dilluns, 29 d’octubre de 2007

Banyadores, un diumenge corrent

Anar a Banyadores un diumenge corrent pot ser molt entretingut. Hi ha una espècie animal de dos potes que és molt curiosa. Acostuma a deixar burilles entre les escletxes i fisures que la natura ha trigat anys i anys a fer. Li agrada mostrar les seves habilitats i destresses motrius per tal que tots els animals del voltant se n'assabentin, i a més, mostra la seva pell despullada per tal d'exhibir-se encara més.

Aquesta espècie no té cura ni compta amb els riscos que comporta viure i desenvolupar-se en aquest medi hostil, les roques. A més fa molt de soroll, sovint crida i fa xivarri, és com si hi hagués un bon grapat de la seva colla, però només n'hi ha un o dos. Per sort, té el costum de sortir cap a mig matí i marxar abans de dinar. Però la veritat és que sempre deixa una emprenta per allà on passa.


Els altres animals que comparteixen l'hàbitat amb aquesta espècie sovint observen amb resignació i queden bocabadats de que existeixi aquesta complexa i diversa realitat animal, però pateixen per la conservació de l'espai natural i també de la integritat física d'aquestes espècies.
Esperen que potser un dia, hi posi algú una mica de sentit comú a tot plegat. I el respecte per l'entorn, per la natura i la convivència en aquest regne animal sigui un fet imperant.
Siguem un exemple dels qui, com nosaltres, senten atracció i passió per les activitats a la natura.


dilluns, 22 d’octubre de 2007

Airun i el mar d'estels 160 metres-6a+ (V+/A1e)

Després d'una anterior aproximació passada per aigua, hem pogut gaudir d'una via en el paratge més abrupte i escarpat del Montseny, les Agudes.

Una escalada molt, però que molt freda, "cagada" nostre per esperar a l'Octubre per anar-hi, doncs és orientació nord, però que molt nord, jejeje...
Arribats al kilòmetre 23,8 km passat Santa Fe del Montseny, aparquem en un revolt i enfilem la tartera.
El dia és assoleiat, però fred, insisteixo.

Arribem a peu de via, i com sabíem, uns parabolts brillants i propers descriuen les primeres passes per la roca. I sommi!


Tenim les mans fredes, però els ànims ens desvetllen les ganes d'escalar. Algunes de les primeres tirades són curtes, resalts que superen esperonets o plaques, per tal de progressar el màxim per roca. Hi ha parts que hem de recollir la corda i caminar per jardinets, amb compte de no relliscar doncs entre les herbes hi ha molta humitat.


Mica en mica, amb el sol que ens mira de reüll i s'amaga per la carena, anem avançant, amb un mar de colors càlids als peus i a les retines. Els arbres es desputllen i donen pas a la tardor.



Volem destacar de la via la quarta i la sisena tirada. La quarta per la seva trajectòria i dificultat, uns passos guapos enmig de la via, però amb les mans gelades i com un suro, és clar, no vam poder disfrutar molt. I la sisena per la rematada final, força dur per nosaltres en lliure, i una mica lluny les xapes per l'artificial... Anirem un altre dia amb millor temperatura a veure què tal! Tot i això, volem donar l'enhorabona al pare, per l'esforç i el temps dedicat.
Això sí, amb una superació digne de ser uns escaladors com cal, vam acabar la via amb un somriure als llavis i una foto pel record de la nostra primera via al Montseny.
Gràcies Pere!

dilluns, 15 d’octubre de 2007

Saragossa - Morata de Jalón

Morata de Jalón o el seu pseudònim personalitzat "MoraTAJA de Jalón" és una població que pertany a la comarca de Jalón, a 65 kilòmetres al surest de Saragossa i a 415 metres d'altitut, essent la principal escola d'escalada de la província. Pràcticament es pot escalar durant tot l'any donat la diversitat d'orientacions però cal evitar l'estiu doncs ja sabem com apreta el sol a la "meseta Ibérica".
Passat Saragossa, hem de continuar en direcció a la Almúnia de Doña Godina (et cagues amb els noms...) i sortir just a la població de Morata de Jalón. El sector d'escalada i l'alberg del poble estan indicats a l'entrada mateix.
En aquest sector predominen les vies de grau entre IV i 6è, i d'altres de més difícils sobretot situades en el pont de Roca.
Vam estar escalant els tres dies de la festa del Pilar en els sectors de la Peña del Reloj (via llarga), el Macizo de Alí (esportiva tot de placa i algunes de via llarga) i el almendro (sector de vies esportives faciletes).
Destaquem com a vies molt maques per fer la Canal de Riglos, de dos tirades de IV+ molt disfrutones i la Concepción Garcia, de quatre tirades màxim Vè. Vam gaudir molt amb aquestes vies sobretot per la qualitat de la roca (la Canal més sobada doncs és la clàssica) i per l'equipament immillorable.
Pel que fa al poble, què dir d'aquests llocs propis de la "España profunda", bars plens de borratxos, carrers desolats a la nit, dones de color negre fins els peus, ambient rural a tope... Una passada!

dilluns, 8 d’octubre de 2007

Cap de setmana llarg

A mi que no em preguntin perquè és festa aquest divendres... Però una cosa que m'agradaria fer és aprofitar aquest cap de setmana llarg que es presenta.

Les opcions volten entre col·laborar amb el curs del Sedeg, que no em motiva avui per avui -tot i que la companyia d'alguns companys/es sí, és clar-, anar a fer l'Aneto amb en F. i la L., o anar a fer una part de la circular de Cavalls del Vent amb els mateixos-que ja l'hem fet però que per aquestes dates té el millor paisatge-, o anar a Saragossa a Morata de Jalón -que sempre em porta bon records i és un preferit d'escalada-, o..., o..., o... Quina sort que hi ha tantes opcions! Ara costa decidir-se...

Però tan se val, la qüestió és tenir ganes i bons amics amb qui poder compartir, i sobretot temps lliure i tanta muntanya com hi ha en aquest país, que no ens podem queixar...

Esperaré amb "candeletes" a veure què... Fins llavors, a gaudir de la setmana!!

dilluns, 1 d’octubre de 2007

Dones i esports 2

Aquest cap de setmana he col·laborat amb el curs d'iniciació a l'escalada en roca per a les jornades de "Dones i esports" que organitza el Consell Català de l'Esport.

Han estat dos caps de setmana molt intensos per a les 19 participants, que han demostrat la seva capacitat per aprendre les maniobres de forma segura i autònoma i també una gran habilitat tècnica per escalar.

Com a monitores que hem pogut convalidar hores de pràctiques per al titolet de monitor iniciador hem estat la Mireia, la Sílvia i jo mateixa, a més d'en Joan que és membre de l'Agrupació Excursionista de Granollers. De pas, t'agraeixo Joan, la comprensió i el teu suport aquest cap de setmana, m'has fet passar els dos dies millor del que em pensava.

Com a instructors/es: la Núria, en Manel i la Marta.

Espero que a partir d'ara tinguin un futur ple de bones escalades i experiències positives a la muntanya. També per la meva part espero poder compartir aquestes mateixes experiències amb elles, doncs sovint és difícil coincidir amb noies que fan escalada.

A totes elles, ànims i a gaudir!!!!!