divendres 25 de desembre de 2009

tancat per vacances


Aquestes vacances fugim de la febre consumista i de la diarrea caganera del nadal cap al país d'entrada a l'Àfrica, el Marroc, a la recerca de nous paisatges i noves experiències. Us desitgem que passeu unes bones festes envoltats de qui més estimeu i sobretot...
Et desitjo primer que estimis i que estimant t'estimin. I que si no és així, siguis breu en oblidar i després d'oblidar, no guardis rencor. Et desitjo també que tinguis amics i, encara que poc savis, siguin nobles i fidels, i que n'hi hagi almenys un en qui puguis confiar cegament. I perquè la vida és així, et desitjo també que tinguis enemics. Ni molts ni pocs, en la mesura exacta, perquè així et faran qüestionar les teves pròpies certeses. I que entre ells, n'hi hagi almenys un que sigui just, per tal que no et sentis massa segur.
Et desitjo també que siguis útil, però no insubstituïble. I que en els moments difícils, quan no et quedi res més, aquesta utilitat et serveixi per mantenir-te en peu.
Igualment, et desitjo que siguis tolerant. No amb aquells que s'equivoquen poc, perquè això és molt fàcil, sinó amb aquells que s'equivoquen molt i de manera irremeiable i que fent bon ús de la teva tolerància, serveixis d'exemple als altres.
Et desitjo que sent jove no maduris massa de pressa, i que ja madur, no insisteixis en rejuvenir, i que sent vell no caiguis en la desesperació. Perquè cada edat té el seu goig i el seu dolor i han de fluir entre nosaltres. Et desitjo també que tinguis algú de qui respondre, que vegis com creix i com madura i que reconeguis la teva aportació en la seva forma de ser i en la seva forma de sentir. En allò bo, perquè no hi ha res més preciós que la vida, i en allò dolent, perquè et farà sentir les teves limitacions més profundes. I perquè siguis conscient que, encara que tu no ho vulguis creure, i per molt que intentis evitar-ho, hi ha moltes coses que se'ns escapen de les mans. Per sort.
Et desitjo de pas una mica de tristesa. No tot l'any, sinó tan sols un dia. Però que aquest dia et serveixi per descobrir que el riure habitual és bo, que el riure diari és avorrit i que el riure constant és malsà. També et desitjo que visquis moments difícils, aquells que posen a prova la nostra fràgil fortalesa, i que t'ensenyin qui ets i qui tens al teu costat. I que quan aquests moments difícils passin, perquè tard o d'hora sempre acaben passant, sàpigues donar-te compte que tot es pot superar i que, encara que molt poc, ets una mica millor que abans. I que aleshores sàpigues donar-ho als altres, ajudant-los quan els arribin les dificultats. Et desitjo que descobreixis, i amb màxima urgència, que més enllà del teu dia a dia existeixen i et rodegen sers oprimits, tractats amb injustícia, i persones infelices.
Et desitjo que acariciïs un gat, tiris una pedra a un riu i escoltis el silenci de l'albada, perquè seràs feliç amb no res. Desitjo també que plantis una llavor, per petita que sigui, i que l'acompanyis en el seu creixement, per tal que descobreixis de quantes vides està fet un arbre.
Et desitjo també que tinguis diners, perquè és necessari ser pràctic. I que almenys una vegada a l'any en posis una part davant teu i diguis: "Això és meu", només perquè quedi clar qui és l'amo de qui. Et desitjo que cap dels teus somnis es mori, però que si en mor algun, puguis plorar sense lamentar-te de no haver fet el màxim possible. I de seguida, alçar la vista i tornar a començar.
Si totes aquestes coses t'arriben a passar, no tinc res més a desitjar-te...
Els millors desitjos pel 2010

dimecres 9 de desembre de 2009

retornant a les parets

Retornant a les parets, doncs després d'un seguit de caps de setmana liats amb infinitats de coses i altres projectes a mitges, hem pogut fer una escapada i anar cap al Priorat i les Garrigues.
I tocar roca!!! A Margalef i Vilanova de Prades, com no, ens encanten!!
Aquest cop acompanyats d'en Francesc i la Lorena, dos grans amics: un fora de sèrie en l'escalada i ella una campiona que és moolt, mooolt però que molt valenta.
I si no, mireu quines fotos:

Sector Penyes Altes (Vilanova de Prades)

Sector Cingles del Molí (Margalef)

Ell tibant a matar en un bon desplom i ella, per les alçades que mai hagués imaginat jejejjejeje...En Sergi tampoc s'ha quedat curt... Recuperant les forces...

I la Montse, que amb dos vies ha pillat unes tiretes que més val que reemprengui una mica d'entrenament setmanal al rocòdrom...

Les furgos, com sempre, a la fi del món, esperant més carreteres i nits de plàcida son i un bon i merescut descans.
A reveure!

diumenge 22 de novembre de 2009

Barranc del Boter (LLeida)

Per enllestir el monogràfic de grans verticals que van organitzar fa uns mesos els megacracks del GIEG (Grup Investigacions Espeleològiques de Granollers) anem al barranc del Boter. Primer fem la via ferrada Regina en un tres i no res per arribar a la capçalera del barranc i a continuació descendim per els vertiginoses i aèrees parets del salt del Boter.




És la cascada més alta de Catalunya situada a la comarca de l' Alt Urgell, a la localitat d'Oliana. La situació geogràfica és la Serra de l'Aubenç, al municipi de Peramola.


Nivell de Dificultat: 5/6
Ràpel més Alt: R3/93 metres
Horari Global: nosaltres 7 hores en total
Equipament: MOLT BO
Ràpels llargs i aeris.
Equip: 9 membres de GIEG

Voldria donar el meu agraïment i la millor enhorabona als meus companys del GIEG per la seva extraordinària "manera de fer".
Sergi R.

dilluns 2 de novembre de 2009

XVè curs d'iniciació a l'escalada SEDEG

Encara queda la cloenda però podem dir que ja hem enllestit el XVè curs d'iniciació a l'escalada en roca amb un resultat completament satisfactori tant per part dels monitors del SEDEG com per part dels participants.
En total han completat el curs 10 alumnes que han satisfet i assolit amb escreix els objectius proposats i les habilitats, destresses i maniobres necessàries per escalar vies esportives i clàssiques equipades amb total seguretat.
Ara ens espera un any per compartir escalades i moltes més aventures!!!


FELICITATS A TOTS ELLS I TAMBÉ A LA COMISIÓ ORGANITZADORA DEL CURS QUE HA ESTAT FENOMENAL!!!


Ànims i a seguir endavant!!!

dilluns 12 d’octubre de 2009

Tardor a Ordesa

La muntanya es vesteix de colors de tardor al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. La vall d'Ordesa és un immens solc esculpit per glaceres on s'alcen vertiginoses fortalesses calcàries a banda i banda del riu Arazas. Es troba envoltada de denses avetoses, pinedes, fagedes, prats espectaculars salts d'aigua i nombrosos cims de 3.000 metres entre els quals destaca el Mont Perdut. Població de Torla amb les parets d'Ordesa al fons


Orientades principalment al sud, les principals parets són el Tozal del Mallo, el Libro Abierto, el Gallinero, la Cascada i la Fraucata. L'escalada a Ordesa és d'extrema dificultat condicionada per la verticalitat de les seves parets, la manca de definició d'alguns passatges, els grans blocs rectangulars i les fissures poc contínues. Diguèssim que no ens hi veuran escalant a nosaltres, els manyos... O qui sap!!


Tozal del Mallo


Enfilem des de la Pradera de Ordesa pel corriol ascendent cap al refugi-mirador de Calcilarruego, per la senda del caçadors, que puja uns 600 metres de desnivell per una magnífica fageda. Panoràmica des del mirador

A partir de llavors prenem el caminet que a mitja alçada recorre la vessant esquerra de la vall al llarg de la Faja de Pelay. El corriol ens porta al circ de Sosao on gaudirem de la cascada de Cola de Caballo i en descendre de nou cap a la Pradera, amb las Gradas de Soaso, les cascades del Estrecho i la Cueva i altre cop espléndits boscos de faig i avets.
Un altre cop hi tornarem, això segur, i farem la ferrada de la cascada del Sorrosal, que ha quedat pendent i el cim del Mont Perdut és clar, el Cilindro de Marboré, el Tallón, las clavijas del circ de Cotatuero, de Salarons, la Faja de la Flores, la vall de Pineta, el circ de Gavarnie... Sempre ens quedan milers de sortides per fer!!

http://www.clubpirineos.org/index.php/Rutas/Vias-Ferratas/VIA-FERRATA-DEL-SORROSAL-Broto-Huesca.html