dimarts, 25 de setembre de 2012

Circular al massís del Comabona

"Aquesta és l'ascensió més assequible entre tots els cims de la gran serra del Cadí, gràcies al disposar com a punt de partida el privilegiat paratge de Prat d'Aguiló, amb el seu refugi enclavat al bell mig. 
En aquest punt ens situem davant la sensacional cara nord del Cadí i del seu històric i mític pas de Gosolans, pensant que per aquí passaren els primers homes molts segles enrere, amb una indumentària i uns objectius que ja no són d'aquest món". 
Sergi L.G: "A peu pel Parc Natural del Cadí-Moixeró i el massís del Pedraforca", col·lecció Azimut-81. 
Amb aquesta favorable presentació proposo a la petita colla disposada a fer una sortida muntanyera l'excursió per aquest dissabte.
Quedem ben d'hora a Martinet i fem els quilòmetres de rigor per una pista que ens porta al refugi de Prat d'Aguiló.


Aquí el tenim, palplantat! Impassible a les tempestes, a les esllavissades, a les allaus, a les ventades  i a les calamarsades de la muralla nord del Cadí, el petit però acollidor refugi de Prat d'Aguiló. 


Que mica en mica va quedant minúscul, perpetu... A la nostra vista fins el pas de Gosolans. 




Aquí les mosses que per fer temps i esperar als nens que arribessin fins nosaltres, aprofitàvem el temps fent algunes fotos... Jejeje :) 



En poc més de dues hores ja som al pas, on una gran placa mostra l'orgull local per la vigència d'aquest topònim: "les marxes dels habitants del poble de Gòsol, per anar a treballar durant l'estiu a la sega de camps de la Cerdanya, trobava en aquest pas el punt de major fatiga i compromís. El sender PR-C124 encara conserva el sobrenom de "Ruta dels Segadors, per referir-se a un temps llunyà però que manté una empremta inamovible gràcies al record llegendari". 







 El cim del Comabona (2554m) és vèrtex geodèsic de primer ordre i autèntic balcó de la Cerdanya.


Les panoràmiques sobre l'Alt Berguedà són magnífiques i destaca la visió que hi ha de l'aixecament extraordinari de la paret nord del massís del Pedraforca.


Sembla un gegantí vaixell petrificat.




Seguidament descendim cap al coll de Tarrés (2425m) on enllacem amb el GR 150 i posteriorment al pas de Bou on estarem al cas per agafar el sender de la Cavalls del Vent, que ens durà de nou, vorejant del massís i creuant el barranc de Tosselletes, fins el refugi.











A la nit som uns convidats de luxe a casa que l'Eli i l'Eduard tenen a Llívia i ens proposen a l'endemà de fer una escalada al sector proper d'esportiva de Llo. 
Aquí teniu les topos, és un lloc fantàstic!! 
Hi ha uns banys termals i una via ferrada ;))

Té una aproximació d'uns 20 minuts de pujada...


I es gaudeix d'aquestes panoràmiques a 1800 metres d'altitud i orientació plenament sud. 


Ai Eduard, quina il·lusió veure't de nou!!









Vam gaudir molt del dia i de la companyia...
Gràcies!!
Un cap de setmana rodó, fantàstic!!

Namaste ;)


2 comentaris:

Alfredo ha dit...

Wuala..si es un no parar, os a dado fuerte por las caminatas..muy bien.

cuidaros...ññññ

JAUME ORS ha dit...

Com m´agrada veureus disfrutar !!! Una abraçada.