diumenge, 20 de gener del 2008

Via Bego-Miguel-Kush 240 m (V-)

Aquest dissabte, l'Eduard i jo ens engresquem i anem a fer aquesta via a la Miranda de Can Jorba, a Montserrat Sud. La via té un total de 240 metres fins el serrat de la Miranda de Can Jorba, però nosaltres enfilem fins el primer cim de l'agulla i fem els ràpels de descens de la via Sol solet i Escabroni Escapullini.
En Rafa, en Salva i en Pep fan la J.M Andreví, molt a prop de la nostra però a mà esquerra, i de tres llargs. També la Núria, en Manel, en Joan, la Irina, en Fran i la Rosa escalen, però s'acosten a Collbató, a la zona del jardinet a provar noves vies d'esportiva.


La Bego és una via molt aconsellable per la iniciació, o per qui, com nosaltres, té el grau justet i vol passar-s'ho bé, sense grans complicacions a la paret.


La veritat és que la via està molt aprop de la via Escabroni -a vegades solapada-, i crec que ja quedarà com a més secundària, amb les assegurances més distants i les presses més sobadetes. Tot i així, personalment crec que l'últim llarg d'aquesta via és incomparable a la Bego doncs té un sostret molt guapo i unes presses molt xules, amb formacions rares i alguns fòssils -que em perdonin els arqueòlegs si m'equivoco-.



I amb la Miguel-kush, que és el tram final fins al cim real de la miranda de Can Jorba, tens la possibilitat de baixar pel Joc de l'Oca o el Tres en ratlla i combinar l'escalada, amb un barranc sec i força espectacular. Però nosaltres aquest dia no vam acabar per aquí.



Nosaltres vam aprofitar la corda que hi ha instal·lada al final del Joc de l'Oca per fer una mica el tontet mentre esperàvem als demés companys.
Haig de dir que vaig tenir la sort de compartir aquesta via amb un dels millors companys de cordada que pogués tenir, l'Eduard, i que malgrat les nostres diferències en alguns aspectes, l'escalada ens ajuda a diluïr-les i a apreciar-nos de la millor manera. Gràcies i un petó per les fotos, guapo! Jejejejejeje...

I una frase que voldria compartir amb tots vosaltres:
Per més llarga que sigui la tempesta, el sol sempre tornarà a brillar entre els núvols. Tinguem paciència i esperança.

A reveure i...

namaste.


1 comentari:

Anònim ha dit...

vei que aneu fent.
Salud i ja tornarem algun dia a solius a pel puto avi.