dijous, 20 de desembre de 2007

divendres, 7 de desembre de 2007

dilluns, 3 de desembre de 2007

Malanyeu

Aquest és un dels sectors pels quals tinc una gran predilecció especialment a la tardor.


Desde Malanyeu es pot veure el Pedraforca tot escalant les seves foradades parets.



A Malanyeu pots collir bolets si fa un dia gris i fred.


A Malanyeu pots veure tota la gamma de colors que il·lustren el bosc, especialment aquesta temporada.
A Malanyeu pots escalar en màniga curta el dia més fred de l'hivern.



A Malanyeu pots gaudir d'una bona jornada d'escalada estant completament sol o casi bé sol.

A Malanyeu les vies són llargues i mantingudes.


A Malanyeu sembla que estiguis ben bé al cor del nostre país.

Per aquests motius i molts d'altres m'agrada especialment Malanyeu, tot i que no és a la vóra de casa. I més si la jornada es pot compartir amb companys, amics i coneguts:
Albert, Rafa, Salva, Carles, LLum, Edu, Gerard, Irina, Elena, Mar, Manel i Núria. M'oblido d'en Duc, el gos de la LLum.



Vies maques que aconsello de la paret del Devessó:
Aigua de lluna V 25 metres
University L1 V+ L2 6a 24 metres
Dels denzills L1 6a 32 metres
Podem dir que les vies són generoses en assegurances i això ajuda molt.
El dia es va fer curt, el sol s'amaga i hem de refer el camí, aquest cop xino-xano: tenim un lesionat, que és en Carles. Ha fet un petit saque però gràcies als coneixements i la predisposició de l'Eduard i dels demés companys, l'accident queda solventat i a l'espera de resultats mèdics.
A reveure companys/es!


diumenge, 25 de novembre de 2007

Estrena una nit de lluna plena

OOOhhhhhhhh! Quina nit de lluna plena amb el perfil serrat de la muntanya de Montserrat!!! Ohhhhhh!!!

Hem escalat a la Miranda de Can Jorba i ens hem trobat: Eduard, Salva, Albert, Pere, Anna, amics d'en Pere i nosaltres. Abans de anar a escalar, fem un esmorzar al bar mentre "aguantem" les vacil·lades de l'E., "que si sóc molt guapo", "que si em tiren els trastos sempre", "que si sóc un pitxa brava..." Aiai, aiai, aiai... Jejejeje, és broma, guapíssim!! No t'ho prenguis malament...



Les vies que s'han fet són:

Glòria (MD 120 metres, V+ dos passos)

JM Andreví (MD 100 metres V un pas)

Queralt-Xènia (150 metres, V+, desequipada)

Escabroni Escapullini (130 metres, V+ un pas)




I a destacar la nostra superestrena, que estem més orgullosos i amples que mai!!!



AH! I també un ensurt d'última hora que ens podia haver deixat sense company o si més no, amb un bon ensurt... Enhorabona Salva per tornar a néixer!!!!

diumenge, 18 de novembre de 2007

diumenge, 11 de novembre de 2007

dilluns, 5 de novembre de 2007

Montagne de la Clape - Narbonne



Aquest és un escrit per divulgar aquest petit massís del litoral mediterrani francés on hem estat aquests dies del Pont. El sector es troba de Perpinyà a Narbona, sortida Narbona i direcció Gruissan. La zona és un espai natural pròxim a les platges de Narbona i hi ha un grup de llacs d'aigua salada i camps de vinyes que s'extenen a peu de les parets.
El massís es diu la Clape i té força èxit entre els escaladors francesos. Hi ha moltes rutes i varietat de graus, majoria esportiva. Les zones estan arrasserades del vent i són aconsellables per l'hivern.




Visita nocturna a la torre de Gruissan

Primera parada: botiga Deversud, tros de rocòdrom com es pot veure a la foto. Demanem per ressenyes de la zona i ens dirigeixen a un estanc de Gruissan (molt cèntric i fàcil de trobar, es diu Presse en francès). Us aconsello comprar la topoguide.



Sectors: immillorable equipament (químics)

Les Caunes, força llimat i lloc molt concorregut

Le Chandalle, ampli sector i vies variades


Les 4 MIss: vies fàcils i sector petit



La coulevre: més ventat però solitari





La crouzade




A més, es pot gaudir d'una zona molt gran d'aparcament per dormir, per cuinar i fer picnic. La veritat és que està genial. A dos hores per autopista des de Breda ("alies" Vent del Plà a TV3).




Arraserats del vent a la furgo i fent la "partxida"


Una recomanació: gaudiu d'uns dies d'escalada, però no oblideu que hi ha vi de la regió Languedoc du Rossillon i unes ostres de "muerte" a Beziers que no us podeu perdre (molt bon preu!)


Salut i bones escalades!

dilluns, 29 d’octubre de 2007

Banyadores, un diumenge corrent

Anar a Banyadores un diumenge corrent pot ser molt entretingut. Hi ha una espècie animal de dos potes que és molt curiosa. Acostuma a deixar burilles entre les escletxes i fisures que la natura ha trigat anys i anys a fer. Li agrada mostrar les seves habilitats i destresses motrius per tal que tots els animals del voltant se n'assabentin, i a més, mostra la seva pell despullada per tal d'exhibir-se encara més.

Aquesta espècie no té cura ni compta amb els riscos que comporta viure i desenvolupar-se en aquest medi hostil, les roques. A més fa molt de soroll, sovint crida i fa xivarri, és com si hi hagués un bon grapat de la seva colla, però només n'hi ha un o dos. Per sort, té el costum de sortir cap a mig matí i marxar abans de dinar. Però la veritat és que sempre deixa una emprenta per allà on passa.


Els altres animals que comparteixen l'hàbitat amb aquesta espècie sovint observen amb resignació i queden bocabadats de que existeixi aquesta complexa i diversa realitat animal, però pateixen per la conservació de l'espai natural i també de la integritat física d'aquestes espècies.
Esperen que potser un dia, hi posi algú una mica de sentit comú a tot plegat. I el respecte per l'entorn, per la natura i la convivència en aquest regne animal sigui un fet imperant.
Siguem un exemple dels qui, com nosaltres, senten atracció i passió per les activitats a la natura.


dilluns, 22 d’octubre de 2007

Airun i el mar d'estels 160 metres-6a+ (V+/A1e)

Després d'una anterior aproximació passada per aigua, hem pogut gaudir d'una via en el paratge més abrupte i escarpat del Montseny, les Agudes.

Una escalada molt, però que molt freda, "cagada" nostre per esperar a l'Octubre per anar-hi, doncs és orientació nord, però que molt nord, jejeje...
Arribats al kilòmetre 23,8 km passat Santa Fe del Montseny, aparquem en un revolt i enfilem la tartera.
El dia és assoleiat, però fred, insisteixo.

Arribem a peu de via, i com sabíem, uns parabolts brillants i propers descriuen les primeres passes per la roca. I sommi!


Tenim les mans fredes, però els ànims ens desvetllen les ganes d'escalar. Algunes de les primeres tirades són curtes, resalts que superen esperonets o plaques, per tal de progressar el màxim per roca. Hi ha parts que hem de recollir la corda i caminar per jardinets, amb compte de no relliscar doncs entre les herbes hi ha molta humitat.


Mica en mica, amb el sol que ens mira de reüll i s'amaga per la carena, anem avançant, amb un mar de colors càlids als peus i a les retines. Els arbres es desputllen i donen pas a la tardor.



Volem destacar de la via la quarta i la sisena tirada. La quarta per la seva trajectòria i dificultat, uns passos guapos enmig de la via, però amb les mans gelades i com un suro, és clar, no vam poder disfrutar molt. I la sisena per la rematada final, força dur per nosaltres en lliure, i una mica lluny les xapes per l'artificial... Anirem un altre dia amb millor temperatura a veure què tal! Tot i això, volem donar l'enhorabona al pare, per l'esforç i el temps dedicat.
Això sí, amb una superació digne de ser uns escaladors com cal, vam acabar la via amb un somriure als llavis i una foto pel record de la nostra primera via al Montseny.
Gràcies Pere!

dilluns, 15 d’octubre de 2007

Saragossa - Morata de Jalón

Morata de Jalón o el seu pseudònim personalitzat "MoraTAJA de Jalón" és una població que pertany a la comarca de Jalón, a 65 kilòmetres al surest de Saragossa i a 415 metres d'altitut, essent la principal escola d'escalada de la província. Pràcticament es pot escalar durant tot l'any donat la diversitat d'orientacions però cal evitar l'estiu doncs ja sabem com apreta el sol a la "meseta Ibérica".
Passat Saragossa, hem de continuar en direcció a la Almúnia de Doña Godina (et cagues amb els noms...) i sortir just a la població de Morata de Jalón. El sector d'escalada i l'alberg del poble estan indicats a l'entrada mateix.
En aquest sector predominen les vies de grau entre IV i 6è, i d'altres de més difícils sobretot situades en el pont de Roca.
Vam estar escalant els tres dies de la festa del Pilar en els sectors de la Peña del Reloj (via llarga), el Macizo de Alí (esportiva tot de placa i algunes de via llarga) i el almendro (sector de vies esportives faciletes).
Destaquem com a vies molt maques per fer la Canal de Riglos, de dos tirades de IV+ molt disfrutones i la Concepción Garcia, de quatre tirades màxim Vè. Vam gaudir molt amb aquestes vies sobretot per la qualitat de la roca (la Canal més sobada doncs és la clàssica) i per l'equipament immillorable.
Pel que fa al poble, què dir d'aquests llocs propis de la "España profunda", bars plens de borratxos, carrers desolats a la nit, dones de color negre fins els peus, ambient rural a tope... Una passada!

dilluns, 8 d’octubre de 2007

Cap de setmana llarg

A mi que no em preguntin perquè és festa aquest divendres... Però una cosa que m'agradaria fer és aprofitar aquest cap de setmana llarg que es presenta.

Les opcions volten entre col·laborar amb el curs del Sedeg, que no em motiva avui per avui -tot i que la companyia d'alguns companys/es sí, és clar-, anar a fer l'Aneto amb en F. i la L., o anar a fer una part de la circular de Cavalls del Vent amb els mateixos-que ja l'hem fet però que per aquestes dates té el millor paisatge-, o anar a Saragossa a Morata de Jalón -que sempre em porta bon records i és un preferit d'escalada-, o..., o..., o... Quina sort que hi ha tantes opcions! Ara costa decidir-se...

Però tan se val, la qüestió és tenir ganes i bons amics amb qui poder compartir, i sobretot temps lliure i tanta muntanya com hi ha en aquest país, que no ens podem queixar...

Esperaré amb "candeletes" a veure què... Fins llavors, a gaudir de la setmana!!

dilluns, 1 d’octubre de 2007

Dones i esports 2

Aquest cap de setmana he col·laborat amb el curs d'iniciació a l'escalada en roca per a les jornades de "Dones i esports" que organitza el Consell Català de l'Esport.

Han estat dos caps de setmana molt intensos per a les 19 participants, que han demostrat la seva capacitat per aprendre les maniobres de forma segura i autònoma i també una gran habilitat tècnica per escalar.

Com a monitores que hem pogut convalidar hores de pràctiques per al titolet de monitor iniciador hem estat la Mireia, la Sílvia i jo mateixa, a més d'en Joan que és membre de l'Agrupació Excursionista de Granollers. De pas, t'agraeixo Joan, la comprensió i el teu suport aquest cap de setmana, m'has fet passar els dos dies millor del que em pensava.

Com a instructors/es: la Núria, en Manel i la Marta.

Espero que a partir d'ara tinguin un futur ple de bones escalades i experiències positives a la muntanya. També per la meva part espero poder compartir aquestes mateixes experiències amb elles, doncs sovint és difícil coincidir amb noies que fan escalada.

A totes elles, ànims i a gaudir!!!!!

diumenge, 30 de setembre de 2007

Busquem furgoneta

Busquem "flagoneta": buena, bonita, barata.
A poder ser de pocs kilòmetres i de tamany VW Transporter o similar.
Que estigui en bon estat de motor i interior.
Que corri la veu, si us plau!
Merci!

divendres, 21 de setembre de 2007

Anyorant els amics...

És coneguda la dita que diu que trobem amics i companys per tot.
Trobem companys (parlo en masculí però sabeu que em refereixo a tots/es) per èpoques i per motius diversos, que ens omplen la vida de color, d'amor i de companyia.

Aquest és un petit retall dels seus sentiments i pensaments per vosaltres, del meu interior. És una dedicatòria perque rebeu el meu suport i per expressar l'afecte que sento, per les experiències viscudes conjuntament i per la vostra manera de ser.

Malgrat la distància, esteu aprop. Us tinc present. A banda i banda dels oceans d'aquest planeta, sento el vostre somriure, veig les vostres mirades còmplices, ens busquem amb els ulls. Aquesta complicitat ens unia, i a vegades la vida ens proposa reptes que fa que ens separem. Però això és sà, bo i natural. Estic orgullosa i contenta que aquests reptes no ens hagin separat per sempre.


Espero que els projectes que engegeu ara prenguin força i de nou ens retrobem amb molts ànims, per compartir rialles, ascencions, escalades, concerts i espectacles.




Vull que sabeu que jo us anyoro, i que recordo els moments viscuts al vostre costat, tant bé que ens ho hem passat, de viatge, de festa, de cap d'any i de vacances. Ha sigut un regal haver-vos conegut, de veritat, i haver compartit amb vosaltres àpoques de la meva vida tant especials.


Heu fet de germà, d'amic i de company. I us tinc un apreci molt especial. Per això crec que aquestes paraules eren necessàries per a que sabeu que la distància ens separa físicament però no mentalment. Espero que rebeu el meu calor, el meu amor però també la meva anyorança doncs us trobo a faltar, malgrat que sempre esteu amb mi.
Un petó i una abraçada molt però que molt forta.

Una companya.

Imatges que em recorden a vosaltres...