Pic del Martell: via Reserva 120m. V+

Després d'un seguit de caps de setmana endinsats en el paradís blanc del Pirineu, decidim quedar-nos més a prop de casa i tocar una mica de roca als voltants del Garraf. Anem directes per fer via llarga i fem una ullada a les vies del Pic del Martell: Mutant Wolrd, Eucaliptus, Chumi Chúmez, Midi Plan... Vinga va! de cara a la Reserva!

I sommi! L'Albert i en Salva fan la Mutant World i nosaltres amb en Joan la Reserva. Aquestes són unes vies clàssiques que discorren entre fissures i diedres de la paret més llarga del Parc Natural del Garraf. I tant clàssiques! Hi trobem burins, tacs de fusta, estaques de metall, pitons, cordinos antics... I és que el calcari d'aquestes parets és molt agraït per equipar amb tot tipus de material: des de ponts de roca, a naturals, fissurers, friends...

Enfilo el primer llarg i vinga a dubtar: dreta, esquerra, aquella fissura té bona pinta, no veig res, puc posar un friend, ei, veieu alguna cosa des de terra...? Ah, sí! Ja veig, i directe al parabolt de l'esquerra! Un pont de roca, un spit... Reunió i recupero!

Però mentre asseguro no veig clara la següent tirada: em sembla que m'he equivocat, hauria d'haver arribat sota el diedre tant marcat que es veia des del terra. Bé, els hi comento i que des de baix facin una ullada o si no, al pujar que mirin si veuen l'autèntica reunió.

Doncs sí senyora!: M'he colat! Vaja.. Jodeer... Bé, a veure ara quan arribin què podem fer... Estic a la reunió de la Chumi Chúmez -que vaja nom li han posat a la via...- i m'he desviat massa a l'esquerra... Merda! Però tot té solució!

I tant si la tenia! Després de fer un intent frustrat de flanquejar a la dreta, decidim tornar a peu de via i reemprendre la via per "allà on toca".

Estem una mica freds, l'errada ens ha tallat el rollo, però ens queda un "cuquet" que hem de matar i així doncs tornem a començar.

Mentrestant, en Salva i l'Albert fan la seva més que contents.

I ara tira en Sergi, troba la reunió i amunt en Joan i jo mateixa.

La primera tirada és maca, té algun passet, però el segon llarg s'endú tot el protagonisme. És un diedre amb bona pressa que després té sortida per la dreta o per l'esquerra i dona pas a un esperó una mica aeri també amb pressa molt bona i disfrutona.

El tercer llarg comença amb una placa, de fet és difícil distingir per on va la via, peró té tendència a anar vertical, un xic a la dreta. I acaba amb un pas força atlètic que vam haver de superar amb un pedalet. No sé si ho vam agafar bé per allà o no, però ens semblava un xic difícil...

I això és tot! Vam haver de "lluitar" contra algunes desavinences com el vent, el fred i algun tasconet que s'havia encaparrat en quedar-se allà a la via. Però va decidir sortir finalment!

Un cop a dalt, caminem entre blocs i vegetació fins localitzar les fites i agafar el camí de baixada fins el cotxe.

L'Albert i en Salva ens esperen al sol, fa una bona estona que esperen. La seva via també els ha deixat satisfets i ens expliquen alguns detalls de la seva via i de la seva escalada.


Això és tot per ara!
Salut i bones escalades!