dimarts, 3 de febrer de 2009

Experiències "aventuroses" pel Cadí

Be, ja ho ha explicat ben explicat el company Pere T, del GEAMM.
Arribem el dissabte vora les 12:30h o 13:00h a Estana i decidim aparcar en una zona de "barbacoa". No creiem que amb les temperatures i l'ambient hivernal ningú estigui d'humor per fer una carn a la brasa...
Al llarg del mateix dia, consultes al butlletí d'allaus, la predicció i l'estat de les temperatures i les precipitacions. La cosa pinta més o menys adequada, però la meva intuició no acabada de veure el tema clar. Els de Mataró pugen cap allà, l'ALbert i en Fran també convençuts. Doncs vinga! Anem de companyia i si es veu clar bé, i si no, doncs una experiència més.

A la nit, ja estic rondinant: que si anem a esquiar, que si ho deixem, que no es veu clar... Però el cel està ben "despejat" i la veritat és que els ànims es van escalfant.
Al matí, esmorzar ràpid i enfilem amunt, cap a Prat de Cadí. Intenció: fer la canal Amagada de la cara nord del Cadí. Està nevant lleugerament, però la visibilitat és baixa i sembla que hi ha neu tova acabada de caure. Nosaltres vista la situació, decidim que els acompanyem fins a peu de la canal i que després anirem a Prat una altre vegada a fer pràctiques amb les ARVAs acabades d'estrenar.
A Prat de Cadí, ens trobem una parella que torna de l'aproximació a l'entrada de la canal i que es fan enrera. Ens assabentem que els de Mataró han dormit allà i que han tirat cap a la de l'Àliga.
L'aproximació a l'entrada de la canal ja veieu com era, una mica penosa en algunes passes, que si trencaves la capa de gel que hi havia un pam per sota, et quedaves enfonsat ben bé fins la cintura.

Va, què feu? Nosaltres girem cua...
I ells amunt, amunt, tenen clar que van endavant.
Vinga! ens parlem pels walkies, ok?
Vale, vale!
Arribem a Prat de nou i... sopresa!!
Els del GEAMM han patit un allau i per sort només ha quedat en una espatlla adolorida. Les seves cares reflecteixen l'ensurt i el patiment per un company, en Ferran, que van rebre directament la força i l'empenta de la neu.
Immediatament, penso: I els nostres què? Allà estaran? Hauran seguit? Hauran fer enrera? Els haig d'avisar. Ni cobertura, ni walkies, ni res de res...
Els del GEAMM baixen fins el poble, per refer-se i pendre alguna cosa. Nosaltres ens quedem a esperar, a veure si retornen o podem contactar amb ells d'alguna manera.
El tema és que mentre esperem un temps prudencial, anem fent pràctiques amb les ARvEs.
I de sobte, entre el pip i pip! de l'aparell, apareixen, entre la boira i la neu, tres nois, amb un pas lent i fatigat. Són ells!!
Ens expliquen que en Jordi ha baixat amb un allau uns 150 metres, que estaven ben bé a dins de la canal, a punt d'arribar al punt de fer el ràpel per passar a la Sàbat i que de sobte, fas! es trencar una placa i en Jordi ha baixat, primer d'esquena, després de cara... I fins i tot peraltant a les corves! BuF! Quina por! En Jordi allà dret, escoltant com en Fran ens relata la història, encara no s'ho pot creure. A la foto superior es pot veure el tall que va deixar la placa al baixar.
Els expliquem l'altre ensurt dels de Mataró i mirem de justificar tot plegat d'alguna manera.
De tot plegat, he aprés algunes coses:
La muntanya no és exacta, la muntanya és la muntanya. Per sota de la natura estem les persones.
La intuició és una bona companya, sempre que no sigui desmesurada. Si no ens sentim ni el el lloc ni en el moment adequat, millor no forçar.
I un altre dia encara que em faci pesada, si el temps sembla que no acompanya...
La muntanya estarà allà, sempre per nosaltres.

1 comentari:

Ardillu ha dit...

el proper cop em fareu cas i vindreu de festa... si l'eduard diu que li fa pal pujar a la neu deu ser per algo... :P

un peto montse,