diumenge, 22 de febrer de 2009

per Carnaval tot s'hi vaL!!!

Diuen que a la varietat hi ha el gust i es ben bé que la dita té tota la raó.
Després sempre riem i diem que fem de tot però que no fem res bé, però... Oi que el més important és passar-s'ho bé? Riure i compartir pors, reptes i il·lusions? Doncs aquest cap setmana hem viscut una mostra, intensa i divertida.


DISSABTE: sevidora, en Sergi, la Rosa, en Fran i en Pep anem a escalar a Montserrat, tant és esportiva o via llarga per la part de Can Jorba o Collbató. Total, que acabem fent el Joc de l'Oca de pujada i el Tres en ratlla de baixada. El Joc de l'Oca es tracta d'una canal equipada amb cadenes i cordes amb nusos que cal remuntar amb la força pura i dura dels braços. Hi ha determinats punts que vam considerar un xic exposats i per aquest motiu vam fer servir una corda per assegurar-nos en alguns trams. Però sempre hi havia un que pujava primer sense assegurar. Per baixar vam anar a buscar el descens pel Tres en Ratlla o Canal Roja, que es caracteritza per un seguit de trams d'oposicions i la part final més vertical.


DIUMENGE: una colla més nombrosa, repetim els d'ahir excepte en Sergi més Eduard, Raquel i Xavi agafem les bicis i apa! sortideta matinal pels voltants de Palautordera. Matinal sí, però intensa, llarga i molt dura. Bufffffffffff... Quin fart de bufar i treure fum als pedals!!! Vam arribar a Sant Elies!!! Total: 36 kms i 600 metres de desnivell. Només?? Voleu dir que no en vàrem fer més???
Una mica més i em veuen treure fum per les orelles perquè estava mooolt cansada i de molt mal humor. Fins que vam arribar a dalt. El millor de tot: la baixada. Vaig repassar a l'Eduard i a la resta, i es que, en les baixades, ningú m'agafa ;P ... Aviat em veureu amb una nas llarg com en pinotxo. Per cert! gràcies per estirar-me fins a dalt del cim, sense la vostra motivació no hagués estat possible.
Ah! I mireu l'Arr que maco que anava... I és que es posa el millor que té a l'armari per sortir de passeig amb nosaltres... T'estimo Arr i això que volies fer-me caure a les basses i veure'm empastifada de fang... Els teus petons estridents a l'orella són el millor que em podria passar a la vida, no espero res més, veure't volar amb la teva bici pels saltets de les pistes descendents, les peraltades a les vores del camí... Aixss !!
què faríem sense tu, Eduard! MUACSCCSCCCSCCS***Però encara no s'ha acabat tot: ahir dilluns 23 de Febrer la srta. tenia vacances i vaig anar a esquiar amb la Marta -companya de la feina- a Vallter 2000. I quin dia!!! 5 hores de descensos entre blaves i vermelles, pistes solitàries, sense cues ni aglomeracions.

Ei, però que no n'hi ha prou! A les 20 hores curs d'entrenament en rocòdrom. Vinga, més canya!

Avui aquí estic, reposant el body i recuperant les energies per les properes aventures.

3 comentaris:

JAUME ORS ha dit...

Mola el Jóc de l´oca oi ??? Caramb, el bulder aquest és el de S. María ??? ... i el company vostre que porta la sammarreta dels "trencacames" qui és ?? dons jo he sortit ham ells alguna vegada. Quin interrogatori, oi ?? ... i tu qui ets ??? d´ón vens ??? (jé,jé).
Abraçades.

Unknown ha dit...

Deunidó!! quins tres dies non-stop Montse! És el millor que pot passar al cap de setmana, trobar-te amb bona gent i fer el que t'agrada. Segueix així !!

Anònim ha dit...

eS QUE NO PUC MIRA LA VOSTRE PAGINA QUE FEU DENTETES.
BUSCA RUTES PER USUARI MAIMEKAIK AL WIKILOC NI HE POSAN UNES CUANTES