Mar i Muntanya

Què millor que fer un cim al Pirineu català i a l'endemà una immersió i un passeig en barca per la Costa Brava...

Doncs aquesta ha estat la meva experiència dels últims dies.

El cap de setmana hem estat a Cavallers, fent unes vietes pel sector Antro (abans de la presa) amb la Rosa i en Sergi i també l'ascensió al cim de la Punta Alta (3.014 m.), amb els anteriors i l'Albert i en Fran.

Les vies del sector genials, la temperatura fresca i l'ambient d'alta muntanya immillorable. Aigua per arreu, rierols que baixen de les muntanyes, silenci... I vaig obrir un 6a!! Amb una mica de por però estava molt ben xapat.

A l'endemà anem a pujar la Punta Alta i com a campions, sortim de l'aparcament a les 8 del matí. És el primer dia que aconseguim sortir tant d'hora per anar a fer alguna cosa.

Anem fent i fent, i fent. Arribem al refugi Ventosa i Calvell i continuem endavant fins a l'estany de ... i llavors creuem a l'altra banda i continuem pujant, pujant, pujant... I calor, calor, calor... Però cada cop més aprop, més aprop, més aprop... Mentre pujo penso en la tornada i en les hores de viatge fins a casa, en fi, en milers de coses que et donen per pensar mentre camines...


I anem arribant al cim, hi ha neu però no ens posem els grampons i anem buscant la canal final, però hi ha molts camins, fites per tot arreu, força confós tot plegat. Les vistes increïbles: els Besiberris, el Comaloformo, les agulles de Travessani, les de Comalestorres, el Comalesbienes... I més enllà moltes més que no vaig saber identificar. Finalment la satisfacció del grup i una foto pel record. En total aproximadament unes 10 hores de pateig contant els descansos per agafar aire, per menjar i beure aigua... I sobretot posar-nos crema de sol!!De tornada a casa ja no som a temps per recollir l'equip de submarinisme d'en Francesc (aprox les 12) i arribats a casa faig les bosses per marxar amb les meves cunús (amigues) a fer el bateig de mar i tres dies de platjona, juerga i descans per la Costa Brava.

Sortim a les 7:30 de matí, de Riells Viabrea en direcció Palamòs. Hem quedat amb en Toni, el president del club de submarinisme de Granollers a la cala del Morro del Vedell, Palamòs.

Ens trobem, posem neoprens i equip de submarinisme, algunes explicacions i al mar.

En pocs minuts ja em trobava sota l'aigua, amb prou feines podia moure'm i contemplant tot el fons submarí. Sense paraules. Increïble. Blup! Blup! Blup! Inspirar, espirar, inspirar, espirar... Compenso orelles i ell, sempre Ok, sempre Ok... Silenci, només la respiració i ell, sempre Ok... Els peixets, observen amb temor la nostra presència, marxen i tornen, van i venen... Quina pau, quin descans, quin conjunt de sensacions, de percepcions... El cervell no integra bé tot el que percep, és com estrany... Moltes informacions alhora, molts pensaments... I més al fons, i més al fons... I més fred, i més fred... I la immesitat al nostre front, al davant, expectant, esperant la nostra visita i la nostra mirada, quina impressió, de veritat...

Decideixo retornar, el coco fa dubtar i penso en sortir a respirar amb el nas... Però amb tranquil·litat. Sap greu marxar i potser no tornar mai... Però el pensament domina i les pors sorgeixen i afloren... Ohhhh... Ja estava fora de l'aigua i comentant la jugada amb la Judith i la Laia. Em miren flipades... Mesuren i escolten les meves paraules amb atenció...

A la tarda passeig en barca. Genial. Les onades fan que anem botant per sobre del mar, el vent i les gotes de mar esquitxen la nostra pell i els sentiments de felicitat i alegria invaeixen el nostre pensament. Riures i més riures, sorpreses i més sorpreses... Una cova i una ampolla de cava. UF! quina passada...

I la resta de dies: sol, llagosta i bona vida. Què més puc dir!