Jatun Ayllu Yura*

*Frase en llengua quechua que vol dir "Gran Ayllu Yura". Yura es pot traduïr en l'actualitat com arbust o planta de tall petit. S'enten per Ayllu la unitat territorial on conviuen famílies que comparteixen la mateixa identitat col·lectiva, costums comuns i organització social.

Bolívia Yura 2009

Som un grup de sis noies i un noi que decideix marxar cap a Bolívia immersos en un Camp de Solidaritat que any rera any organitza Setem, una ONG fundada a Catalunya.
La intenció del camp és coneixer el funcionament intern d'una ONG de caràcter local, en aquest cas ISALP: Investigación Social i Asesoramiento Legal de Potosí, que des de 1985 treballa amb les comunitats indígenes de l'altiplà andí. L'objectiu és consolidar estratègies de substistència del pobles indígenes originaris, revaloritzant el seu sistema polític-econòmic, ritual i festiu, per enfortir el seu model social d'Ayllu, fent un desenvolupament sostenible responsable, reafirmant la seva identitat i territori i aprofitant els recursos naturals i humans locals.

Per altra banda hi ha la vivència durant dos setmanes en un dels internats de les petites però extenses comunitats de l'Ayllu Yura on viuen els nens i nenes al llarg de la setmana mentre els seus pares treballen fora i lluny de casa.

Al llarg de deu dies hem estat compartint i convisquent a l'internat de Tica Tica, població que queda a la carretera de Potosí a Uyuni, l' última de destacat interés turístic. L'internat acull alumnes de l'escola Elizardo Pérez (1) dels dels 5 als 17 anys aproximadament. Durant aquests dies hem tingut temps per aprendre de les seves costums i hàbits, de les seves cançons i instruments, dels seus jocs i entreteniments, però també de les seves preocupacions, dels seus projectes de futur, de les seves il·lusions...

Amb ISALP hem pogut viure en primera persona com són les reunions i els projectes que es desenvolupen a les comunitats i hem recorregut paisatges de sommi, hem creuat valls, rius, muntanyes, planícies... Entre pobles i famílies de cultura mil·lenària i encantadora, amb la seva acollida càlida i afectuosa, amable i humil. Amb en Ramiro a Saruyo en una reunió comunal on es tractaven temes d'agricultura ecològica i sostenible i amb el Gilberto i en Grover a Pisakery en una reunió de dones per parlar sobre els seus drets i deures com a indígenes. Senzillament un parell de dies inolvidables i exemplars per la nostra vida, molt emocionants i únics per nosaltres.

Després de totes aquestes experiències, el grup es reuneix de nou i fem un tour turístic pel Salar d'Uyuni i les llacunes del sud de Bolívia, casi a Xile. Perfils de muntanya, geisers, fred, flamencs andins, sal, volcans, vicunyes, llames, cóndors, astruços... Infinitat de bellesa i paisatge, de desert i de sol...

Tornem a casa i deixem una part important de nosaltres als andes. La Pachamama ens ha enamorat, la chicha, la coca, l'artesania i erspecialment els companys i companyes que en pocs dies ja hem començat a estimar. I molt. LLàgrimes de comiat i desfem el camí cap a el Alto que un dia amb tanta il·lusió i alegria vàrem començar a enfilar.

Tinkunacama (2) per tota la gent que hem conegut de Bolívia!!!

Jallalla (3) germans!!!

I una superabraçada per tot el grup de Setem que sou uns companys/es de viatge insuperables!!!

(1) Va ser el creador de l'escola indigenista Warisata en la seu mateixa dels ayllus de l'altiplà. Pérez va ser c0onsiderat el fundador de l'educació rural a Bolívia. Entre els actes destacats va fer la organització del 1er Congrés Indigenista Interamericà que es va realtzar a Pàtzcuaro, México l'any 1940. El 1949 va ser nomenat Ministre d'Educació gràcies a la proclamació popular que el volia en el càrrec, degut a la seva lluita pels indígenes.

(2) Vol dir "fins sempre"

(3) Visca!