dilluns, 31 de març de 2008

Via Àfrica: Paret del Grau -Coll de Nargó-

El cap de setmana hem fet una combinada d'esquí i escalada entre el Solsonès i l'Alt Urgell.

Després d'un dissabte d'esgotar les últimes baixades de la temporada a Port del Compte, entre rierols i algunes basses d'aigua-neu, ens decantem per passar un bon dia de via llarga a Coll de Nargó, a la Paret del Grau.





Escollim una bona via per després de tants dies sense tocar roca i encara menys via llarga:


La via Àfrica, tres llargs de 5a, 5b i 5b, amb spits i parabolts.


Al costat tenim la veina Manelet, de 6a mantingut. Aquestes vies estan situades en l'extrem més est de la paret, de les primeres que hi trobem en aproximar-nos a la roca.


1r llarg (5a): comença en una fissura herbosa, per després superar una petita panxeta, passar a una placa amb un pont de roca "que ti cagues" i arribar a reunió (dos espits molt sortits de la roca, quin cague! no penjar-se gaire DANGER!!!). Primera prova... superada! Passo una miqueta de por però... tranqui que això de moment ja s'acabat.








2n llarg (5b): vertical amb tendència a l'esquerra, passant per una feixa vermellosa de roca, amb cantos diagonals -com diu en Sergi- que són grans però estranys d'agafar. El campió ja arribat a segona reunió. No li mola gens les plaques, ni amb calcari, ni conglomerat...




3r llarg (5b): sens dubte per mi el més exigent, primer troçet un flanqueig, després megapresses en vertical, plaqueta amb xapes allunyadetes, i finalment un muret de 6 metrillos amb 2 assegurances, desplomadet però amb presses grans per apretar, com deien els companys de la via del costat.

Les reunions són equipades per rapelar, per si us agafa la pluja o un "apretón" o bé un cop a dalt, es pot crestejar fins arribar a un ràpel de 6o metres -crestejar fa yuyu ja us ho dic- o bé baixar per la mateixa via amb dos ràpels, el primer fins la primera reunió i el següent fins el terra.

La via està de conya, però és clar, ja se sap, anar sobradets de grau -que aquest cas no és el nostre- i ben preparats de coco i de via llarga.

Apa doncs, animeu-vos a escalar a l'Alt Urgell!! Les ressenyes es poden trobar al bar de la població i també hi ha molts sectors propers: Organyà, Perles, Oliana... Via llarga, esportiva, ferrades, caiac, barrancs, espeleo, BTT... Una passada!

Us passo un blog que està molt bé per tenir les ressenyes:

http://colldenargo.blogspot.com/2007/04/sectors-descalada-coll-de-nargo.html

dilluns, 24 de març de 2008

Estels del Sud

Aquests dies hem fet una part de la travessa dels Estels del Sud, al Massís de Ports de Beseit. El cim més alt és Mont Caro, de 1.447 metres d'altitud. El massís dels Ports comparteix territori entre Tarragona (Montsià, baix Ebre i Terra ALta), Terol (Matarranya) i Castelló (BAix Maestrat).
La travessa té una durada de cinc etapes:
1. Refugo Caro-Paüls
2. Paüls-Arnes
3. Arnes-Beseit
4. Beseit-Refugi Font Ferrera
5. Refugi Font Ferrera- Refugi Caro
Nosaltres hem fet dues etapes: Refugi Caro-Refugi Font Ferrera i Refugi Font Ferrera fins a Beseit. Cada etapa aproximadament té una durada d' unes 6-8 hores i 20 kilòmetres de distància. La travessa és maca, especialment de Font Ferrera a Beseit, doncs atravessa Lo Parrisal, estrets del riu Matarranya, amb formacions de roca esbeltes i curioses, anomenades Gúbies del Parrisal. Hi ha una part entretinguda: lo pas del Romeret, una part equipada amb esgraons i cadenes.
Els dies han estat freds i molt ventats, però els ànims no s'han quedat enrera. Hem vist coves, baumes, cingles, rius, flora, fauna... A una banda el Delta de l'Ebre i a l'altra, l'interior de Catalunya.
La proposta ha vingut d'en Francesc i la Lorena, que ja havien fet alguna excursió i sortida per la zona. La propera que hem pensat: via verda d' Alcañiz a Tortosa, en bicicleta.
Personalment m'ha sorprès la grandària d'aquest Parc Natural, doncs només havia visitat els estrets d'Arnes per fer algunes vies a les Moles d'en Don i aquesta última visita m'ha fet canviar d'idea.
Us animo a que hi feu una visita a l'estiu i de pas un bon bany a lo riu!!
A reveure!















dimarts, 18 de març de 2008

cim de la Font Blanca -Ordino-

Ohhhh... He suspès la selectivitat però no per això estic menys contenta. Jejjejejee...
Aquest any he pogut gaudir de l'entorn de les muntanyes nevades, del retrobament d'alguns companys i companyes i de l'activitat hivernal amb esquís de muntanya.
Estic molt contenta d'haver aprés tant aquesta temporada, del suport rebut pels meus amics i amigues i de la paciència que han tingut.
També personalment he fet un avenç important enfrontant-me a la neu, al fred, a les pistes... Reconenc que tenia certa fòbia i pànic. I m'he tret l'espineta que hi havia clavada.
Em sento satisfeta i orgullosa d'arribar on he arribat, de fer el que he fet i de ser prudent com sóc. La vida és llarga -si es deixa- i hi ha moltes oportunitats i possibilitats de continuar fent el que m'agrada.
Amb la vida se'ns dóna dos grans dons: el temps i la llibertat d'escollir. Aprofita-ho!!
Petonets a tots els fidels de namasté. I gràcies per les vostres visites.


diumenge, 9 de març de 2008

Dia dels escaladors demòcrates o grimpades democràtiques
















Dia dels escaladors demòcrates, doncs com a bons ciutadans i ciutadanes, hem aprofitat avui diumenge per escalar i també per votar.




Avui hem tornat a Collsuspina, i dic hem tornat perquè feia mesos i alguns anys que no trepitjàvem aquesta petita i acollidora escola. I ha valgut la pena el retorn!














Malgrat algunes excuses matineres de bon començar: que si em fa mal per aquí, que si jo tinc son, que si avui sembla que fa fred... Hem fet un grapat de vies i algunes d'elles durilles, durilles... Ens ho hem passat "teta" malgrat la temperatura, que ara venia i marxava el solet, i malgrat les molèsties que algú presentava...

I res més! Un dia més d'escalada i bona companyia!















dilluns, 3 de març de 2008

Agulles de Montserrat

Alguns companys del Sedeg aquest diumenge hem anat a escalar a la regió d'Agulles.

Les escollides són la Saca Gran, l'Agulla de l'Arbret i la Miranda de les Bohigues, les més clàssiques i autèntiques.

Alguns dels presents s'inicien en via llarga i l'entorn i el dia és immillorable per aquesta sortida.

En Marçal, la Montse i en Sergi fem la via Stephanie a la Saca Gran. Només en l'últim llarg fem un "escape" a la via Aresta Brucs per evitar l'últim llarg de la via que és de 6a+.

L'Elena i en Pep fan l'Aresta Brucs, de l'Agulla de l'Arbret, mentre que en Salva, en Gerard i l'Albert fan la Aitor a la mateixa agulla.

En Rafa, l'ardillu i en Pere fan la Daniel a la Miranda de les Bohigues.

En Tomàs, en Just i el seu company també escalen a la Saca.

En Fran i la Rosa ens esperen al refugi doncs tenen una indigestió inesperada, tot i que se la veien venir...

El dia transcorre feliç i tranquil·lament, ens saludem des del cim de les agulles, sentim la progressió de les cordades a través dels comunicadors... I acabem la jornada amb una estoneta de bromes i comentaris a peu de les Agulles en el refugi Vicenç Barber.

REssenyes de la Saca GraN a:


A reveure a totttthooommmm!




cordades de Sedeg a l'agulla de l'Arbret, per ordre de dalt a baix: Pep i Elena junts a la reunió, Salva assegurant i Albert i Gerard pujant




Al cim de la Saca Gran, tenim unes vistes espectaculars

Tomàs, Just i company preparant el ràpel per baixar
En Rafa, l'Edu i en Pere al cim de la Miranda
visitem la boca de l'Avenc de Pouetonssom una bona colla en aquesta sortida

fins la propera!!!