dimecres, 18 d’abril del 2012

Penya Ginesta (Garraf)

Fa dies que la nostra corda d'esportiva no toca roca...
Fa dies que la meva motivació per escalar tampoc llueix...
Fa dies que no tremolen les nostres cames davant d'un pas difícil, que no ens apreten els peus de gat, ni que esmolem les empremtes dels dits de tant tibar...
Potser que sigui hora, no?
De fet, aquí el més motivat és en Sergi, jo faré de "chica grigui". 
La meteo ens convida a tirar cap al terç sud-oest així que decidim apropar-nos al Garraf, al sector Penya Ginesta. 

Inicialment fa un dia esplèndid. La costa ens convida a fer un bany però les temperatures encara no ens ofereixen confiança plena. Haurem d'esperar...

La treva meteorològica permet que en Sergi pugui fer un parell de vies i jo, prenc el sol i gaudeixo d'una estada silenciosa i calmada. 
El massís del Parc Natural del Garraf, a més de comptar amb un bon grapat d'avencs i forats -i un fantàstic abocador com el de Palautordera-, té un monestir budista, anomenat Sakya Tashi Ling, ubicat al palau Plana Novella. 






Us recomanem aquesta visita, és un espai ben cuidat i que permet endinsar-te ni que sigui per uns instants en una experiència mística i autèntica. 




Finalment, ni els mantres ni les oracions al voltant de l'estupa van evitar que caigués una tempesta de cal déu!


Aquí us deixo un: 
"Yo soy el que es y el que sigue siendo"




I un altre vídeo que és d'una monja budista que té una fundació al Nepal que es diu Any Foundation: 

dissabte, 14 d’abril del 2012

La calma

Escriu qualsevol cosa, unes poques paraules, un pensament, un poema, una carta.
La vida és com un viatge pel mar: hi ha dies de calma i hi ha dies de boira i tempesta. El més important és ser un bon capità del nostre vaixell.  

La seguretat no existeix a la natura, accepta-ho i torna a la calma. 


Abans de dur a terme una acció ens hem de preguntar:  és més gran el perill que vindrà, per evitar el perill, que per exposar-nos a ell?



Els fets no deixen d'existir només en decidir ignorar-los. 


Aprèn a acceptar allò que no pots canviar, no cegament, si no amb ple coneixement. 



Celebra tranquil·lament la vida. 


Decideix estar en calma, és una opció. 

diumenge, 8 d’abril del 2012

És part de la vida però...

La vida ens fa entrega de moltes alegries i emocions, experiències fantàstiques del costat d'aquells que estimem i ens ofereix el plaer de gaudir-la plenament, amb companys i companyes que ens acompanyen en aquest trajecte, que és un camí que anem enllaçant, donant forma i omplint de vivències i moments carregats de màgia...

La vida, però, també ens pren persones que es creuen en aquest camí, que per poc que compartim unes passes o molts quilòmetres ens deixen empremta, marquen petjada. 

Aquest cop hem de tornar a mirar enrere per recordar el passat i pensar que mai més tornarem a creuar-nos amb algunes persones que ens han deixat. 

Aquest fet és part de la vida i sabem que és així, però no per això és més fàcil acceptar una pèrdua d'un ésser que hem conegut i que s'ha fet estimar. 






Aquest vídeos d'en Jaume (ujamaors.blogspot.com) em fan recordar aquesta persona, en Josep Morera, que per poques passes que vam compartir en aquest camí, m'ha deixat una bona empremta i un record dolç i bonic. 

Mai oblidarem aquell fantàstic cap d'any del 2010, en el teu garatge de Mataró, que amb molta alegria i ànims vam preparar per passar-ho d'allò més bé. 

T'endus l'escalfor i l'estimació de tots nosaltres, ens vas donar moltíssim, amb el poc temps que t'hem conegut. 

Josep, no deixaràs mai de recórrer muntanyes, barrancs, escalades i camins perquè sempre més seràs en el record de tots nosaltres i ens acompanyaràs allà on siguem. 

Fins sempre amic!


I Namasté ;)