de la Noguera al Berguedà

Tenim entre cella i cella una via, a Àger. La Redrum, que dies enrera hem d'abandonar, per allò que vulgarment en diem "estar cagats de por".
Aquest cop carregat de piles i ànims, en Xavi fa una proposta deshonesta a en Sergi i aquest, sense pensar-ho, posa data.
S'afegeix en Francesc, que abans de ser pare, vol deixar el pavelló ben alt. Té el repte de fer una via llarga, de debò.
Els acompanyem la Laura i jo. Una servidora es raja, i li proposo a Laura fer una via ferrada pel voltants, la "Teletubbies".
La qüestió és que els nens matinen i nosaltres ens quedem "sobant" a les furgos fins més tard.
Al matí, un cop ens hem llevat, esmorzem tot escoltant els gemecs i esbufecs dels nois que estan en el primer dur i tibant llarg.
Preparem les motxil·les i aparquem bé les furgos.
De sobte! ens criden des de la paret: en Xavi s'ha fet un tall a la mà i decideixen baixar...
Un cop abaix ens expliquen com ha anat, es veu que li ha marxat un peu i en patinar, s'ha fet un tall a la mà amb un clau de la pròpia via... Carai! ben profund...
Anem a Àger, li fan les cures pertinents i una vacuneta de tètanus.

Decidim anar tirant cap a Camarassa, ja que a l'endemà hem quedat per la romeria a Malanyeu. Podrem fer esportiva a la ombra i almenys es treuran el mono. Al final li fotem la Laura i jo, com campiones!!!

I en Xavi prova d'escalar amb el tall i tot... Si és que n'hi ha per tallar-li el braç!!

I en Sergi amb la contrallum de les figueres...

Finalment, prenem alguna cosa a St LLorenç de Montgai. La Laura i en Xavi marxen cap a casa.

Francesc, Sergi i jo tirem cap al Berguedà. Ens trobem amb la colla en un revolt de la carretera que puja a MAlanyeu. Petons, salutacions, converses, ratafia, coca i cava. Quina alegria de gent!


A l'endemà, s'ha acabat la festa i tothom a escalar!!

La Vicky i la Laura cap a les vies...

I nosaltres ens fiquem a la Badalona (V+), 100 metres.
Primera ascensió: F. Suñol i R. Vicente (2007)

Per sorteig ens repartim els llargs. Em toca el primer llarg.
Res, no puc, se'm regira el coco i no hi ha res a fer.
Tira en Francesc, després en Sergi, finalment faig el tercer llarg més tranquil·la.

Aquí és el pas on em quedo, i després de segona, també se m'atravessa.

Però io preguuunto: por qué??? por quéee?? Bé, tant és! Tenim un dia i una companyia de puta mare!!!

Aquí en Sergi Lugo, amb bambetes dale, que dale, amb en Jaume a la via Epirimontains.

I en Ramon i l'ALfredo lluitant amb la via dels Senzills, que de senzilla no té res.

Estem molt contents, finalment hem gaudit d'unes tirades i hem sentit els nostres companys enfilats per les altres vies.

Complim amb el ritual Cherokee i foto de rigor, una fantàstica cordada.

Ah!
Per cert! Avui que faig la piada, 21 de Maig, per fi la cordada Sergi, Francesc i Xavi han fet la Redrum, tornen d'Àger esgotats d'un calorós i llarg dia d'escalada però amb les esquenes ben amples de satisfacció per haver fet la via. Una més al sac, nois!!! Felicitats!!
By Namasté ;)