divendres, 31 d’agost de 2007

En Ros torna a l'acció


Fem el que podem, una tarda d'avorriment i calor... Anar al rocòdrom és entretingut, sobretot si vas amb en Ros. Ara, millor que mai, torna a l'acció. Després de petites lesions i aventures sobre rodes i asfalt, torna a repetir sèries al rocòdrom, travesses infernals, "poses" i "lanzes" de campionat... Em sembla que ja sé que tenen ell i en Sergi entre mans: el campionat d'escalada en bloc d'aquest any. Jejjejejejee.... Una estona de xerrera i passejos pel boulder entre amics.


dijous, 30 d’agost de 2007

Per fi! una escalada a Montserrat...

Via Josep Mª Andreví (Montserrat Sud-Miranda de Can Jorba)

Ens animem en Pere i la Montse, i els altres per què no poden (la majoria) que si no...

L'elecció la fa en Pere, diu que no la coneix, però que té bones referències... Aquest company em va demostrar molta confiança en el curs de monitors/iniciadors així que la seva proposta em sembla bé.

La via està a Can Jorba, té tres llargs i fa 100 metres i màxim Vº, l'equipament espits... Perfecte!!! Després d'un estiu de ganduleria escaladora...

No hi ha gaire aproximació, són 10 minuts des de l'aparcament i és just passat la roca foradada. A peu de via no diu el nom, però té a l'esquerra la via Glòria (crec que també recomanable) que sí està identificada a peu de via. Vinga sommi!!!

Primer llarg (40 metres): només té el primer pas on la xapa queda a uns 5 metres del terra i és el pas més finet de la via... Tela marinera, no és molt difícil, però sense xapar, ràpidament tens uns esguinç al peu, que ja em conec... S'ho podia haver pensat millor l'equipador, estic segura que no la va obrir des de baix, jejjeje... Bé, després entre IV+ i V-, amb algun clau entremig i fissureta maca per equipar... Al costat dret deixem un sostre molt evident que ens determina que és la via que buscàvem.
Segon llarg (30 metres): tot i tenir un dit mig lesionat en Pere s'anima i l'esperen uns metres de roca més compacta amb màxim Vº. Des de la R1 mirant just a la dreta a la nostra alçada tenim el primer spit del 2n llarg, doncs la via es decanta cap a una part de roca més bona. En aquest tram hi ha alguns trams que les xapes allunyen força més però tampoc per patir doncs el grau s'abaixa en els punts de distància. No està de més completar una miqueta, les fissures que hi ha s'ho mereixen... Tercer llarg (30 metres): l'últim llarg és un combinat de III+ - IV amb un pas final de Vº per acabar fent reunió (i ràpel ) en un pi gros que hi ha al cim de la via, d'aspecte sa i robust. També hi ha algun clau (ídem en el segon llarg) i un pont de roca amb cordino abans de la reunió. El llarg no té cap mena de complicació.Per baixar fent ràpels per la via empalmant a les reunions, en tres estem llestos. Al lloro amb la vegetació endèmica de Montserrat, eh, Pere?

I ja hem acabat!!! Finalment ha fet un dia molt bò, tot i les prediccions de núvols i precipitacions (aquests de la meteo...), i hem fet la via en un plis plas! Ara anirem a fer el vermut i cap a casa a dinar!
Us deixo l'adreça on podreu trobar la ressenya més detallada, encara que adjunto també la via per poder fer-se una idea del seu recorregut (gràcies Pere per la col·laboració!).

http://www.onaclimb.com/guies/focanjorba.html

Disfruteu de les bones escalades!!!


dilluns, 27 d’agost de 2007

Imatges i paraules de Bulgària



Com poder explicar aquest viatge a Bulgària en quatre mots... Doncs a veure: ambient rural, senderisme i cultura, art, religió, història, diversió, aventura, gastronomia i molta alegria!

Contant que el nostre equipatge va arribar amb dos dies de retard a l'aeroport de Sofia i que el nostre grup estava comformat per tretze persones, massa bé van anar les coses. Érem nosaltres tres (Montse, Sergi i Anna), l'Óscar de Barcelona, la Carme de Sant Quirze del Vallés, la Sira i en Guillermo de BCN, la Catalina i en Rafel de Mallorca (Manacor), l'Empar i la Montse de València, i la Pepa i l'Enrique de València també.
La guia, Estela, una jove principiant en la conducció de grups que no ho va poder fer millor: bon humor, comprensió, alegria, entusiasme i moltes coses interessants per explicar.
A continuació explicaré una mica els transcurs dels dies al país:

DIA 1: arribada a Sofia, sense maletes i amb el que dúiem posat des de que vam sortir de casa. Els bars tancats, els carrers foscos, les façanes dels edificis i les cases abandonades... Quina mala impressió!

DIA 2: comprem unes calces (0'50 cèntims) i unes bambes del mercadillu (a 5/10 euros) i ens disposem per apropar-nos a la muntanya propera a la ciutat anomenada Vitosha. Visita de monestir de Dragalevtsi i esglèsia de Boyana, patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Pateo de 2/3 hores per fagedes centenàries i trasllat a Koprivstitsa amb el bus.

DIA 3: avui caminem unes 5 hores fins el cim de Bogdan (1604 metres) pel Bosc del mig, entre els Balcans i els Rodopes. Altre vegada boscos de fageda però de grans dimensions i podem veure les crestes dels Balcans. Trasllat en bus fins a la regió de Troyan i bany en aigües termals a Chiflik. Aquest dia hem creuat els Balcans per un port de montanya que es diu Beklemeto.

DIA 4: trasllat fins a la reserva natural de Djendema on ascendim fins el refugi de Pleven (2 hores) i veiem l'Infern del Nord (part dels Balcans que els turcs no van poder conquerir donat l'ambient tant escarpat i rocós dels seus cims). Trasllat a Arbanassi i degustació de vins al vespre en una bodega típica... Aquesta nit ens sorprén la màgia i la poesia d'una búlgara que ens descriu les propietats de cada vi que degustem i ens explica també les similituds amb les etapes de la dona: quan es jove, adulta, madura i vella. Balls i cançons búlgares que animen la embriagada vesprada.

DIA 5: veiem els frescos de l'esglèsia del poble i també una casa museu pròpia del segle XVII. Anem a Veliko Tornovo al vespre però abans caminada per un camí que serpertenja els voltants d'un riu i que ens deixa veure l'Infern del Sud dels Balcans.

DIA 6: Trasllat fins a Triavna on podem veure la talla de fusta típica de la regió. Caminada de 3 hores fins el poble de reserva arquitectònica característica de Bojentzi. A la tarda trasllat per un pas històric de la cadena dels Balcans anomenat Shipka (de l'època comunista) i a la tarda veiem una esglèsia russa. Els russos van donar suport als búlgars per derrotar als turcs de les seves invasions i per això es poden veure moltes esglèsies també russes.

DIA 7: al matí visitem una tomba tracia (també UNESCO), doncs la regió de la vall de les roses té catalogats casi 200 túmuls que no tots han estat investigats. Trasllat dins a Kalofer i caminada de dues hores aproximadament per una ecoruta. Al vespre, trasllat fins a Plovdiv, segona ciutat del país i molt, però molt calurosa. S'ens mengen els mosquits!!! Visitem el casc antig, el teatre romà, la fortalessa, i l'arquitectura de l'època del renaixement.

DIA 8: visita i caminada per un camí de peregrins cap al monestir de Bachkovo situat a les montanyes dels Rodopes, massís més antic del país. Trasllat fins a un poble molt, molt, molt rural i ens allotgem en una bonica casa rural en el cor dels Ropodes. Veiem algunes parets que desperten el nostre interès i el "mono"...

DIA 9: poble musulmà d'Arda. Fem una excursió en cavall de 3 hores per uns boscos fronterissos amb Grècia, on es diu que va habitar Orfeo, amb boscos frondossos i prats suaus i verds... Una part del grup puja caminant i arribem al naixement del riu Arbàs que separa els Rodopes. Dinem en un xiringuito que fan truites de riu a la llosa i amb l'acompanyament d'un gaitero que a més a més és escalador i treballa fent treballs verticals... Bona gent.

DIA 10: aquest dia entrem a una cova (turística, és clar!) que té una cascada de 60 metres situada a la Graganta del Trigrad i després fem una llarga caminada fins un altre cova (Yagodina) molt famosa per les formacions... Aquí el meu esperit espeleològic em diu que mai més tornaré a entrar a una cova turística doncs els comentaris dels guies són patètics... Quina pena!

DIA 11: aquest dia fem una excursioneta pels prats del voltant del poble i l'Estela ens sorprén amb uns pastissets de rosa (turcs) i unes pulseretes típiques de Bulgària. Juguem al "pitxi" ens els prats i ens fem un tip de riure... Trasllat a Bansco.

DIA 12: Bansco. Aproximació a les muntanyes de Pirin. Per mi aquest dia és el més satisfactori, pel que fa al paisatge de les muntanyes, la duresa i llargada del recorregut i la visita de llacs glacials on només l'Óscar i jo ens vam banyar, jejejje... Quin fred!

DIA 13: monestir de Rila i passeig suau per les aproximacions a les muntanyes de Rila, l'altre massís destacat del país. Visita de la cova on va viure l'ermità Sant Juan de Rila, i ens fem un tip de riure doncs hi ha un pas estretet que els companys/es de viatge no tenen clar si superar... Trasllat a Sofia. Avui és el penúltim dia.

DIA 14: Visita a peu per la ciutat i temps lliure per compres. La ciutat no és gaire maca però destaca el fet que hi ha esglèsies mulsumanes, russes, ortodoxes, sinagogues... És una mostra de bona convivència, la veritat. Carreguem amb alguns souvenirs i a la nit fem un sopar de comiat i sortim de marxa fins a una disco de salsa que acaba per trencar els nostres esquemes del jovent de Bulgària. Jejejeje... Quina suada!

DIA 15: Sofia-aeroport de BCN. Abans de marxar fem una volta pel mercadillu de la ciutat que vam veure el primer dia (quina varietat de pebrots!!) i ens enduem alguns records...

dissabte, 11 d’agost de 2007

Tancat per vacances

Ha arribat el dia. Marxem cap a Sofia (rodolí!!). Finalment, propera parada: Bulgària. Ja estem fent les bosses i preparant les coses que ens faran falta per 15 dies de conèixer nous olors, colors i sabors. Mmmmmm... quines ganes!

I mentrestant deixaré una mostra que donarà per fet que hem apurat fins l'últim dia en anar a escalar, a Cabrera, sector Banyadores el dijous i el divendres, amb la Cati (del curs de dones i esports) i l'Anna (del sedeg), ja que per aquesta aventura a Bulgària, no ens emportem el material... Oooohhhh...! quina pena! Però tot plegat està pensat en un altre sentit, farem senderisme i visites culturals, tot ja està força programat. Quan tornem m'espera un mes de setembre intensiu de cursos i sortides a escalar, ja arribarà!


De pas també adjuntaré un vídeo (si puc!) d'unes noies que són unes artistasses: Las migas. I una bona mostra ahir al vespre al "garitu" de la festa Major de Cardedeu. Què bones, quina veu, quina passió, increible! Bé, ara per ara, TANCAT PER VACANCES, i ens veiem a partir del 25 altre cop.

Bones escalades i bon estiu!


dimarts, 7 d’agost de 2007

Barranc de les anelles

El cap de setmana intensiu amb en Francesc Mas i la Mari va començar al barranc de les anelles, on en Pep s'estrenava en aquesta activitat i l'Eduard feia un tast per segona vegada. Qui ens anava a dir com acabaríem aquell cap de setmana..., amb la furgo al mecànic i un sopar de "muerte" a la casa de l'Eduardillu. Bé, ja se sap, les millors ocasions sorgeixen per sí soles...

divendres, 3 d’agost de 2007

Bany de Tordera

Ahir a la tarda vam gaudir d'un bany al riu. No hi ha res millor que fer-se un bany en l'aigua freda i després estirar-se sobre la roca calenta i escoltar la fressa de l'aigua. En Pau va passar una bona estona...

I després de bussejar i descobrir el fons misteriós del riu, va fer barques que feien descensos trepidosos, va provar el seu límit amb la por al saltar, va grimpar i desgrimpar per les roques, va provar fins que esgotat, es va menjar amb delit el seu entrepà. Mentrestant, disfrutant del so del riu, de l'aigua fresca, de la tranquil·litat i la constància que la natura imposa en aquell espai.


Després, de tornada cap al cotxe ens trobem la Judith, que també pren el sol i gaudeix d'una estona de repòs i silenci. I compartim una estona del nostre temps fins que arriba per tots l'hora de marxar. Tornarem a repetir la jornada, està clar.


dijous, 2 d’agost de 2007

Bora fosca

La Bora Fosca és una cova situada a Tavertet, que es pot realitzar de forma integral entrant per la boca de la Bora Fosca i sortint per la Bora del medalló. La progressió dins la cova és dificultosa i estreta, en alguns trams amb gatera i altres amb alçada, però a destacar el pas d'en Serrallonga, com a principal pas estret de la cavitat. El sostre de la cova són grans blocs esquerdats, i el terra és ple de desprendiments anteriors que fan posar la pell de gallina. La veritat, més d'un vam pensar en que aquell era el nostre últim dia, doncs la impressió dins de la cova era de molta fragilitat, d'un encaix de peces que d'un moment a l'altre poden caure, com un dominó que fa caure totes les fitxes.


La cova és fresca però no cal portar gaire roba doncs la progressió fa que escalfem el cos i a dins mateix, poguem passar calor.
Per accedir a la cavitat, cal posar-se en contacte amb la Federació Catalana d'Espeleologia doncs la cova té barrat el pas amb una reixa per evitar accidents.
En Franscesc Mas i la Mari eren els nostres guies, i de convidats erem en Sergi, l'Eduard, en Pep i jo mateixa. Tots vam gaudir de l'activitat pròpiament, però alguns ens cal una mica de temps per refer-nos del record per la pèrdua d'un company espeleòleg, que vam tenir present a dins de la cavitat.