dijous, 26 de gener de 2012

dimarts, 10 de gener de 2012

Tossa plana de Lles i estanys de la Pera

Han passat ses Magestats els Reis Mags d'Orient i és moment d'anar a estrenar les joguines i regalets que han portat als bons minyons de la casa...
Anem a la Cerdanya, a veure si podem fer una ascenció en raquetes o el que sigui, tenim ganes de respirar aire fred de muntanya i deixar passar un cap de setmana embogit per les rebaixes.
El dissabte fem el Pic de la Portelleta o Tossa plana de LLes (2916m) des de l'estació d'esquí nòrdic de LLes.
Sortim del refugi de Cap de Rec i avancem cap al Pradell, sense neu...

Superat el refugi del Pradell i el Pla de Someres comencem a trepitjar uns 10 cm de neu, poca cosa... Ja hem deixat les raquetes a la furgo, tot i que els grampons els portem a la motxil·la per si la cosa es posa... Dura, ja sabeu...
Finalment, ja veieu, en Sergi té ànsies d'estrenar material i a més sembla que... "patina la mandarina"... Vull dir, patina la neu "crosta" de la gelada nocturna.


Aquí l'última remuntada casi bé al cim i a partir d'aquest moment... Ohhhh... La bateria de la càmara s'esgota, el vent fa baixar en picat la temperatura i ens quedem sense energia... Snif! Snif! Hi ha unes vistes genials a Andorra, el Pessons, Montmalús... Això sí, en direcció oposada, res de neu al Cadí, una simple enfarinada ridícula. Però imponent, com sempre, i magestuós.


L'endemà, després de passar un xic de fred perque no tenim calefacció a la furgo (bbbrbrbbrrr), anem a veure els estanys de la Pera, des de l'estació d'esquí nòrdic d'Arànser. Agafem una pista foresta -que a l'estiu està oberta- que puja al refugi de Pollineres i posteriorment als estanys. També es pot fer el Perafita, però el dia avui no donarà per tant. Tampoc hi ha gaire neu, potser a partir dels 2200 metres, però poca cosa.


 Aquest és el refugi dels Estanys de la Pera (2357 m) que pertany a la FEEC.

 Aquí l'estanyol petit i seguidament el gran.



És impressionant sentir el cruixit del gel que es fon a les profunditats dels estanys! Fa yuyu!


Fantàstic... Estem sols... Només silenci i els sons de la natura.

 


Desfem el camí de tornada per una llarga i sinuosa pista de no dona treva a les nostres passes fins a l'estació d'esquí.
Allà, satisfets per un llarg cap de setmana, ens prenem una escudella per acomiadar aquesta maca i gran comarca... La Cerdanya.
Namasté gent!

dilluns, 9 de gener de 2012

Adéu 2011, hola 2012!

Aquesta és la manera com acomiadem el 2011, fent la via Àfrica a la Paret del Grau de Coll de Nargó.
Hem decidit sumar-nos al comiat del 2011 i a la benvinguda del 2012 a Organyà, amb la colla GEAMM-HOritzons, on s'ha llogat una caseta de poble molt comfortable.
Esn apropem a la paret i veiem que els companys de Mataró estan fotent-li fort a les vies del Manelet (Esther, Pere i Sergi) i Gran Bavard (Xavi i Eli). També hi ha en Jordi i la Carla a la via Àfrica.
Cap problema! Ens esperem una mica i de seguida tots amunt!
Mentrestant, la Judith, que aquest cop ens acompanya, se'n va a fer un volt per la zona i en Iago, la Eva i en Jordi C, cap a una zona d'artificial que queda a mà esquerra de la paret del Grau.

Aquesta és la piada del primer cop que vam fer la via Àfrica:





A l'endemà ens reunim una colla per fer la cresta de coll Piquer de Coll de Nargo, alguns amb els ossos i els músculs entorpits per la ressaca de la nit de cap d'any. Quina festassa!!!


En aquest punt es pot abandonar la cresta o bé seguir fent algunes de les vies que ens porten de nou al capdamunt de la paret.





Finalment rapelem per una de les vies del sector de més a la dreta de la paret i ja som a terra.




Per un 2012 ple d'aventures!!!