divendres, 7 de gener de 2011

La Riba, Sector Penya Roja


Dia dels Sants Innocents!

Ens plantem a la Riba en Jaume, l'Anna, en Jordi B. i jo i allà ens esperen en Xavi i la Eli, amb l'Aina.

El dia és esplèdid, fa un solet boníssim i les parets ens esperen camí a Farena, al sector Penya Roja.





Gràcies Jaume, molt xulo el vídeo!!

APROXIMACIÓ: Agafem la carretera de la Riba direcció a Farena. Passat el kilòmetre 3 veurem a mà esquerra un parking amb un rètol de Penya Roja, com a referencia al mateix riu hi ha les ruines d´un antic moli. Deixem el cotxe, creuem el riu, i direcció evident a les parets magestuoses.


Això és tot!

dilluns, 3 de gener de 2011

FELIÇ 2011 PLE D'ESCALADES, CIMS I MUNTANYES

Montse Curto (V, 95 metres)


Primera ascenció: R. Vicente i F. Suñol (2007)
Material: 10 cintes exprés
Orientació: Sud
Totes les reunions són rapelables.

Comencem l'any molt bé!!!
Amb una vieta de 3 llargs a la banda oest de la paret del Devessó.

Aquest cop en Sergi fa una reentré a la via llarga, després d'uns mesos d'excuses, poca motivació i algunes que altres lesions... Per aquest motiu escollim aquesta via còmode, planera i en un sector tranquil i amable com és Malanyeu. Ens acompanya en Xavi, que tampoc vol perdre's la oportunitat d'estrenar l'any com cal.

Aproximació i localització de la via: un cop travessat el rierol de la petita vall de Malanyeu, agafem el corriol cap a l'esquerra i un cop superat un ressalt de roca enganxat a la paret, seguim per peu de vies fins localitzar visualment la Montse Curto (fotografia).



L1 (IV) 25 metres. Comença en Sergi, que pas a pas recupera la merescuda confiança que necessita per tornar a fer metres de corda. Comença per una placa tombadeta, fins arribar a una lleixa, seguim recte amunt per la dreta d'una fissura fins reunió.
L2 (V-) 30 metres. Segueixo les xapes que van indicant perfectament per on segueix la via, una placa molt agradable i plena de foradets, i a més, surt el sol...

L3 (V) 40 metres. Tira en Xavi, aquest cop per una placa més vertical però amb més preses de mans. De cop una petita feixa i de nou, placa amb fissura ampla a la dreta. Just a sobre, reunió.

Descens: 2 ràpels per la mateixa via. Un fins la R2 i l'altre fins a terra.

No hi ha cap brètol que ens destorbi, no sentim res. No hi ha escaladors per la paret, ni pel peu de via, ni boletaires, ni caminants...
Només la remor del rierol que creua aquests paratges, solitaris però alhora càlids i amables... També les esquelles fan sentir la seva presència a Malanyeu, com no.

I així hem començat l'any amics, amb una companyia immillorable en aquest petit racó del Pirineu i fent el que més ens agrada, ESCALAR.