Hi ha païssos on tenim els rellotges, hi ha d'altres on només tenen el temps

El primer síntoma que estem matant els nostres somnis, és la manca de temps

La meta en sí no és lo important, la forma com es fa el viatje és el que li dóna sentit



Cal protestar fins i tot quan no serveix de res

Per veure-hi bé no n'hi ha prou en obrir els ulls, també s'ha d'obrir el cor

La vida és impredictible, però no viure-la a fons és la pitjor de les tragèdies

Qui viatja massa depressa perd l'essència del viatge

La naturalesa dels homes és idèntica, són les seves costums el que els separen



Demà comença una aventura... Seriosa i ambiciosa com sempre...
Rumb a BOLÍVIA!
8 comentaris:
Estàs feta una poeta!! Se'm posa la pell de gallina!! m'agrada "La meta en sí no és lo important, la forma com es fa el viatje és el que li dóna sentit"... prenc nota per al nostre destí d'aquest mes!
anirem xafardejant el teu blog aquests dies!!
Ptons!!
lauraysalva
Bon viatge!
i ens trobem a la tornada ;)
Sra. Monitora!
Quan torni del país de l'Evo a veure si em pot portar alguna tarda al Sot del Bac, que no hi he escalat mai....
Que vagi molt bé el viatge!!!
A tibar-li!
Hola penya!
Ei, moltes gracies...
espero que les vostres aventures tambe vagin be!
Ens veurem segur per escalar, al Sot del bac i a on faci falta!!
petons**
... encare que estiguis lluny físicament et tenim molt aprop nostres. Petons desde aquí !!!
Ja he arribat, ja sóc aquí i no tinc paraules... Deixaré transcórrer uns dies i escriuré alguna cosa...
Petonets i gràcies pels vostres ànims :)
Et recordo que tenim una sortida pendent, eh! Ja, ja, ja...
Salutacions, que començar el curs és molt dur!!
A tibar-li!
Cal protestar fins i tot quan no serveix de res....
Llavors perquè hem critiques tant ehhhhhhh??????
Publica un comentari a l'entrada