El món encantat

Xavi-Sergi: via Punsola Reniu al cavall Bernat (V/A0 o 6c, 240 metres)

Laura-Montse: via Esquena del diable (IV+, 200 metres)

Decidim fer aquestes vies per separat i retrobar-nos al cim de Diables, unes, i al cim del cavall els altres.

La Laura i jo enfilem la maleïda i costeruda canal dels avellaners...

Maleïda doncs és un munt de fullaraca, arrels, pilons de rocs montserratins, branques i sorra que se'n va avall cada cop que fas una passa. 

Ens avança una parella, que decideix fer la mateixa via.

Es fa tard...

Hauran arribat?

Haurem d'esperar que comencin els altres, anirem al darrera...

Patim pel temps...

Estaran a dalt?

Ells han matinat, nosaltres hem arribat amb tranquil·litat...

A peu de via, deixem l'escalada per un altre dia.

Val la pena veure com fan cim i fer-lis una foto des de la nostra perspectiva!

Decidim que pugem al cim de diables per la canal i tindrem una panoràmica excepcional dels seus últims llargs.

Aquí en Xavi , el veiem, és ell!

I en Sergi al darrera...

Caram nois,això ja ho teniu!

Fita assolida! 

Duien mesos volent fer aquesta via, avui per fi, assaboreixen l'èxit, el cim del cavall Bernat. 

Foto de rigor, petonet a la moreneta i au! 

Nosaltres agafem corriols i destrepades que porten del final de la canal, cap al cavall. 

Allà contemplem l'escenari de Diables... 

I compartim sensacions i vivències amb un parell de noies que just han acabat de fer la via GAM. 

Impressionant!

Aquí un poema sobre aquest gegant de pedra: el cavall Bernat. 

El món encantat

de nit ressucita,

el Cavall Bernat

tot d’una s’agita,

fa un bót de costat,

frisós s’encabrita,

i en la immensitat

foll se precipita.

*

..

II

..

Al llarg del serrat

emprèn la carrera,

galopa afollat

saltant la cinglera;

l’altiu Montserrat

ja deixa endarrera,

el vell Llobregat,

veient-lo, s’esvera.

*

…

III

…

Furient se rebat

en la mar salada,

la mar on és nat

i mai l’ha oblidada.

Renilla embriagat

per la marinada,

salta enjogassat

d’una a altra onada…

…

Mes l’hora ha sonat,

va a apuntar l’albada,

i el Cavall Bernat,

d’una galopada,

torna a Montserrat

encara acotxat

sota la boirada.

*

Apel·les Mestres.

*

Namasté ;)