dimecres, 24 de desembre de 2008

Aquest diumenge pre-nadal hem fet la primera sortida post-curset a Collsuspina.

El dia ens acompanya, malgrat l'ambient és hivernal i les carreteres i els camps estan blancs de la gelada. A peu de via, fa calor i podem escalar en màniga curta i en un ambient superagradable. Ens hi hem apuntat una bona colla: Rosa, Fran, Salva, Albert, Andreu, Xavi, Sandra, Albert, Raquel, Tomàs i família, Montse i Sergi, Carolina, Anna... M'he deixat algú?
Esperem que el ritme de sortides i de motivació de la gent es mantingui així per molt de temps.
Ànims a la resta de penya i a escalar s'ha dit!!



Fran i RosaAlbert i RaquelJust Sandra és una campionaXavi

Rosa obrint via

Després de la cerveseta de rigor, ens arribem fins el pavelló esportiu de Granollers a muntar el Parc Infantil de Nadal, que s'obrirà els dies 27, 28 i 29 de Desembre. Ajudem a montar el rocòdrom infantil, la tirolina, el pont tibetà... Allà hi ha en Rafa i en Tomàs que organitzen tot el muntatge. Ja m'hauria agradat a mi que montessin aquestes històries quan era petita...


Eduard i Josep LLuís muntant l'estructura del rocòdrom

Com que ja estic de vacances -sí, ho sé..., sóc una afortunada- i la Rosa i la Judith també, doncs sortim el dilluns al matí, fem una esquiada a la Masella i dormir al Xalet-Refugi de la UEC, que té en Marçal a la Molina. Ohh... quina neu, quin àpat, quina pau i tranquil·litat... A l'endemà les opcions són diverses: pujar a Montmalús, el Pessons, als estanys de la Pera, Prat de Cadí i canal del Cristall... Finalment com el cotxe no passa per la pista d'accés a Estana -aproximació per la Canal del Cristall- ens decidim per Aransa i fer una raquetada fins els Estanys de la Pera, i si ens donés temps, fer el Perafita. Malgrat les nostres ganes i el nostre positivisme, arribem a la bassa de Comabella i mengem un entrepà i fem un petit son gaudint de l'aire pur, net i fresc de la muntanya.

el trio raquetero

La Rosa "raquetant"

vistes al Cadí -una passada!-




De moment això és tot!

Bones Festes i sobretot,

BONES ESCALADES!

dimecres, 10 de desembre de 2008

dimarts, 9 de desembre de 2008

Via directa de l'Esperó Remacha (St. LLorenç de Montgai)

Hem d' arribar fins al poble de San Llorenç de Montgai. Hi ha dues opcions: desde Camarasa o desde Balaguer. La via es troba gairebé a peu de carretera, sortint de Sant Llorenç de Montgai. La trobem entre la Paret de l'Ós i el Cilindre, fàcilment identificable des de peu de carretera.
A peu de via hi ha una placa que és molt visible.
Dificultat: V+
Material: cintes exprés llargues. Via equipada amb spits, parabolts i claus.

L1 (IV+): primer llarg que s'inicia en placa i després transcorre per la part més facileta de la paret, fins arribar a dos claus junts, llavors passar el següent parabolt i seguidament tirar a la dreta totalment, passada una llastra hi ha la R1.

L2 (V+): pas més mantingut de la via, però ben assegurat. Passada la part desplomadeta llavors tendència a l'esquerra i flanquejar uns 5-6 metres fins localitzar la reunió. L3 (IV+): sortida evident desde reunió i després flanqueig de nou a la dreta fins el següent parabolt. Llavors enfilar per una tirada d'spits que més o menys transcorre per la part de l'aresta de l'esperó. Finalment hi ha un tram de canto bò però vertical i entretingut.

Arribats a dalt, podem rapelar tota la via o bé marxar fent la volta cap a la dreta i baixant pel barranc on acaba la paret de l'Ós.

Segons aquesta ressenya seria la via C, combinant el primer llarg amb la B.

Salut i bones escalades!

dimarts, 2 de desembre de 2008

XIV Curs d'Iniciació a l'escalada de Granollers


Al llarg del mes de Novembre la secció d'escalada SEDEG de l'Agrupació Excursionista de Granollers ha portat a terme el XIVè curs d'Iniciació a l'Escalada en roca. El curs ha contat amb la participació de dotze alumnes amb el fet especial i extraordinari de tenir 9 noies i 3 nois.




























Les sortides programades han estat a Solius, Sot del Bac, Vilanova de Meià i Montserrat. Tal i com estava previst en les sessions teòriques s'han impartit coneixements de vies equipades d'un llarg -esportiva- i de més d'un llarg -clàssica-.











Els participants a més a més d'aprendre les tècniques i maniobres necessàries per escalar vies d'escalada en roca amb seguretat, han pogut gaudir d'unes sortides molt aprofitoses i exigents en qüestions tècniques i físiques.

Pel que fa a la metereologia, val a dir que malgrat portar-se a terme en el mes de Novembre -mes fred i amb dies curts de sol- la majoria de sortides pràctiques s'ha pogut gaudir del sol i d'una temperatura amable, excepte el darrer dia a Montserrat, donat les nevades i el refredament generalitzat de la temperatura a tot Catalunya.

La veritat és molt agraït veure com membres de la secció del SEDEG i altres entitats (AGRUPE Mataró-Pere T. i Anna X.) estem posant de la nostra part per tirar endavant el curs, amb il·lusió, empenta i energia. A més a més, els ànims, l'interés i la curiositat dels participants del curs fa que ens agafem amb més entusiasme aquest esdeveniment.








La seva incorporació a la secció és i serà una alenada d'aire fresc i renovat, amb reptes que proposar, aventures que programar i sortides a la muntanya que de ben segur seran una nova etapa per a tots nosaltres.
A tots ells/ES, monitors/col·laboradors i alumnes...



GRÀCIES i BONES ESCALADES!













UN PETONET A TOTHOM!!!

diumenge, 2 de novembre de 2008

Dia de pluja... Anem a fer escalada artificial!

Bauma de Can Solà

Abandonem la AII per la sortida següent al Bruc. Passem just pel costat de l'Hotel el Bruc i continuem deixant a la dreta la cruïlla cap a Montserrat i Manresa. A pocs metres tombem cap a Montserrat Park-zona B i aparquem just a l'entrada d'aquesta carretera. Per la banda contrària de la carretera que hem abandonat surt una pista que ens deixa sobre les parets. Un caminet baixa a la cova en 5 minuts.

Avui dia de pluja... Anem a Montserrat a fer artificial!
Fem una via de 20 metres amb burils "dubtosos" -al meu parer, els altres dos tant contents- al costat de les runes d'una antiga edificació. Quina por! Caldria renovar un cordino però és de diàmetre molt petit i no en portem. També s'ha de col·locar alguna txapa recuperable.
La segona via que fem està equipada amb parabolts i presses artificials. EN lliure marca un 7a+. Aquesta és més maca i espectacular, acabes en la part de sostre... Penjant com un fuet! I sense passar gens de fred...

dimarts, 28 d’octubre de 2008