En aquesta activitat, l'Aitor ens explica que treballarem al 70-80% de les nostres forces. És a dir, que no l'apurarem tota per no deixar-nos els braços petats però que començarem a anar per feina. És convenient agafar primer una mica de to muscular.
Ens posem per parelles i farem 3 sèries de:
- 35 moviments x 4 vegades. Descans quan ho fa el company.
Entre sèrie i sèrie, fem 10 minuts de parada per recuperar una mica l'àcid làctic i que no es cristalitzi als nostres músculs.
En total 420 moviments que hem de fer per sobre del plafó, evitant massa desplaçaments laterals per tal de fer traccions en vertical i treballar més la musculatura. Val a dir que 35 és un mínim i que aquestes sèries podem ampliar-se fins allà on creiem que és el límit del 70-80% de les nostres forces. El mínim és de 30 moviments, menys no es considera gairebé entrenament.
En els 10 minuts de descans, aprofitem el temps i fem equilibris sobre una "slack line" o el que en diem corda fluixa, jejeje :) Però no la va deixar gaire fluixa doncs sino és massa difícil: la vam batejar com a "fun line".
La tècnica consisteix en col·locar un peu davant de l'altre per sobre una cinta plana de 5 cm d'amplada i uns 8/10 metres de llargada. La mirada ha d'anar cap a l'infinit i hem de controlar el pes corporal amb el dit gros del peu. Al mínim desequilibri, treurem un peu i reequilibrarem el pes del cos.
Ha estat divertit!!!
La millor sensació del dia: anar a dormir satisfet i amb els dits de les mans i els braços encara fem xup-xup, xup-xup...
També haig de dir que a l'endemà més o menys em trobava bé però sentia un petit dolor en les braços, el que vulgarment anomenem agulletes, més ben dites tiretes.
Això sí, després de les proves inicials de velocitat sí que vaig tenir agulletes...
Passo informació interessant:
LES AGULLETES
Les clàssiques agulletes que es produeixen en la pràctica de l’esport, malgrat que molta gent no li doni importància, és una lesió. Es considera una rotura de fibres musculars en la seva mínima expressió.
El nom d’agulletes, prové de que es produeix una cristal·lització de l’àcid làctic del múscul que ha treballat. Aquests cristalls es clavarien en el múscul com agulles, al moure’l, però la pràctica de l’exercici disminueix el dolor, lo que fa pensar que el calor dilueix el lactat. Aquesta teoria és falsa ja que l’àcid làctic no es cristal·litza a temperatura corporal ni a 5 graus sota cero.
La molèstia que es produeix, es degut a dues raons:
- Per que la fibra muscular és dèbil i no és capaç d’aguantar el nivell d’exercici.
- Per que s’ha realitzat un treball muscular excessiu, en proporció al nivell d’entrenament de la persona, i per això, la fibra no és capaç d’aguantar-ho.
El dolor que caracteritza a les agulletes és produït per la rotura cel·lular dels ions de calci i potassi, que són elements molt irritants i dolorosos. Aquest procés, desencadena un mecanisme d’inflamació, que arriba al punt àlgic entre les 24 i 48 hores.
Les zones més afectades, normalment, per les agulletes, són les unions musculars i els tendons propers a les articulacions. Això, és degut, a que en la zona musculotendinosa és on existeixen més fibres musculars dèbils, i més tensió. Les agulletes acaben amb les fibres dèbils, i les que aconsegueixen aguantar la pressió, es van tornant més fortes.
Quan un esportista baixa el seu nivell d’entrenament, moltes fibres musculars s’atrofien, quan comenta l’entrenament, les parts més dèbils es trenquen, i es fa una selecció de les millors fibres.
Les agulletes, per tant, són part d’un procés d’adaptació. Lo únic que es pot fer per evitar-les, és fer exercici regularment, i si sortim d’una lesió i/o període de descans, fer entrenaments de forma progressiva.
També l’aplicació de fred, és una forma d’ajudar a baixar la inflamació.
Si ja tenim les agulletes, la única manera de solucionar-les lo més aviat possible, és fer els mateixos exercicis que la van produïr, però amb una càrrega menor.
Per últim, la recuperació de les agulletes, lo millor és una bona alimentació abans de realitzar l’exercici.
Les clàssiques agulletes que es produeixen en la pràctica de l’esport, malgrat que molta gent no li doni importància, és una lesió. Es considera una rotura de fibres musculars en la seva mínima expressió.
El nom d’agulletes, prové de que es produeix una cristal·lització de l’àcid làctic del múscul que ha treballat. Aquests cristalls es clavarien en el múscul com agulles, al moure’l, però la pràctica de l’exercici disminueix el dolor, lo que fa pensar que el calor dilueix el lactat. Aquesta teoria és falsa ja que l’àcid làctic no es cristal·litza a temperatura corporal ni a 5 graus sota cero.
La molèstia que es produeix, es degut a dues raons:
- Per que la fibra muscular és dèbil i no és capaç d’aguantar el nivell d’exercici.
- Per que s’ha realitzat un treball muscular excessiu, en proporció al nivell d’entrenament de la persona, i per això, la fibra no és capaç d’aguantar-ho.
El dolor que caracteritza a les agulletes és produït per la rotura cel·lular dels ions de calci i potassi, que són elements molt irritants i dolorosos. Aquest procés, desencadena un mecanisme d’inflamació, que arriba al punt àlgic entre les 24 i 48 hores.
Les zones més afectades, normalment, per les agulletes, són les unions musculars i els tendons propers a les articulacions. Això, és degut, a que en la zona musculotendinosa és on existeixen més fibres musculars dèbils, i més tensió. Les agulletes acaben amb les fibres dèbils, i les que aconsegueixen aguantar la pressió, es van tornant més fortes.
Quan un esportista baixa el seu nivell d’entrenament, moltes fibres musculars s’atrofien, quan comenta l’entrenament, les parts més dèbils es trenquen, i es fa una selecció de les millors fibres.
Les agulletes, per tant, són part d’un procés d’adaptació. Lo únic que es pot fer per evitar-les, és fer exercici regularment, i si sortim d’una lesió i/o període de descans, fer entrenaments de forma progressiva.
També l’aplicació de fred, és una forma d’ajudar a baixar la inflamació.
Si ja tenim les agulletes, la única manera de solucionar-les lo més aviat possible, és fer els mateixos exercicis que la van produïr, però amb una càrrega menor.
Per últim, la recuperació de les agulletes, lo millor és una bona alimentació abans de realitzar l’exercici.
A reveure i fins la propera sessió!!
3 comentaris:
Ostres, Montse, que be que ho expliques. M'has tocat la fibra!
Gràcies per la teva generositat transmetent tants coneixements. A tots ens farà molt de profit el teu ajut sobre el tema.
joanSerra
la fibra muscular o emocional? jejeje és broma Joan :) ja sé per on vas...
Què dir-te sobre el tema! si tu ets un crack!!!
a veure si ens veiem i tibem una miqueta, eh?
per cert, has vist el rocòdrom de l'AEG? impressionanT!
... gràcies per la informació llàstima que jà les tinc !!!!
Publica un comentari a l'entrada