dimarts, 25 de setembre del 2012

Circular al massís del Comabona

"Aquesta és l'ascensió més assequible entre tots els cims de la gran serra del Cadí, gràcies al disposar com a punt de partida el privilegiat paratge de Prat d'Aguiló, amb el seu refugi enclavat al bell mig. 
En aquest punt ens situem davant la sensacional cara nord del Cadí i del seu històric i mític pas de Gosolans, pensant que per aquí passaren els primers homes molts segles enrere, amb una indumentària i uns objectius que ja no són d'aquest món". 
Sergi L.G: "A peu pel Parc Natural del Cadí-Moixeró i el massís del Pedraforca", col·lecció Azimut-81. 
Amb aquesta favorable presentació proposo a la petita colla disposada a fer una sortida muntanyera l'excursió per aquest dissabte.
Quedem ben d'hora a Martinet i fem els quilòmetres de rigor per una pista que ens porta al refugi de Prat d'Aguiló.


Aquí el tenim, palplantat! Impassible a les tempestes, a les esllavissades, a les allaus, a les ventades  i a les calamarsades de la muralla nord del Cadí, el petit però acollidor refugi de Prat d'Aguiló. 


Que mica en mica va quedant minúscul, perpetu... A la nostra vista fins el pas de Gosolans. 




Aquí les mosses que per fer temps i esperar als nens que arribessin fins nosaltres, aprofitàvem el temps fent algunes fotos... Jejeje :) 



En poc més de dues hores ja som al pas, on una gran placa mostra l'orgull local per la vigència d'aquest topònim: "les marxes dels habitants del poble de Gòsol, per anar a treballar durant l'estiu a la sega de camps de la Cerdanya, trobava en aquest pas el punt de major fatiga i compromís. El sender PR-C124 encara conserva el sobrenom de "Ruta dels Segadors, per referir-se a un temps llunyà però que manté una empremta inamovible gràcies al record llegendari". 







 El cim del Comabona (2554m) és vèrtex geodèsic de primer ordre i autèntic balcó de la Cerdanya.


Les panoràmiques sobre l'Alt Berguedà són magnífiques i destaca la visió que hi ha de l'aixecament extraordinari de la paret nord del massís del Pedraforca.


Sembla un gegantí vaixell petrificat.




Seguidament descendim cap al coll de Tarrés (2425m) on enllacem amb el GR 150 i posteriorment al pas de Bou on estarem al cas per agafar el sender de la Cavalls del Vent, que ens durà de nou, vorejant del massís i creuant el barranc de Tosselletes, fins el refugi.











A la nit som uns convidats de luxe a casa que l'Eli i l'Eduard tenen a Llívia i ens proposen a l'endemà de fer una escalada al sector proper d'esportiva de Llo. 
Aquí teniu les topos, és un lloc fantàstic!! 
Hi ha uns banys termals i una via ferrada ;))

Té una aproximació d'uns 20 minuts de pujada...


I es gaudeix d'aquestes panoràmiques a 1800 metres d'altitud i orientació plenament sud. 


Ai Eduard, quina il·lusió veure't de nou!!









Vam gaudir molt del dia i de la companyia...
Gràcies!!
Un cap de setmana rodó, fantàstic!!

Namaste ;)


dimarts, 18 de setembre del 2012

Per Begues...

Torrelles: la Penya del Moro
De la mà d'en Tito i la Sandra coneixem aquest sector a Begues, la Penya del Moro. 
Estem una mica cansades després de la caminada d'ahir a Ulldeter però també volem escalar una mica... Res, un parell de vies després d'una bona barbacoa... Avui estem convidats!
Gràcies parella!

Al següent bloc es pot trobar les ressenyes, la localització, etc. 
Ressenyes: 




La orientació és est, fet que permet l'escalada de tarda a l'estiu, i els matins per a l'hivern. 
Es tracta d'una feixa d'entre uns 20-30 metres d'alçada, composta de roca calcària. 
La veritat és un lloc per repetir...
Ja ens deixarem caure més sovint, Sandra i Alberto!
Namasté ;)

diumenge, 16 de setembre del 2012

Bastiments-Pic de l'Infern (Ulldeter)

La Sandra i una amiga seva, la Beth, tenen un objectiu entre cella i cella: fer com a mínim un cop al mes una sortida de muntanya, dormint una nit fora de casa, o no!
Doncs jo m' apunto!
Aquest cop els proposo fer una caminada circular per Ulldeter: refugi d'Ulldeter, coll de la marrana, Bastiments, pic de Fresser, pic de l'Infern i retorn a Ulldeter per la cabana de Tirapits. 


Sortim pitant de la feina el divendres a la tarda i ens trobem la Beth, de Terrassa, la Sandra, en Pablo, de Barcelona i jo a la benzinera de Terrassa. 
Agafem la C17 i cap a Ripoll. 
El camí dona temps a xerrar i conèixer-nos una mica més...
Arribats a Vallter comença a fosquejar i anem a preu fet cap al refugi abans no sigui de nit. 
Ens espera un deliciós sopar i tombem dos ampolles de vi, ole tu! 
Ara sí que sabem cadascú quin peu calça... 


 A l'endemà esperem l'arribada de l'Eva i en Salvi i tirem tots plegats cap al coll de la marrana. 


El Gra de Fajol al fons


I finalment tots al cim!

Per en Pablo és la primera excursió i experiència a la muntanya i la veritat que ha quedat molt content i satisfet... A veure si el veiem més sovint! 




Aquest és el cim Oest de Bastiments





Del Bastiments a Pic de Fresser hem de passar una carena coberta de rocs fins al coll de les Comes de Malinfern. 


Llavors passem unes llastres inclinades i ens decantem fins una roca molt vermellosa, el portell dels Gorgs. 


I tenim una panoràmica molt maca als estanys de la coma de l'Infern així com a la vall de Carançà. 



La Beth i la Sandra






El Pic de Fresser i Bastiments la darrera. 


La fauna fent la seva feina...






Des de Pic de l'Infern continuem fins el Portell i llavors a la cabana de Tirapits que podeu veure a les fotos. Seguidament enllacem el GR11 fins el coll de la marrana i el refugi de nou. 


Pic de Bastiments

Coll de la marrana amb el Bastiments al darrera




Panoràmica des dels Aigols Podrits




Un total de 13 kilòmetres aproximadament amb 1.230 metres de desnivell en unes 6 hores i mitja comptant parades i descansos. 
Som unes màquines!!!
NaMAsTE