Ens animem en Pere i la Montse, i els altres per què no poden (la majoria) que si no...
L'elecció la fa en Pere, diu que no la coneix, però que té bones referències... Aquest company em va demostrar molta confiança en el curs de monitors/iniciadors així que la seva proposta em sembla bé.
L'elecció la fa en Pere, diu que no la coneix, però que té bones referències... Aquest company em va demostrar molta confiança en el curs de monitors/iniciadors així que la seva proposta em sembla bé.
La via està a Can Jorba, té tres llargs i fa 100 metres i màxim Vº, l'equipament espits... Perfecte!!! Després d'un estiu de ganduleria escaladora...
No hi ha gaire aproximació, són 10 minuts des de l'aparcament i és just passat la roca foradada. A peu de via no diu el nom, però té a l'esquerra la via Glòria (crec que també recomanable) que sí està identificada a peu de via. Vinga sommi!!!
Primer llarg (40 metres): només té el primer pas on la xapa queda a uns 5 metres del terra i és el pas més finet de la via... Tela marinera, no és molt difícil, però sense xapar, ràpidament tens uns esguinç al peu, que ja em conec... S'ho podia haver pensat millor l'equipador, estic segura que no la va obrir des de baix, jejjeje... Bé, després entre IV+ i V-, amb algun clau entremig i fissureta maca per equipar... Al costat dret deixem un sostre molt evident que ens determina que és la via que buscàvem.
Us deixo l'adreça on podreu trobar la ressenya més detallada, encara que adjunto també la via per poder fer-se una idea del seu recorregut (gràcies Pere per la col·laboració!).

http://www.onaclimb.com/guies/focanjorba.html
Disfruteu de les bones escalades!!!
3 comentaris:
Una molt bona escalada!
Demà tinc l'equipador a casa a sopar... ja li comentaré l'"aleje" de la primera xapa....
Felicitats per la ressenya!
Avui he conegut el teu blog a travers del del Pere, bona ressenya.
Un petit comentari sobre la Josep Maria Andreví: coneguent l'estil dels equipadors, germans Massó, et podria assegurar que el van obrir per baix, la placa és molt polida i la primera ssegurança allunya ja que no s'atura a spitar fins que troben un bon lloc...el segon spit és aprop, ben equipat, evitant tocar a terra en cas de caiguda abans de xapar la segona assegurança. Jo ho prefereixo així, d'acord que fa por, però que hi farem...és el que passa quan s'obre per baix.
Perdona el "rotllo" i endavant amb el Blog.
Hola, jaumeppiqueras, benvingut al meu blog. Si, tens raó amb el tema de l'entrada a la via, de fet el punt més important és fins la segona xapa, i està a la distància adequada per evitar arribar al terra en cas de caiguda. La meva intenció no era fer una crítica a l'equipador, ni molt menys, doncs fan una feina sovint poc valorada i reconeguda. Només expressar aquesta experiència personal per als companys que poden consultar-ho i engrescar-se amb la via. Gràcies igualment pels teus comentaris!!! Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada