Aigua, aigua i més aigua...

Què haig de dir d'una sortida GEAMM en plan romeria i a Rodellar...

Doncs com sempre! Ha estat fantàstic!

Som una bona colla i m'encanta el plantejament d'en Ferran després de desenes d'emails que més que coordinador i organitzar, encara feien la tasca més enrevessada i complexa... 

Finalment... Anarquia!! Estic amb tu Ferran!

Que cadascú voli pel seu compte i es busqui la vida!

Uns a les 11:30 dels divendres encara pel Bruc...

Uns altres dormint ja al càmping del Puente...

Alguns en bungalou, apartament, a la carretera del mateix poble...

Pos mu bien, com aquests de baix!!!

Un petit comité hem decidit fer un barranc i a proposta d'en Nogués, anem a fer el Gorgas Negras+Barrasil. 

Altres escalaran per allà i al vespre ens trobem al bar. Oeee!!

Au! tres hores d'aproximació...

Maca, maca...

Un dolmen de pedra, un poble abandonat, Ordesa al fons...

I per fi hem arribat!

No adjuntaré detalls tècnics del barranc, la xarxa està plena de piades i topos, però si que adjunto les fotos que la Marta V ha fet amb la seva càmara nova que han quedat supermaaaaquesss!!

Gràcies Marta & Sergi!!!

Bé, també voldria comentar la durada del barranc. 

Aproximació: 3 hores

Gorgas Negras: 6h

Barrasil: 3h

Estan contemplats els espais de "cauce abierto" en el que has de caminar creuant el riu, sortint i tornant a entrar...

En fi! ESGOTADOR! però molt, molt maco, el paisatge, la roca, els passos estrets, les gorgues i les senyores badines, que n'hi ha un futimé i més llargues que un dia sense pa. Son enormes!!! 

Hi ha moments que és veritablement màgic i especial progressar pel mig d'un barranc, veient els capritxos de l'aigua, la vegetació com s'hi adapta, les transformacions geològiques... La caiguda de l'aigua, el seu moviment... M'encanta!

 A mig barranc em surt una lleugera molèstia a la engonal que intento obviar però que mica en mica es va fent més notòria i més... 

Fins al punt que em costa aixecar la cama, saltar de pedra en pedra, inclús caminar dins l'aigua. 

Encara ens queda el Barrasil, segon barranc que ens deixarà ben bé al càmping. 

A partir d'aquesta parada per menjar alguna cosa la cosa va anar in crescendo fins el punt que vaig comentar a la resta del grup que agafaria l'escapatòria fins al poble.  

Sort de l'ibuprofè que em va donar en Sergi S. que el dolor va anar minvant i almenys ja podia avançar millor. 

I no s'acaben els caos de roques, les badines, els passos estrets, salts, saltirons i "los oscuros"...

Finalment el Barrasil no va ser tant llarg com em pensava ni tant complex en quant a caos de blocs i tal i vaig relaxar-me, nedant i nedant, contemplant aquella meravella de la natura. 

 Quatre raigs de sol ens acomiadaven el dia i encara ens quedaven un parell d'horetes.

Nedava i nedava, sempre d'esquenes, intentant gaudir d'aquells últims instants...

També les cançons i les veus dels companys/es m'animaven, que si una de patates braves i vinga a riure i fer bromes!!

Fins que va arribar el final...

Allà estava, el pont!

  

Gràcies grupet per aquest dia intens però inoblidable!!

Al bloc d'en Jaume hi ha els detalls de tot el cap de setmana: 

http://ujamaors.blogspot.com.es/

Namasté ;)