diumenge, 20 de maig de 2012

El setrill, regio Agulles

Dissabte, 19 de maig.
El que havia de ser una trobada en petit comitè amb la Sandra i en Tito esdevé una trobada col·lectiva del Geamm i és que amb aquesta colla... Mai falta gent per escalar!! Quina canya!!!




Escollim la regió d'agulles, per la seva bona orientació i diversitat de vies.
La Sandra apunta el setrill i tots ens afegim cap allà, excepte en Jose i en Iago que volen escalar la via Lapònia, a la portella gran.



Els acomiadem al coll de la Portella, a veure com s'hi troba en Jose, després d'uns quants mesos sense tocar roca... Em sembla que li ha anat bé, oi?
Passem pel refugi Viçens Barbé i seguim les indicacions del guarda per arribar al Setrill. Ja som a peu de via, intuïm les dues vies, van paral·leles i creuen un mateix sostret.






Ens organitzem de la següent manera:

-Via Salvadó-Àlava (6a-115m) Xavi i Sergi, que havien d'anar al cavall però han estat prudents i ho deixen per un dia amb una meteo més favorable

-Via Ful de sac (6a-110m) cordades Montse-Anna-Alfredo i Sandra-Alberto, comencen aquests últims, aniran més ràpids i no els farem perdre temps

Quan en Tito comença a bufar en el primer llarg, l'Anna transforma el seu rostre.

Res, en Tito puja com un llamp i després els seguim les passes nosaltres.

La via té tres llargs, un primer exigent i elegant, els altres dos més lleugers amb un parell de passets de panxeta (ja sabeu on trobar ressenyes).






Esa Anna, esa Anna, eh, eh!






"Anna, no veo nada..."




Simply... Hapinness!!!






Mireu quins tafaners que surten per aquí!!!





Alfredo, te huelen los pies!!!



Ole la Sandra quina tia buena!!!




Avui sóc de "sucre", em porten de paquet i la veritat que amb aquests dos "màquines" és un plaer...
Gràcies penya, ha estat un dia molt gratificant!



Al cim en Xavi i en Sergi, l'Alberto i la Sandra, jo mateixa, l'Anna i l'Alfredo.
Rapelem uns 50 metres per la part del darrera de l'agulla fins al peu de l'aresta brucs del dumbo. 



Veiem en Iago i en Jose encara enfilats a la paret i res, baixem fins el pàrquing, en tenen per una estona. Salutacions i  au, cap a casa!

Ai, que em falta la sorpresa!!!

Vam fer un vídeo rollo "Jaumet" però és clar, no li arribem ni a la sola de les sabates!
Ni tampoc està editat... La veritat, sóc una "xapuses" en això... Buf! i en moltes altres coses...
Jaume, ets un crack i un altre dia ens has d'acompanyar ;))


I ara si, NAMASTE

dissabte, 19 de maig de 2012

Baix Maestrat i Terra Alta

Pont de l'1 de maig...
Carreguem bicis a la furgo, cap al delta de l'Ebre s'ha dit!
Cau un diluvi mentre baixem cap a Tarragona, és de nit, dormim a la punta del fangar, sentint la remor de les onades i el vent agitat.
A l'endemà a peu de platja, anem en bici fins el far.




Aquí està, què maco, què tranquil, quina soledat!

El fet curiós és que la sorra de la platja ha quedat molt aplanada per les pluges i es pot pedalar bé, només algun tram ens quedem enfonsats i cal pedalar amb força...
Ah! i que ens trobem una tortuga de mar força gran, però llàstima! és morta...

A la tarda anem cap a Xert, a Castelló. Volem fer alguna cosa d'esportiva. 




I ja hi som! Però fa fred i vol ploure, no ens escapem.
El sector de Xert fantastic, un calcari ben conservat, bon equipament... 
I un furgoperfecte per dormir! Solitari, aillat, amb bones vistes i el terreny pla. 

A l'endemà de nou pedalada entre oliveres mil·lenàries, increïblement grans i retorçades, 
son una passada! Pensar que el paisatge ha canviat tan poc en centenars i centenars danys...



De pas fem una visita a Penyiscola! I tambe pugem en bici fins el castell. 


Ja nhi ha prou de turisme! Amb 2 hores de civil.litzacio tenim prou! 
Quin fart de botiguetes, souvenirs i pijades!

Pugem cap a Ports de Beseit, a trobar/nos amb la Eva i en Salvi i la Marta i en Sergi, que han estat caminant i fent alguna grimpadeta. 

Passem una vetllada en companyia daquests 4 i a lendema, sense pressa, decidim fer la via verda de la Terra Alta, el segment dArnes a Bot, un total de 23 kilometres, aproximadament. 

Hi ha uns 20 tunels i 5 viaductes i cal dur llanterna o frontal per si hi ha cap instal.lacio malmesa.


Aquesta via verda es pot seguir amb la del Baix Maestrat, tot esta perfectament indicat, es una opcio magnifica per fer amb canalla, molt recomanable!


A les fotos podeu veure les antigues estacions del carrilet, fan molt llàstima, estan en total abandonament... Debia ser molt autèntic creuar aquells paratges a bord dun tren de vapor...





Aquesta es l'estació de Boti lanterior la dArnes. 


A mes, vas trobant aquests bancs o espais amb taules per fer pícnic, perfectament ubicats a la ombra, amb alguna font. Es una meravella, de veritat! El paisatge, els horts,  les oliveres, els pobles, les roques, els pins, el sol, el vent, fluix, suau, de primavera...
 I les flors, tot ple de flors!

Marxem cap a casa satisfets... Aviat mes!