Circ de Pessons: esquí de muntanya

Quina paciència i empenta que tenen els meus companys/es! Gràcies novament!

I és que aquest diumenge hem estrenat la temporada d'esquí i jo també per primera vegada, el de muntanya.

Els assistents: Fran, Rosa, Pep, Esther (de Manresa), Elena, Montse i Sergi.

Comencem desde l'estació de Pas de la Casa-Grau Roig i enfilem per les pistes fins a un gran llac glaçat just on deixem les instal·lacions i ens desviem cap al circ de Pessons.

A partir de llavors progressem amb poc desnivell però continuu entre alguns arbres enfonsats per la neu i també algunes roques.

La companyia esclata a riure ara sí ara també i jo vaig intentant-me adaptar als esquís, a les botes, a les passes sobre la neu... Uf! sort que ha quedat enrera la primera pujada... Però els seus ànims i la seva alegria fa que tot plegat sigui més àgil del que podria ser...

En algun punt la Rosa i en Pep prenen posició avançada i van decidint si per una banda o un altre. El més divertit el flaqueig sobre alguna plaqueta glaçada o amb neu "crosta" -ara ja sé més o menys de què va tot això- però que superem sense cap problema.

La fatiga es va a poderant de mi de mica en mica i les passes es fan més feixugues i més lentes... Quina baixa forma! I és que l'escalada no té res a veure amb això!

Arribats casi bé (casi bé!) a la última pala que puja fins al coll d'accés al cim de Pessons, decidim tornar enrera per tal de fer una baixadeta tranquil·leta i que no ens caiguessin les hores a sobre.

Però, "cuidadín"!, que a l'hora de baixar, poca conya, ens hem de treure les pells de foca. I no vegis ara com llisca el tema! Pom! Pam! Pim! Ui! Ai! Oi! Ei! El suau desnivell que hem fet de pujada ara em juga una mala passada i haig de fer mooolta cunya per baixar sense menjar-me cap arbre, roca o company/a, tot i que sense poder evitar-ho caic una vegada i un altre.

Per això no podeu contemplar cap foto. Ho sento, podia haver estat molt divertit, oi?

Segons la colla, hi ha una neu de conya. I estic d'acord amb ells. Fa un dia de solet molt agradable i la neu és flonja, tova, amorosa, però freda, collons! Jejejjeje...

I com que sóc una impacient i força tossuda vull ensortir-me així d'entrada a la primera, i necessito a més del suport tècnic, un xic de teràpia per elevar els ànims i la força. Gràcies altra vegada, nois/es.

El resultat ha estat un dia dur però d'aprenentatge personal i també a nivell d'activitat. M'haig de prendre aquests petits reptes amb més mesura, paciència i tranquil·litat.

L'esquí de muntanya m'espera, no hi ha pressa. Els meus amics també m'esperen, no hi ha pressa. I la vida transcorre amb alegria, amb esperança i bon humor.

A reveure família!