per Carnaval tot s'hi vaL!!!

Diuen que a la varietat hi ha el gust i es ben bé que la dita té tota la raó.

Després sempre riem i diem que fem de tot però que no fem res bé, però... Oi que el més important és passar-s'ho bé? Riure i compartir pors, reptes i il·lusions? Doncs aquest cap setmana hem viscut una mostra, intensa i divertida.

DISSABTE: sevidora, en Sergi, la Rosa, en Fran i en Pep anem a escalar a Montserrat, tant és esportiva o via llarga per la part de Can Jorba o Collbató. Total, que acabem fent el Joc de l'Oca de pujada i el Tres en ratlla de baixada. El Joc de l'Oca es tracta d'una canal equipada amb cadenes i cordes amb nusos que cal remuntar amb la força pura i dura dels braços. Hi ha determinats punts que vam considerar un xic exposats i per aquest motiu vam fer servir una corda per assegurar-nos en alguns trams. Però sempre hi havia un que pujava primer sense assegurar. Per baixar vam anar a buscar el descens pel Tres en Ratlla o Canal Roja, que es caracteritza per un seguit de trams d'oposicions i la part final més vertical.

DIUMENGE: una colla més nombrosa, repetim els d'ahir excepte en Sergi més Eduard, Raquel i Xavi agafem les bicis i apa! sortideta matinal pels voltants de Palautordera. Matinal sí, però intensa, llarga i molt dura. Bufffffffffff... Quin fart de bufar i treure fum als pedals!!! Vam arribar a Sant Elies!!! Total: 36 kms i 600 metres de desnivell. Només?? Voleu dir que no en vàrem fer més???

Una mica més i em veuen treure fum per les orelles perquè estava mooolt cansada i de molt mal humor. Fins que vam arribar a dalt. El millor de tot: la baixada. Vaig repassar a l'Eduard i a la resta, i es que, en les baixades, ningú m'agafa ;P ... Aviat em veureu amb una nas llarg com en pinotxo. Per cert! gràcies per estirar-me fins a dalt del cim, sense la vostra motivació no hagués estat possible.

Ah! I mireu l'Arr que maco que anava... I és que es posa el millor que té a l'armari per sortir de passeig amb nosaltres... T'estimo Arr i això que volies fer-me caure a les basses i veure'm empastifada de fang... Els teus petons estridents a l'orella són el millor que em podria passar a la vida, no espero res més, veure't volar amb la teva bici pels saltets de les pistes descendents, les peraltades a les vores del camí... Aixss !!
què faríem sense tu, Eduard! MUACSCCSCCCSCCS***Però encara no s'ha acabat tot: ahir dilluns 23 de Febrer la srta. tenia vacances i vaig anar a esquiar amb la Marta -companya de la feina- a Vallter 2000. I quin dia!!! 5 hores de descensos entre blaves i vermelles, pistes solitàries, sense cues ni aglomeracions.

Ei, però que no n'hi ha prou! A les 20 hores curs d'entrenament en rocòdrom. Vinga, més canya!

Avui aquí estic, reposant el body i recuperant les energies per les properes aventures.