dimarts, 13 de desembre del 2011

Ribes-Sabaté (V, 100 mestres)

Anem una colla d'arreplegats: Alfredo, Bladé, Nogués, Xavi, Montse i Sergi camí de Sant LLorenç de MOntgai amb la intenció d'enfilar algunes de les seves parets combinades de calcari i conglomerat, concretament el cim rocòs del Cilindre.
 
Ja sabeu que l'entorn de Sant LLorenç és fantàstic, amb el curs del riu Segre als seus peus, amb la boira humida i espesa que renvolta les parets, els camins... Això si no fa inversió tèrmica!!! Llàstima perque avui no és el cas...
L'Alfredo i en Bladé tiren cap a l'esperó Vidal-Farreny i nosaltres cap a la orientació completament contrària, l'esperó Ribes-Sabaté. Ens segueixen en la via en Jordi N i en Xavi, que hem conegut avui mateix.
La via és força curteta, fet que la fa combinable amb altres de la zona, com per exemple la cresta Disblia, o Tío María.

L1 Recomanem fer R a un arbre que hi ha amb una baga per evitar el fregament si continuem fins la següent reunió.


També podem empalmar L2 i L3 tot i que s'ha de reconèixer que pesen les cordes i també fan fregament per un petit flanqueig.


Ja veieu en Sergi quina cara d'alegria...
Aquí en Nogués arribant a la última reunió...

I la cordada en el seu últim llarg.

Fa fred però aguantem com campions!

...Feia dies que no escalàvem i les sensacions han estat fantàstiques...



M'encanta aquest lema:
Lleida... És la pera!

diumenge, 4 de desembre del 2011

Reequipament Sot del Bac

Aquí teniu algunes imatges del reequipament que han fet els companys de Sedeg, de l'Agrupació Excursionista de Granollers, a l'agulla de la Papallona.
Les vies reequipades han estat:
1. Normal
2.Via de l'Albert
3.Variant a l'esquerra
4. Diedre amb despenjament





Això és tot!
Felicitats companys/es de SEDEG i moltes gràcies de part dels escaladors vallesans!

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Pedraforca Sud: via Camí del Tro (170 metres, 6a)

La cordada Sergi-Alfredo-Ramón s'encaren a la paret Sud del Pedraforca, per la via Camí del Tro. Fan l'aproximació per les coves dels Talibans, amb els seus respectius passamans ;))
I com són homes de poques paraules... Us deixem senzillament amb unes imatges.

dilluns, 22 d’agost del 2011

Toscana-Mont Blanc

Buuuuuuuuuffff...
Que difícil és fer un resum de les vacances...
Hi ha tants paisatges per descriure!
Hi ha tantes sensacions per explicar!
Hi ha tantes anècdotes per riure!
Hi ha detalls organitzatius que comentar!
Etc, etc...
Però com sempre 4 paraules i un bon complement fotogràfic ajuda molt.
Primera fase del viatge, la Toscana italiana: Manarola (Chinque Terre), Lucca, Pisa, Vincci, Florència, Sant Gimignano, Siena...
Paisatges, momuments, art, cultura, calor, bons àpats, passeigs romàntics, postes de sol, calma...




Segona part del viatge: Tour del Mont Blanc i Chamonix.
Hem de donar les gràcies a les aportacions tècniques i organitzatives d'uns amics, la Lorena i en Francesc i en Xavi i la Laura, que l'han fet en anys anteriors.

La Tour de MOnt Blanc és una ruta que rodeja tot el massís del Mont Blanc i que es fa majoritàriament a l'estiu, que no requereix equipament d'alta muntanya -piolet o grampons-, sino d'una bona motxil·la a l'esquena i la roba adequada pels canvis precipitats de la metereologia. Es necessari fer cada dia unes 6 o 9 hores de marxa, passant dos o tres collats de 500 metres de desnivell, mai per sobre dels 2.700 metres. Això sí, contemplant a curta distància glaceres, aristes clàssiques d'escalada i pics més importants del massís. La sort és que la nit es pot fer en dortoirs (dormitoris), gites d'etape, albergs o refugis i càmpings, fet que permet fer la jornada al propi gust.


Recorre tres païssos: Itàlia, Suïssa i França. Es necessari dur mapes excepcionals de L'Institut Géographique National de França. La Tour completa es pot fer en 9 dies, us aconsellem el llibre: Cándido Muñoz: Tour de MOnt Blanc, la vuelta al macizo en 9 etapas. Desnivel ediciones.
Bé, com que no som caminaries de mena, vam decidir fer-nos la proposta de fer-ne , almenys, la meitat. Així que vam arribar a Courmayour (Itàlia) per la vall d'Aosta, vinguent de la regió de la Toscana. La veritat és que enyoràvem la fresca i trepitjar una mica de muntanya. Amb la vall d'Aosta ja ens vam anar ambientant en el que serien els Alps, allà ja pots contemplar les grans muntanyes de Gran Paradís, etc. Per un altre any!


Passegem per Courmayor i us podeu imaginar... Una pijoterisme total! Organitzem les motxil·les per un màxim de 4 dies, fem les compres d'última hora i mirem la meteo. Hi ha 4 dies de bonança espectacular i això vol dir... Que farà solet que t'hi cagues! Visca!
Deixem la furgo -pobreta- a un aparcament del poble i girem la vista un cop i un altre, pensant que al tornar la volem trobar al mateix lloc i en el mateix estat.


Primera jornada

Courmayour-Refugi Elena: aquesta etapa la vam fer en 9 hores, a un ritme lent però constant, passant pel refugi Bertone i Bonatti, amb unes vistes a la muralla sud del massís brutals... Mont Blanc, Dent du Géant, Jorasses... Fem una carena de la vall Ferret, preciosa, que es pot arribar en cotxe des de Courmayour de manera que compartim part del camí amb famílies que passegen, avis, etc. Tot i que hi ha moments de solitud... És preciós, estem flipant!
Segona jornada
Refugi Elena-Relais d'Arpette: passem pel gran Col Ferret, la Peule... Fins a Champex i llavors al Relais. Notem la duresa i llargada de la jornada anterior, sobretot als peus i genolls. Després de la dura pujada al gran col de Ferret, amb la seva imponent glacera de Pré de Bar, girem sobre el Mont Dolent i tenim al davant el gran panorama suís. El gran col de Ferret separa Itàlia i Suïssa, la vall d'Aosta i i el Cantó Valais. A l'arribar a Ferret, població de la següent vall, agafem una de les variants poc ortodoxes que ens explica el llibre... És a dir, un autobús que ens deixa a Champex. Tinc els peus escaldats i amenacen d'unes ampolles terribles. Descansem, mengem i a mitja tarda avancem una mica més fins al Relais d'Arpette, el nostre agradable però car refugi per aquesta nit. La següent etapa es mereix un bon sopar i un massatge de peus... Mmmmm...

Tercera jornada
Relais d'Arpette-Trient: passem un pas espectacular anomenat la Fenêtre d'Arpette, una finestra que sobre a la glacera de Trient per un collet entre dos gendarmes rocossos a 2.665 metres... Baixem a 1.583 de cop fins al Chalet du Glacier i d'aquí a Trient, població suïssa de la vall. Dormim a la gite d'Etape la Gardenie i coincidim de nou amb un grup d'andalussos que fan la tour completa mentre que perdem de vista a un grup de noies vasques que pujen fins a Coll de Blame per les Grands. Gràcies pels ànims i la companyonia!!!

Quarta jornada
Trient-Col de Posettes-La Tour: agafem la variant de Vallorcine per ser més solitària i enfilem un bon collat, sort que els anem acabant... Flanquegem pel darrera veient la vall de Vallorcine i arribem al coll de Possettes, amb una vista impressionant del massís per la cara nord... És molt impressionant veure aparèixer, amb la mirada a l'horitzó i des dels parts herbosos del collat... El Mont Blanc, generós de neu i gel, amb les agulles de Chamonix, els Drus... Anem seguint les indicacions a la Tour i vinga, un altre desnivell negatiu del cagar-se! Arribats a la vall, ràpid, ràpid, agafem un bus fins Chamonix... No m'ho puc creure... Civilització! Turistes! que no tour-istes!

Així acabem la nostra particular forma de fer la Tour amb les seves variants poc ortodoxes, diguem-ne, i esperem l'arribada del bus que ens creuarà pel túnel de Mont Blanc de nou a Itàlia.
Un cop a Courmayour anem amb presses a veure com està la furgo... I ens la trobem... en perfecte estat! Bé, la bateria de la nevera esgotada... Però tot intacte!

Com que necessitem descansar una mica i refer-nos, fem dos dies tranquils.
Creuem de nou a França pel Col du Grand Saint Bernard, antic pas d'un país a l'altre, mític per les seves heroiques llegendes i històric per les invasions dels normads, romans... A més també es característic la tasca que van fer els gossos de sant Bernard, que rescataven persones perdudes a la muntanya.

A Chamonix ja preparem dos dies d'escalada a esportiva: les Gaillands i les Sources de l'Aveyron i dos excursions: el Gran Balcó i el mirador de Brevent.
L'esportiva està bé però hi ha una munió de persones a tots els sectors i has d'estar buscant les vies, esperant i demanant tanda. A les Sources només ens trobem una cordada però allà les vies són més difícil i la veritat, que fa força calor si el sector no té una determinada altitud. Per un altre any, no dubtarem i anirem als sectors de Brevent, més alts i menys massificats. A més, també hi ha vies de vàrios llargs.

Les excursions són genials, amb poca dificultat tens unes vistes garantides del massís, tot i que si no utilitzes els remuntadors mecànics, siguin cabines, telefèrics, remuntadors de pistes d'esquí entre d'altres, tens un desnivell d'entrada força elevat. Així que van fer compatible una cosa amb l'altre.
La situació a Chamonix, les Bossons, Argentiere és ideal per fer activitats de qualsevol tipus: parapent, ràfting, escalada en roca, en gel, alpinisme, senderisme i trekking, btt, barranquisme... És el paradís de les activitats a l'aire lliure, esportives o d'aventura.
Anem esgotant els dies i les hores, però també les nostres forces... Teníem previst fer un tomb també per Zermatt o bé de tornada els Ecrins, Vercors... Però haurà de ser un altre any perque en unes poques hores ja som de nou a casa descarregant les fotos i pensant en la piada.
Buffff... Ara ja bufo menys, no ha estat ni taaaan llarg ni taaaaan difícil.



By Namasté ;)

Properament...





dilluns, 1 d’agost del 2011

Gorges de Carançà+Estunes+llac de Banyoles

Una sortida curta però intensa amb les nenes per les contrades de la Catalunya nord i el Pla de l'Estany... Fantàstic!!!


Arribem a Thues entre Valls i som-hi!!! fa yuyu?? piernnnaaaaaassss!!!
Comencem per la ruta de les Cornisses



I arribem a les escales...



les passarel·les...


ponts penjants...

riu Tet





I més!

vista del retorn des les Cornisses

Dormim al càmping de les Bullosses (MontLouis)



I baixem fins al Pla de l'Estany a veure una amiga i al museu escultòric a l'aire lliure, el Bosc de Can Ginebreda


de pas anem a voltar per les Estunes


I fins el llac de Banyoles!










Au maques!!! ja veieu que los gatos... Caeeeeeeennnnn!!! jajajjajaa

dimecres, 13 de juliol del 2011

Via Itzi, les Agudes

Diumenge, 3 de Juliol.
Alguns col·legues del GEAMM volen fer un tomb per les Agudes.
Ei, alarmes que sonen al nostre cervell! Aprofitem i fem una matinal amb ells i llavors obrim les portes de casa i preparem un berenar... Amb pastissets i tot cassolans!
Les 7.30, hospital de Sant Celoni.
Quedem massa d'hora, els restaurants i bars de Sta Fe encara estan tancats. Ens apropem a ST Marçal, massa car. Total, acabem esperant que siguin les 9 i entrem a l'hotel de Sta Fe.
Lliguem bé les cordades:
Jaume-Eva (via Itzi)
Montse -Sergi (via Itzi)
Esther-jOrdi N (Terra Incógnita)
Ramon-Alfredo (el Vol de l'Home Ocell)

Ja som a dalt, casi a peu de via! Estic en baixa forma, em pesa tot...

En Sergi al primer llarg. És una via discontínua, amb trams herbosos i roca poc compacte. Però per nosaltres qualsevol ascensió no és poca cosa! Això sí, he de dir, que en Sergi ens vacil·la i la fa tota en bambes... És un màquina i ni s'ho creu!




En Jaume ens trepitja els tal·lons però encantats, així els fem fotos...






Aquest tercer tram es maco i es creua amb la via que van obrir en Fran i l'Albert, amb l'ajuda d'alguns del Sedeg, de GRanollers. Reconenc els long life que vam col·locar. La via es diu Navegant i Cagamandúrries.


Aquí ja tenim les ampolles buides i s'inicia la deshidratació. A les Agudes o hem passat molt fred o molta calor.







Ah! He de dir que en Josep i la Laura també són per les Agudes, s'han proposat fer 4 vies: Terra Incógnita, el vol de l'Home Ocell, Itzi i Mar d'estels, la reequipada per en Sergi i en Pere T.







Les dues cordades de la Itzi, assedegats i acalorats, al cim de les Agudes.


Bé, cal dir que serà la última vegada que fem el retorn per Castellets, cap cotxe ens va agafar de baixada, rancis!! No costa res, 4 escaladors suats, mors de sed, cansats i carregats de ferralla, home, desconsiderats! Em sembla que per la propera, ja haurem après el camí de retorn al pàrquing del km 23 aprox.







Aquí podeu trobar informació de la via.

Namasté ;)