dimecres, 25 de maig de 2011

Via Redrum, Àger














No calen paraules...
Ells s'ho passen bé, facin el que facin...
Vagin allà on vagin...
Quina enveja em fan!
Enhorabona per la via, nois!
I namaste ;)

dijous, 19 de maig de 2011

Vicenç Soto a l'agulla de l'Arbret, Montserrat

Aquesta via guanya el cim de l'agulla de l'Arbret, de les més altes de la regió d'agulles. S'enfila per la seva cara oest, gaudint d'una primera tirada d'aproximació i contrafort, després una de tirada vertical i potent i la última que resulta un plaer pels sentits, en veure un panoràmica de la zona d'agulles. La segona tirada es pot fer en lliure o artificial, o bé combinada.


Onde tan las shapasss?? no porto ulleres sabeu??






Aquí la Carla, mica en mica, pas a pas... I llestos!






En Bladé fet miques després de la via d'Oliana del dia abans


però tira i tira...












L'última tirada tampoc té desperdici




Ja veieu com s'hi està aquí a dalt...






Via: Vicenç Soto
Zona: Montserrat – Agulles
Dificultat: 6a+/Ao (MD)
Dificultat obligada: V+/Ao
Llargària: 115 metres
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Equipament: Equipada amb espits i algun clau
Material: 12 cintes exprés i una baga savinera
Orientació: Oest






La veritat que aquesta parella són uns privilegiats, els dos tenen oportunitat d'escalar els dilluns, casi bé en solitari, els dos són unes màquines d'escalar, amb empenta, il·lusió i coratge i a més a més tenen la mateixa talla de jersei, es poden intercanviar els polars i tot!!! Són taaaan macos!! A veure si teniu l'oportuinitat d'escalar amb ells i us hi trobareu com a casa ;))
ByNamasté...

dimecres, 11 de maig de 2011

de la Noguera al Berguedà

Tenim entre cella i cella una via, a Àger. La Redrum, que dies enrera hem d'abandonar, per allò que vulgarment en diem "estar cagats de por".
Aquest cop carregat de piles i ànims, en Xavi fa una proposta deshonesta a en Sergi i aquest, sense pensar-ho, posa data.
S'afegeix en Francesc, que abans de ser pare, vol deixar el pavelló ben alt. Té el repte de fer una via llarga, de debò.
Els acompanyem la Laura i jo. Una servidora es raja, i li proposo a Laura fer una via ferrada pel voltants, la "Teletubbies".
La qüestió és que els nens matinen i nosaltres ens quedem "sobant" a les furgos fins més tard.
Al matí, un cop ens hem llevat, esmorzem tot escoltant els gemecs i esbufecs dels nois que estan en el primer dur i tibant llarg.
Preparem les motxil·les i aparquem bé les furgos.
De sobte! ens criden des de la paret: en Xavi s'ha fet un tall a la mà i decideixen baixar...
Un cop abaix ens expliquen com ha anat, es veu que li ha marxat un peu i en patinar, s'ha fet un tall a la mà amb un clau de la pròpia via... Carai! ben profund...
Anem a Àger, li fan les cures pertinents i una vacuneta de tètanus.

Decidim anar tirant cap a Camarassa, ja que a l'endemà hem quedat per la romeria a Malanyeu. Podrem fer esportiva a la ombra i almenys es treuran el mono. Al final li fotem la Laura i jo, com campiones!!!
I en Xavi prova d'escalar amb el tall i tot... Si és que n'hi ha per tallar-li el braç!!




I en Sergi amb la contrallum de les figueres...
Finalment, prenem alguna cosa a St LLorenç de Montgai. La Laura i en Xavi marxen cap a casa.

Francesc, Sergi i jo tirem cap al Berguedà. Ens trobem amb la colla en un revolt de la carretera que puja a MAlanyeu. Petons, salutacions, converses, ratafia, coca i cava. Quina alegria de gent!


A l'endemà, s'ha acabat la festa i tothom a escalar!!



La Vicky i la Laura cap a les vies...

I nosaltres ens fiquem a la Badalona (V+), 100 metres.
Primera ascensió: F. Suñol i R. Vicente (2007)

Per sorteig ens repartim els llargs. Em toca el primer llarg.
Res, no puc, se'm regira el coco i no hi ha res a fer.
Tira en Francesc, després en Sergi, finalment faig el tercer llarg més tranquil·la.

Aquí és el pas on em quedo, i després de segona, també se m'atravessa.

Però io preguuunto: por qué??? por quéee?? Bé, tant és! Tenim un dia i una companyia de puta mare!!!



Aquí en Sergi Lugo, amb bambetes dale, que dale, amb en Jaume a la via Epirimontains.




I en Ramon i l'ALfredo lluitant amb la via dels Senzills, que de senzilla no té res.

Estem molt contents, finalment hem gaudit d'unes tirades i hem sentit els nostres companys enfilats per les altres vies.



Complim amb el ritual Cherokee i foto de rigor, una fantàstica cordada.

Ah!
Per cert! Avui que faig la piada, 21 de Maig, per fi la cordada Sergi, Francesc i Xavi han fet la Redrum, tornen d'Àger esgotats d'un calorós i llarg dia d'escalada però amb les esquenes ben amples de satisfacció per haver fet la via. Una més al sac, nois!!! Felicitats!!
By Namasté ;)

dimarts, 3 de maig de 2011

Barranc de Sant Aniol d'Aguja

El dia 17 d'abril ens plantem una colla del GEAMM -Sergi, Amàlia, Jana, Pere T, J. Bladé, J. Nogués, Sergi R, Montse, Xicu- al barranc de Sant Aniol, a Sadernes (Alta Garrotxa). Ens acompanyen uns colegues d'en Xicu, de Banyoles i uns amics d'en Nogués.



Alguns de nosaltres pugem el dissabte a la nit i aprofitem l'avinentessa per veure un partidet del Barça, al bar que hi ha abans d'arribar a Sadernes.



A l'endemà ens trobem a les 8 al càmping i no esperem més temps, doncs si ens baixen la barrera del pàrquing... Mig hora més d'aproximació! Depenent del ritme, es triga unes 2'30h fins a l'inici del barranc, això sí, si ens despistem una mica més, aquest dia nosaltres el comencem a França, oi??


La pujada és suau al principi però més feixuga i dura a la part final, on cal agafar alçada per arribar a dalt de tot. Passem per Sant Aniol d'Aguja, una ermita molt bonica. Davant de l'església hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, actualment abandonada i en ruïnes. Es pot dormir o fer un vivac en aquesta zona, té un encant particular.



Arribem a dalt i ens col·loquem els neoprens i escarpins. Estem una mica cagadets pel fred -millor dit jo sóc la única que pateix pel fred, aquests homes estan mooolt calents...- , però sembla que el sol es deixa entreveure entre els núvols i podrem gaudir d'un bon descens.

NO es veu una P merda, però bueno... SI la volguéssiu trobar per internet, és fàcil.


Quin és aquest descarat que ens planta el cul a la cara?

Els amics d'en Nogués, o més ben dit, un amic i el seu cosí, són força agosarats, que si salten per aquí, que si pugen per allà... Quin parell de cabres boges!!



També ens acompanya una perruca negra i rissada que ja sabeu a quin personatge amaga.













La part inicial del barranc és més tancada i ombrívola, amb salts que se succeeixen entre algun que altre ràpel curtet.





Arribem al salt de la capa, una cascada de 40 metres aproximadament.




















Això és tot, però hem de dir que hem fet un gran vídeo Cherokee... L'haveu vist???
FITXA TÈCNICA
LONGITUD: 800 m



DESNIVELL: 250 m



DIFICULTAT: ALTA (4 de 5).



RÀPEL MÉS ALT: 40 m



HORARIS: 2,5H + 2H + 1,5H



EQUIPAMENT: EXCEL·LENTCORDES: 2×40 m – OPCIONAL 1×20 m



ÈPOCA: Tot l’any. Millor després de pluges.




COM ARRIBAR-HI:



Per l’autopista A-7, passat Girona, agafem la sortida de Banyoles. Continuem per la carretera C-66, passem Banyoles, després Besalú, i agafem l’autovia A-26 direcció Olot fins a la sortida de Montagut. Al final d’aquest poble surt, a mà esquerra, una carretera estreta que ens porta cap a Sadernes. En arribar passarem per davant d’un hostal; des d’aquí continuarem per la pista de l’esquerra, creuarem el riu dues vegades i continuarem fins a trobar un desviament a mà esquerra tancat amb una cadena. Aquí podrem estacionar el nostre vehicle. Pot ser que trobem tancada la pista que surt de l’hostal; llavors haurem d’aparcar allà mateix i fer la pista a peu.
By Namaste ...ommmm....