Escalar al Berguedà: Sant Julià de Cerdanyola

Aquest sector d'escalada esportiva d'iniciació es troba a la població de Sant Julià de Cerdanyola, accedint des de Guardiola de Berguedà.

Les vies són al punt quilomètric 3 de la BV-4021, després de l'esglèsia de les Esposes, ben visible des de la carretera.

Només hi ha dotze vies, entre el IV+ i el 6b. Totes equipades amb parabolts i reunions amb cadena i mosquetó de despenjament.

Orientació S/SW, especial per l'hivern. Nosaltres amb aquest cap de setmana anticiclònic vam passar força calor.

A la vora tenim altres sectors també molt macos i amb més vies: Malanyeu, Roc de la Lluna, Roc de l'ALou... Podeu consultar la guia:

Hernàndez, Llucià; Pujol, Josep: Escalar al Berguedà.

o el blog d'en "KTX": http://bergaclimb.blogspot.com/

Per completar el cap de setmana vam fer una esquiada a Porté Pymorens...

També d'iniciació!!!!!

Via Bego-Miguel-Kush 240 m (V-)

Aquest dissabte, l'Eduard i jo ens engresquem i anem a fer aquesta via a la Miranda de Can Jorba, a Montserrat Sud. La via té un total de 240 metres fins el serrat de la Miranda de Can Jorba, però nosaltres enfilem fins el primer cim de l'agulla i fem els ràpels de descens de la via Sol solet i Escabroni Escapullini.

En Rafa, en Salva i en Pep fan la J.M Andreví, molt a prop de la nostra però a mà esquerra, i de tres llargs. També la Núria, en Manel, en Joan, la Irina, en Fran i la Rosa escalen, però s'acosten a Collbató, a la zona del jardinet a provar noves vies d'esportiva.

La Bego és una via molt aconsellable per la iniciació, o per qui, com nosaltres, té el grau justet i vol passar-s'ho bé, sense grans complicacions a la paret.

La veritat és que la via està molt aprop de la via Escabroni -a vegades solapada-, i crec que ja quedarà com a més secundària, amb les assegurances més distants i les presses més sobadetes. Tot i així, personalment crec que l'últim llarg d'aquesta via és incomparable a la Bego doncs té un sostret molt guapo i unes presses molt xules, amb formacions rares i alguns fòssils -que em perdonin els arqueòlegs si m'equivoco-.

I amb la Miguel-kush, que és el tram final fins al cim real de la miranda de Can Jorba, tens la possibilitat de baixar pel Joc de l'Oca o el Tres en ratlla i combinar l'escalada, amb un barranc sec i força espectacular. Però nosaltres aquest dia no vam acabar per aquí.

Nosaltres vam aprofitar la corda que hi ha instal·lada al final del Joc de l'Oca per fer una mica el tontet mentre esperàvem als demés companys.

Haig de dir que vaig tenir la sort de compartir aquesta via amb un dels millors companys de cordada que pogués tenir, l'Eduard, i que malgrat les nostres diferències en alguns aspectes, l'escalada ens ajuda a diluïr-les i a apreciar-nos de la millor manera. Gràcies i un petó per les fotos, guapo! Jejejejejeje...

I una frase que voldria compartir amb tots vosaltres:

Per més llarga que sigui la tempesta, el sol sempre tornarà a brillar entre els núvols. Tinguem paciència i esperança.

A reveure i...

namaste.

Cap de setmana combinat: roca i gel

Aquest cap de setmana, després d'un període de celebracions nadalenques i àpats abundants, he recobrat el ritme habitual i hem sortit en colla a fer escalada, però aquest cop combinada: dissabte en roca i diumenge en gel.
Dissabte vam anar a Moja, a la Font de l'Ametlló, en sortida post-curset, on s'hi van apuntar: Albert, Rafa, Edu, Ramon, Salva, Andreu, Gerard, Pere, Josep-LLuís, entre d'altres... Una bona colla a més de la grata companyia de les noies del curs de "Dones i esports": les Esthers, la Coral, la Montse, la Bea i la Sílvia, que en aquest curs va fer pràctiques de monitora, com jo mateixa, i casi no ens veiem des de llavors.
El dia va transcórrer molt ràpid i amb prou feines vam tenir temps per compartir unes poques paraules i algunes vies.
A la tarda planegem la sortida del dia següent al Pedraforca a fer escalada en gel amb l' Eduard, en Fran, la Rosa, l'Albert, en Sergi i jo.
L'Eduard s'anima i nosaltres tres sortim a la nit per a l'endemà no haver de matinar tant. Arribem tard a Saldes i de cap a dormir, que demà serà un altre dia.
Arriben els altres ben d'horeta al matí i després del café de rigor enfilem carretera amunt.
Fem dos cordades: Fran,Rosa i Sergi, per un costat, i Montse, Eduard i Albert per l'altra. La via: Il·lusions d'hivern. També acabem fent la columna del Verdet, alguns en top rope, d'altres de primer.
Personalment ha estat una experiència molt bona, s'obre un ventall de possibilitats molt ampli per endavant durant l'hivern i més amb el caliu de companys retrobats.
Hem aprés que les furgonetes en pistes gelades no pujen i que els piolets si són tècnics i específics per escalada en gel és per motius de sobres ja argumentats i experimentats.
Haurem de continuar com sempre fent estalvis per incoorporar nou material de muntanya. Ja se sap, llei de vida.

Endevineu on hem estat...

Una pista: a uns quants quilòmetres fem unes vies de conglomerat magnífic, en un poble petit i acollidor.