Buff Pic Run 2010

Dia 19 de desembre
Operació: castell de Montjuïc
Cacos: Marta, Joel·le, Judith, Guillem, Sergi, Montse, Anna Bertran i la mosca Ferran
Obstacles: fang, tubs, teranyines, escuma, mur de bales de palla...
Lema: "A robar carteras!"
Lema distracció a les víctimes: "la poli, la poli!!!"
El resultat va ser un èxit: vam quedar en penúltima posició però un bon grapat de carteres i bolsos vàren ser nostres...

1, 2, 3... A robar carteras!!!

Audiovisuals Camp Base

Paret del Devessó: Stoc de Coc + Monges mascles (130 m V+)

Combinació Stoc de Coc sortint per Monges Mascles
Dificultat: V+ (D+)
Llargària: 130 metres
Grau d’exposició i compromís: Baix
Equipament: Equipada molts parabolts
Valoració de la via... 5 estrelles!

Arribem a peu de via, mirem la ressenya, creiem que hem reconegut la via...
Però tot i així preguntem a uns nois que estan a la primera reunió:
"Perdoneu, a quina via sou?"

Responen:
"Pos si te digo la verdad no tengo ni idea, nos hemos metio aquí porque ya la he hecho otras veces pero no sé ni como se llama ni nada...No tengo ni pajotera idea"
Bé, creiem que és l'Stoc de Coc i ens col·loquem a peu de via. Quin dia tan maco que fa!! I quines ganes d'escalar!!! Ja enfilo cap a la primera xapa... MMmmmmmm...
Però resulta que el mateix brètol que ens ha donat la benvinguda amb la seva completa resposta inicial ens rep des de la segona reunió amb aquestes carinyoses paraules:
"Socio, socio, ps, ps... Pero no te cres que te deberias de haber esperao un poquito?"
Si, si, el mateix personatge però amb moltes ganes de gresca i alegria... Un d'aquells "fenòmenus" que per sort ens trobem poques vegades per les parets arreu del nostre país i menys encara per llocs tan idílics i reservats com el de Malanyeu.
Total que vaig tirant el primer llarg i el col·lega, vinga a escalfar l'ambient...
Potser no en tenia prou amb l'apreciable estiuet de sant martí que ens va sorprendre aquell dissabte?
I vinga: "Joer, no me estraña que luego hayan accidentes, si es que, seguro que no ha hecho esta via en su puta vida!!"
Ja no ens ho podíem ni creure... Ens mirem de forma confident amb en Xavi i en Francesc, somriem, continuem amunt tot pensant que tot allò sigui només és un sommi o més aviat una petita broma del tio que escala per sobre de nosaltres.
Però no, no s'acaba aquí:
"Oye, oye? vamos a tener unas charlas tu y yo aquí arriba, si, si, a ver que os habeis pensao, si es que..."
I el colega de cordada, que avança xino xano pel segon llarg:
"Pero no te das cuenta que si me caigo me voy encima tuyo y nos vamos tos pa abajo?"
Bé, amb tot això, jo encara no he arribat a la 1a reunió.
Li contesto:
"Ei, tio, dígali al teu col·lega que es calli ja la boca i tu tranquil, que nosaltres no tenim pressa, no cal que corris si t'has de parar, et pares i ja està. I el teu col·lega que es calmi que en tot cas, el problema de que caiguin pedres o poguem patir un accident és nostre"
Tinc els nervis a flor de pell, el pols del cor em bat fort al coll i una mena d'espiral de còlera i mala baba m'enfila pel pit, però empasso saliva, respiro fons i miro de concentrar-me en "lo" meu.
Si aquests volen festa, avui no la trobaran. Amb nosaltres no.
Ei, no us penseu que aquí acaba tot!
Arribo a reunió. Faig el que toca i els meus companys s'enfilen sobre la paret.
El col·lega segon de la cordada ja és a la 2a reunió. I mira, se'ls acudeix que es bon moment per netejar la paret, per llençar pedres i aquestes coses... I van dient:
"Ojo! Ojo!"
Però aquests no han escalat mai i no saben que es diu PEEEEEEDRAAAAA?
NO creieu que ho fan involuntàriament, les agafen amb la mà i les llencen avall!!! Que ens hem tornat bojos o QUÈEEE??
Ara sí que ja no puc més. Han posat a prova la meva psique però no ho aconseguiran amb el nostre físic.
"Eh! però què fas tio? Voleu parar, vigileu que està pujant gent pel camí!! Però tio, PAREEEEEEU!!!! Ei, gent de peu de via o marxeu o us posseu un casc que aquests estan sonats!!!!"
A peu de via s'arreplega una munió de persones que tenen intenció de fer la mateixa via i s'amaguen per entre els arbres, fugen cap a llocs més segurs... Acaben d'arribar i no saben què collons està passant!!!
Total, que estem a la 1a reunió i continua en Xavi el següent llarg. Ja sabeu, uns 55 metres de tirada, mantinguda i llarga.
Els nostres "amics" s'esperen a la reunió intermitja de la feixa i aprofiten per taladrar el coco del meu company quan està arribant a la 2a reunió:
"Como lo llegas socio? Ya os vale, macho, a mi me suda la polla si teneis un accidente pero no me estraña joder..." patatim, patapam...
I en Xavi:
"Sí, sí, pues vienen dos cordadas más!!!"
I els tios:
"Òstia puta, pero que se cree la gente!!! Me cago en la puta, ya les vale..."
En fi, que sort van tenir que fossim una cordada de "pau, petes i floretes" si no aquests no surten sencers de la paret del Devessó... I menys mal que els meus companys em van calmar perquè una mica més i m'espatllen la via i el magnífic dia.
A partir de llavors no hem sabut res més d'ells. No van rapelar per la via. No ens van esperar per parlar, per resoldre el conflicte. Només tenien ganes de "bronca", però es van quedar amb les ganes.
La Lorena, que ens esperava desde l'altre vall i va poder visualitzar tot el tema amb els prismàtics, ens va dir que van enlluernar-la amb els seus pits despullats a dalt de tot de la via, fent mostra de la seva virilitat masculina. No eren res més que això, uns "garrulos "que no en tenen prou amb escalar una via, si no que també necessiten una mica de "juerga" i "peleilla".
Això sí, la via 5 estrelles!!

valoració curs SEDEG

aprendre...

coordinació...

seguretat ....








unió

treball en equip

superació

diversió

suport mutu

AMISTAT!

Arbolí + Sta. Tecla

Aquest cap de setmana hem aprofitat per fer una visita a terres tarragonines, on viu i treballa la meva estimable antiga companya d'universitat, la Carolina.

El dissabte fem una escapada matinal a Arbolí, sector que en anteriors ocasions sen's havia resistit pel vent que acostuma a voltar aquelles regions. Fem unes tibadetes que en poques vies esgoten la nostra energia i bloquegen els nostres dèbils i fràgils músculs. Estem en baixa forma, s'ha de reconèixer. Quan recollim, ens fa mal tot: que si els trapezis, que les caderes... O tenim molt poques ganes o tot són excuses.

Gràcies que la natura ens ofereix sempre els seus detalls que fan de la jornada un dia més amable.

Aquesta és la panoràmica del poble des de l'ermita de St. Pau, petita i bufona.

I sembla que s'ha aturat el temps i només sentim la remor de les branques que ballen seguint el ritme del vent que les acaricia amb suavitat... I el miol d'un gat, i l'escalfor del sol... Quina pau a l'ermita de St. Pau!

Això sí, a Tarragona està començant una grossa!!!

Santa Tecla: Festa Patrimonial d'Interès Nacional.

A la vesprada comença la 28a MOstra de Folklore viu, amb passejada per la rambla i encesa conjunta a la plaça de les Cols.

Hi havia força grups participants, entre municipis d'arreu de Catalunya. La particularitat és que totes el bestiari festiu són dracs en versió infantil per iniciar a la canalla.

La nit s'allarga amb concerts per les places, rumba, reggae, etc.

A l'endemà passem el dia a Torredembarra, actualitzant amb la Carolina les nostres vides i els nostres petits projectes de futur més immediat.

Un petonàs Carolina, m'encanta retrobar-te i gaudir de la teva companyia!

Seminari maniobres de seguretat i autorescat

En 3 sessions (2 indoor i 1 en paret) han organitzat l'Eduard i en Joan del SEDEG aquest seminari de repàs de maniobres d'autorescat i seguretat per la gent de la secció. Han fet alguns tallers com:

• ràpel compensat i assistit,
• desbloqueig de reverso per baixar un company a reunió,
• transferència de pes a reunió,
• polipast 3:1,
• remuntar cordes fixes...

És de molta utilitat recordar aquestes pràctiques a tots/es les persones que practiquem l'escalada per ser el màxim d'autosuficients i autònoms en la nostra activitat.

La sortida pràctica s'ha completat amb la simulació d'un accident i la posada en comú de totes les maniobres treballades i assimilades.

Les sessions teòriques s'han dut a terme a la sala polivalent de l'agrupa.

Jo només he anat a una classe, la de dimarts, doncs la resta de dies he estat "massa" ocupada.

Mireu com ha quedat el nou rocòdrom!!!

Ja podem tibar-li!!!

Moltes gràcies JOan i Eduard!

XVIè curs escalada en roca SEDEG

XVIè curs escalada en roca SEDEG

Finalitat
L’objectiu primordial del curs és dotar a l’alumne dels coneixements i les capacitats que li permetin escalar amb seguretat VIES EQUIPADES per poder desenvolupar una activitat esportiva de risc amb total seguretat i autonomia. No cal cap coneixement previ.

Assistents
Podran prendre-hi part tots els majors de 16 anys sense límit d’ edat. Els menors de 18 anys hauran de presentar autorització signada pel pare i per la mare.

Sobre el curs
Els alumnes es comprometen a seguir les indicacions del monitors, els quals, juntament amb l’entitat, no es fan responsables dels accidents que pugin sorgir al no seguir les indicacions donades. Tot cursetista que no guardi les normes de convivència, seguretat, respecte a la natura o interés pels ensenyaments, perdrà tots els drets, si la direcció del mateix ho creu convenient.
Qualsevol cas no previst en el present reglament, serà resolt per la direcció del curs, així mateix será ella qui efectuará els canvis que les circumstàncies aconsellin. El curs está homologat per la FEEC (Federació Catalana d’Alpinisme i Escalada) amb monitors-iniciadors reconeguts per aquest organisme. Les classes teòriques es faran al local social de 21.00h a 23.00h. Es prega puntualitat.

Inscripcions
A secretaria de l’Agrupació Excursionista de Granollers, carrer Corró, nº 10, de 20h a 22h cada dilluns i dimecres.
Els drets d’inscripció seran de 165€ pels socis de l’AEG i de 185€ pels no socis.
S’inclou la tarjeta d’assegurança obligatòria, llicència federativa, material personal i col.lectiu necessari, llibres de divulgació, apunts i dret d’ús de material per un any. L’aportació de la llicència federativa podrá significar un estalvi en el preu de la inscripció a concretar amb l’organització del curset.
PLACES LIMITADES.
Informació adicional:
Rafa Saló: rasatesa@gmail.com
Susanna Velasco: susanna.velasco@yahoo.com
Octubre 2010

Calendari
- Dimecres 29 de Setembre
Presentació del curs. Material i equipament personal. Nusos.

- Dijous 30 de Setembre
Tècniques de progressió en via esportiva I. Entrega de material.

- Diumenge 3 d’Octubre
Sortida de pràctiques a Solius.

- Dimecres 6 d’Octubre
Fisiologia de l’esport. Primers auxilis.

- Dijous 7 d’Octubre
Tècniques de recolzament i desplaçament. Coneixement del medi i
Interpretació de Ressenyes.

- Dimecres 13 d’Octubre
Tècniques de progressió en via esportiva.

- Dijous 14 d’Octubre
Pràctiques de maniobres de progressió.

- Diumenge 17 d’Octubre
Sortida de pràctiques a Montserrat.

- Dimecres 20 d’Octubre
Conceptes bàsics de seguretat. Tècniques de fortuna.

- Dijous 21 d’Octubre
Història de la escalada. Logística i preparació d’una sortida.

- Dissabte 23 i Diumenge 24 d’Octubre
Sortida de pràctiques a Vilanova de Meià.

Cloenda i seguiment en l’escalada a especificar.

PER MOLTS CURSOS MÉS!!!

bones vibracions

Avui he tornat a escalar després de casi bé tres mesos sense tocar roca.

La veritat és que fins aquesta setmana no he tingut la necessitat d'anar-hi...

I m'he preguntat com he trigat tant de temps a recuperar la motivació, les ganes, l'energia...

Doncs desde que vaig començar a escalar -ara ja fa casi bé 9 anys- mai havia fet una parada de tantes setmanes sense fer una sortida, buscar i escalar una via, tenir un repte entre mans, proposar parets i llargs als meus companys de cordada...

Però si reflexiono profundament llavors sí que trobo arguments i justificacions personals que expliquen que en aquests últims anys de la meva vida he descobert nous elicients i conviccions que m'ha dut a viure unes exeriències fantàstiques i a conèixer unes persones excepcionals. I és que ara la meva vida, és molt més que escalar. I me n'alegro molt d'haver-ho viscut tal i com ho he viscut.

Des de la tornada de Nicaragua he tingut el cap ocupat, en stand by, meditant i saborejant sensacions i records inolvidables. Les meves companyes de viatge, la família d'acollida, els paisatges, l'enyorança de la meva família, la gent del poble nicaraguenc... Una lliçó de vida.

Gràcies per tot plegat!!!
roca del Sioux (Montserrat)

namasté Carolina, namasté Montse, namasté Jesús...

I bones vibracions amb els vostres somriures cap a l'India i Nepal ;)

Diada de Catalunya

La celebració d'una derrota: Barcelona cau en mans dels borbons durant la Guerra de Successió Espanyola. Abolició de les institucions catalanes i s'instauren els Decrets de Nova Planta.

Fem sentir la nostra veu, fem una crida per la nostra terra!

DIVISA

L'estel d'un esguard

i el d'una senyera,

la guerra i l'amar:

la sal de la terra.

Al llavi una flor

i l'espasa ferma.

Joan Salvat-Papasseit

La gesta dels estels

Només fa unes hores...

Hem fet les últimes compres al mercat de Masaya d'artesania i al vespre hem pres unes copes amb en David i la seva parella, a la discoteca Chaman, de Managua.

Per no oblidar mai!!!

El comiat va ser, sens dubte, la cireteta que va colmar el dolç i saborós pastís que ha estat aquest viatge. Cumbia, salsa, reggaeton, merengue, bolero, mambo, la guaracha, la pachanga, la marimba... Aquests i altres ritme latins i caribenys es van apoderar dels nostres músculs i del nostre esquelet... I la suor i l'embriagadesa del ron va començar a invadir la nostra pell i el nostre cos... Suau i delicadament...

Allà queda una petita part del meu cor, impregnat pels seus carrers anònims i l'alegria de la seva gent.

Només fa unes hores estàvem a Nicaragua.

Un país de colors, sabors i cançons.

Colors dels oceans, de la selva, de les flors, dels volcans i dels seus llacs.

Sabors dels seus plats, dels sucs, de la cervesa i el ron.

Cançons d'amor, de pàtria i de revolució.

Alguns colors de Nicaragua...

Alguns sabors...

Alguna cançó...

Va pues, no t'oblidarem fàcilment!!!

San Carlos: rio San Juan, el Castillo y reserva Indio Maiz

Hola de nou!
Buah, han passat dos dies i moltes coses :)
Hem travessat el llac de Nicaragua (Cocibolca) en ferry i vam matinar a San Carlos el dimarts.
Aquí parteix el rio San Juan que desemboca a la costa del carib. Hi ha dos reserves naturals importants: els Guatuzos (400km2) i la Indio Maiz (43.000 km2) bestial!!! Pumes, micos, lloros, tucans, granotes, aus, tortugues, caimans...
A mig camí hi ha la petita població de el Castillo, que té una fortificació que van fer els espanyols durant la colonització per combatre pirates que entraven pel mar carib. Durant molts anys, aquest riu ha estat ruta de tránsit entre l'oceà Atlàntic i Pacífic i per tant, molt reclamada i lluitada per la resta de païssos, en especial EEUU.


Estem dormint a la població de San Carlos. Avui hem passejat per la selva tropical de Indio Maiz, una part en bot i l'altre a peu. Sort que ens han llogat unes botes, hi havia fang fins els genolls! Llavors ens hem banyat en el rio Bartola, molt maco també.
Demà potser anem a los Guatuzos, més petita però amb molts ecosistemes a la mateixa reserva, com el bosc tropical humit. Hi ha tortugues, orquídees, infinitat de plantes... Està situat al sud del llac Nicaragua.
I divendres... avioneta cap a Managua!
Snif! Snif! ja queda poc per tornar...

RAAS: Bluefields

Demà agafem la panga cap a Corn Island i llavors l'avioneta cap a Bluefields. Passarem el cap de setmana i el dilluns avançarem pel rio Escondido fins a Rama. Llavors amb bus fins a Managua de nou.

La Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud una regió autònoma de l'est de Nicaragua, a la costa del Carib, que fins al 1986 formava part del departament de Zelaya. És una de les dues regions autònomes nicaragüenques.

La capital és Bluefields.

Hi ha diferents etnies com els miskitos, creolos, etc... Realment es una cultura diferent a la resta de Nicaragua i per moments sembla que estiguis a l'Àfrica. Son fanàtics del reggae i el run down, una sopa de peix feta amb coco, llagosta, peix, verdures... MMmmmmmm....