dimecres, 13 de juliol del 2011

Via Itzi, les Agudes

Diumenge, 3 de Juliol.
Alguns col·legues del GEAMM volen fer un tomb per les Agudes.
Ei, alarmes que sonen al nostre cervell! Aprofitem i fem una matinal amb ells i llavors obrim les portes de casa i preparem un berenar... Amb pastissets i tot cassolans!
Les 7.30, hospital de Sant Celoni.
Quedem massa d'hora, els restaurants i bars de Sta Fe encara estan tancats. Ens apropem a ST Marçal, massa car. Total, acabem esperant que siguin les 9 i entrem a l'hotel de Sta Fe.
Lliguem bé les cordades:
Jaume-Eva (via Itzi)
Montse -Sergi (via Itzi)
Esther-jOrdi N (Terra Incógnita)
Ramon-Alfredo (el Vol de l'Home Ocell)

Ja som a dalt, casi a peu de via! Estic en baixa forma, em pesa tot...

En Sergi al primer llarg. És una via discontínua, amb trams herbosos i roca poc compacte. Però per nosaltres qualsevol ascensió no és poca cosa! Això sí, he de dir, que en Sergi ens vacil·la i la fa tota en bambes... És un màquina i ni s'ho creu!




En Jaume ens trepitja els tal·lons però encantats, així els fem fotos...






Aquest tercer tram es maco i es creua amb la via que van obrir en Fran i l'Albert, amb l'ajuda d'alguns del Sedeg, de GRanollers. Reconenc els long life que vam col·locar. La via es diu Navegant i Cagamandúrries.


Aquí ja tenim les ampolles buides i s'inicia la deshidratació. A les Agudes o hem passat molt fred o molta calor.







Ah! He de dir que en Josep i la Laura també són per les Agudes, s'han proposat fer 4 vies: Terra Incógnita, el vol de l'Home Ocell, Itzi i Mar d'estels, la reequipada per en Sergi i en Pere T.







Les dues cordades de la Itzi, assedegats i acalorats, al cim de les Agudes.


Bé, cal dir que serà la última vegada que fem el retorn per Castellets, cap cotxe ens va agafar de baixada, rancis!! No costa res, 4 escaladors suats, mors de sed, cansats i carregats de ferralla, home, desconsiderats! Em sembla que per la propera, ja haurem après el camí de retorn al pàrquing del km 23 aprox.







Aquí podeu trobar informació de la via.

Namasté ;)

dimecres, 6 de juliol del 2011

Gorges de Gouleyrous a Tautavel

El Sedeg arriba el 2 de Juliol amb tota la tropa i descarrega a les Gorges de Gouleyrous, a Tautavel!!!



Està prevista una sortida post-curset i... Felicitats Pere! Has proposat trepitjar altres terres no catalanes i animar la gent a visitar aquest raconet de França... Gràcies!



Anys enrera havíem escalat en aquest lloc amb el nostre amic Ros, que si ens llegeix, esperem que deixi comentari, pàjaru! Recordes que ens vam banyar de nit? aiiii.... Si tornessis a venir a grimpar amb nosaltres.... Et trobem a faltar, a veure si t'animes!




Tautavel és un indret molt maco, càlid i amb molts camps de vinya, que decoren el paisatge i el fan més plaent. De Vingrau a Tautavel, trobem aquestes gorges...


I les seves aigues turqueses que recorden a la tant apreciada costa blava dels francessos...

La nit de divendres nosaltres ja hem dormit al pàrquing i hem descansat de conya, amb un cel ben ple d'estrelles...

La colla però, arriba aviat i molt animada, es posen els arnesos i amunt!Entre via i via, com que també ens agafa l'hora del migdia que hi toca força el sol, doncs ens tirem de cap a l'aigua i amb el banyador moll, continuem escalant...
Anna, ets una crack! Bé, haig de dir que tots esteu molt forts i espavilats... Visca el sedeg!









Tots plegats dormen molt a prop de Tautavel, al mas de l'Alzine, un lloc ben curiós però on tots vam poder fer-nos una dutxeta i un sopar col·lectiu de PM! Els furgoneteros vàrem aprofitar un revolt d'una pista, on vam dormir de conya, també.







A l'endemà, un cop esmorzats, de nou a les gorges. I això és el que veiem... Una parella que s'assegura de banda a banda del riu... Pero estamos locos o qué? Per fotre un saque, saps? Això sí, no s'els van mullar ni una mica les cordes...



En Sergi i jo havíem parlat de fer el Petit Dru, a Vingrau, però la veritat després d'un sopar amb menjar i beure en abundància com el de la nit anterior, no em sento gaire fresca per fer la via.




I això és tot, un cap de setmana diferent, molt ben acompanyats i satisfets de la breu escapada.



Val a dir que als voltants hi ha força sectors que també són molt guapos com Opoul. Podeu consultar-los aquí: Route de la Grimpe.



A reveure!



I namasté ;)