divendres, 26 de setembre de 2008

Proposta: rulo en bici totes les setmanes


Ara que ja som a la tardor i els dies són més curtets, he pensat aprofitar les tardes que arribo a casa d'hora i sortir a fer un rulillu amb la bici pels voltants del meu meravellós poble. De pas, em poso una mica en forma i em toca l'aire, o si més no, li trec la pols a la bici. Faré algunes instantànees d'aquests entorns per on voltaré i serà una motivació per tirar endavant amb la proposta -es que sóc una mandrosa quan fa fred...-

dilluns, 15 de setembre de 2008

Diada de Catalunya -Visca la Terra Alta!-

Aquests dies de Pont hem estat per Ports de Beseit. La sortida era oberta a tota la secció d'escalada però finalment només hem anat en Sergi, la Montse i en Pep. També s'hi van animar en Pere i l'Anna, malgrat que finalment van quedar-se per casa. Vam sortir el mateix dimecres al vespre doncs el viatge és llarg i volíem aprofitar a tope els 4 dies.
Decidim començar suau, i ens liem a fer la Tintín a les moles. Per mi la segona vegada que faig aquesta via, la primera en sortideta post-curset i la segona sis anys més tard. La recordava més xunguilla!!! jejejjejejeje :P
Aquí podeu trobar informació sobre les Moles del Don, on hi ha vies llargues molt recomanables per començar a escalar a Ports.

Podeu veure en Pep en el llarg més xulo de la via.


Aquí els "tres magnífics" al cim i vista general des de dalt.Mentre fèiem la via el temps ens va respectar una mica tot i que llampeguejava i tronava amenaçant amb pluja i mica en mica la foscor va prendre lloc a la llum, de manera que en la baixada teníem aquest cel... Vam arribar a la furgo mullats fins les calces -o calçotets- i dintre del cotxe ens vam anar recuperant mica en mica.

L'endemà fa força fred, el cel està tapat i bufa un vent que no mola gaire. Ens rumiem d'anar fent temps a veure si puja la temperatura i anem fins Peñaroya de Tastavins per apropar-nos a les roques del Masmut i veure quina impressió que feien aquelles parets. Oh, i tant que en fan!! Teníem en ressenya l'aresta G.A.S. Havíem llegit escrits d'altres bloguerus i la cosa pintava guai. Però un cop allà la cosa encara es refreda més i decidim tornar un altre cop amb més ganes i millor temps. No, la veritat és que teníem... Una sensació d'inseguretat, nervis, neguit i ... No sé com anomenar-ho... Potser el s'en diu POR? TEMOR? CAGAR-SE VIU? Potser sí. Així és que sense pensar-ho marxem de nou a Horta de Sant Joan, i als estrets ens posem a fer esportiva en els estrets del riu, on a banda i banda tenim un surtit de vies maquetes ben farcides de parabolts.
La següent via que proposa en Sergi és la Semen up -ni la més remota idea sobre aquesta via...- però pinta ambient solitari... I tant solitari!


Arribem a peu de via i ni una xapa per enlloc... Fins que... Sorpresa! Un parabolt i goita! Sembla que identifiquem la via... La via transcorre en el tercer llarg per una xemeneia ben visible des de peu de via. La podeu veure en la següent fotografia...


Però sembla que el pressupost es va quedar limitat als dos primers parabolts del llarg de III pq no vàrem trobar gran cosa: dos parabolts més reunió el primer llarg, dos parabolts i buril el segon, sabina per reunió... I res més aparentment per la xemeneia!! Total, que no estem per fer aquestes vies i pleguem. La veritat és que resultava molt difícil de protegir tot allò i semblava que més amunt, menys assegurances... Quina pena! La xemeneia prometia!


Ben decidits per escalar -després de la incidència frustrada- anem de nou a les Moles i volem fer la Pasión por la Birra -altre mítica que també vaig fer anys enrera- però com era d'esperar estava ocupada. Canvi de via, ens passem a la Picasso Miró les Tàpies. I aquí algunes imatges, del flanqueig del primer llarg, el flanqueig del final -superxulo- i en Sergi a la reunió de dalt de tot, que es mereix un premi per fer els llargs més difícils de la via amb les condicions de fred i vent que teníem.
La ressenya marca la sortida de la via per la dreta però vam escollir fer-ho per l'esquerra, és més maca i divertida.
Això és tot penya!!!


dimarts, 9 de setembre de 2008

la mar de salada

Què us agrada més el mar o la muntanya?
Jo em decanto per la muntanya, és evident, però és que el mar... És una passada! La costa Brava o la costa Daurada? Tant és!!! Us presento una foto de cada...
Cala Corbs (Palamòs)

















Platja Llarga (Tarragona)





Cala Waikiki (Tarragona)





Les cabretes tirem cap a la muntanya...