dimarts, 3 de maig del 2011

Barranc de Sant Aniol d'Aguja

El dia 17 d'abril ens plantem una colla del GEAMM -Sergi, Amàlia, Jana, Pere T, J. Bladé, J. Nogués, Sergi R, Montse, Xicu- al barranc de Sant Aniol, a Sadernes (Alta Garrotxa). Ens acompanyen uns colegues d'en Xicu, de Banyoles i uns amics d'en Nogués.



Alguns de nosaltres pugem el dissabte a la nit i aprofitem l'avinentessa per veure un partidet del Barça, al bar que hi ha abans d'arribar a Sadernes.



A l'endemà ens trobem a les 8 al càmping i no esperem més temps, doncs si ens baixen la barrera del pàrquing... Mig hora més d'aproximació! Depenent del ritme, es triga unes 2'30h fins a l'inici del barranc, això sí, si ens despistem una mica més, aquest dia nosaltres el comencem a França, oi??


La pujada és suau al principi però més feixuga i dura a la part final, on cal agafar alçada per arribar a dalt de tot. Passem per Sant Aniol d'Aguja, una ermita molt bonica. Davant de l'església hi ha la casa de Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, actualment abandonada i en ruïnes. Es pot dormir o fer un vivac en aquesta zona, té un encant particular.



Arribem a dalt i ens col·loquem els neoprens i escarpins. Estem una mica cagadets pel fred -millor dit jo sóc la única que pateix pel fred, aquests homes estan mooolt calents...- , però sembla que el sol es deixa entreveure entre els núvols i podrem gaudir d'un bon descens.

NO es veu una P merda, però bueno... SI la volguéssiu trobar per internet, és fàcil.


Quin és aquest descarat que ens planta el cul a la cara?

Els amics d'en Nogués, o més ben dit, un amic i el seu cosí, són força agosarats, que si salten per aquí, que si pugen per allà... Quin parell de cabres boges!!



També ens acompanya una perruca negra i rissada que ja sabeu a quin personatge amaga.













La part inicial del barranc és més tancada i ombrívola, amb salts que se succeeixen entre algun que altre ràpel curtet.





Arribem al salt de la capa, una cascada de 40 metres aproximadament.




















Això és tot, però hem de dir que hem fet un gran vídeo Cherokee... L'haveu vist???
FITXA TÈCNICA
LONGITUD: 800 m



DESNIVELL: 250 m



DIFICULTAT: ALTA (4 de 5).



RÀPEL MÉS ALT: 40 m



HORARIS: 2,5H + 2H + 1,5H



EQUIPAMENT: EXCEL·LENTCORDES: 2×40 m – OPCIONAL 1×20 m



ÈPOCA: Tot l’any. Millor després de pluges.




COM ARRIBAR-HI:



Per l’autopista A-7, passat Girona, agafem la sortida de Banyoles. Continuem per la carretera C-66, passem Banyoles, després Besalú, i agafem l’autovia A-26 direcció Olot fins a la sortida de Montagut. Al final d’aquest poble surt, a mà esquerra, una carretera estreta que ens porta cap a Sadernes. En arribar passarem per davant d’un hostal; des d’aquí continuarem per la pista de l’esquerra, creuarem el riu dues vegades i continuarem fins a trobar un desviament a mà esquerra tancat amb una cadena. Aquí podrem estacionar el nostre vehicle. Pot ser que trobem tancada la pista que surt de l’hostal; llavors haurem d’aparcar allà mateix i fer la pista a peu.
By Namaste ...ommmm....

2 comentaris:

Alfredo ha dit...

Biennn.. Montse and company!!
envidia sana, pero que ganas tengo te tocar aguaa..chaspss chaspss!!
glupsss glupsss!!!
cuidaros

JAUME ORS ha dit...

... aigua, bolts,cordes ... i companys !!! NO pareu parelleta !!!
Abraçades.