En motiu del 50è. aniversari del Gieg, anem a fer la Fou de Bor a la Cerdanya i de pas, a retrobar-nos amb companys que fa temps que no veiem i que com sempre, ens acullen de forma carinyosa i simpàtica. La Fou de Bor es una cova amb més de 3.173 metres de galeries explorades, que s'inicien a la Tuta Gran, que és la boca d'entrada.
Inicialment la galeria és ample, però aviat es fa més estreta i segueix amb uns passos de gatera que ens obliga a arrossegar-nos fins a la sala Cerdanya. Llavors ens trobem amb un sifó d'aigua i fang, que es pot buidar amb galledes. A partir de llavors entrem a la galeria Canela: farcida de formacions que s'han donat lloc al llarg dels anys i anys. Com sempre, fascinant observar tot allò que esdevé quan es respecta la natura. Aquesta galeria és gran i permet progressar-hi de peu dret.
Som una bona colla! El GIEG fa molts anys que està en marxa!
Les vistes des de la seva boca d'entrada són espectaculars... Malgrat aquest any el Pirineu està sense neu...
Aquí en Sergi reptant per la primera gatera
A la foto superior podem veure algunes estalactites excèntriques de la galeria Canela.
I les que pengen del sostre com espaguetis... Amb les gotetes d'aigua a punt de caure...
L'aparença és de força estretor però no és tota l'estona així, hi ha galeries més espaioses, on pots caminar de peu dret i amb amplades de 2 o 3 metres.
A la Cristine i en Diego feia molt que no els veiem!!! I la veritat que ens aquestes condicions... És molt divertit!
Aquesta és la boca d'entrada, amb en Francesc Mas i en LLuís explicant batalletes d'espeleòlegs experts...
Finalment al xalet-refugi de la Molina, que és d'en Marçal, fill d'un veterà espeleòleg del club, dinem tots plegats i bufem les espelmes d'aquest super 50è aniversari del Grup d'Investigacions Espeleològiques de Granollers.
Aquí teniu la topo:
3 comentaris:
uf ... quina por !!! MOlt bé l`activitat i és quan et trobes amb gent que fa temps que no veus. Una abraçada a tots dos.
uf ... quina por !!! MOlt bé l`activitat i és quan et trobes amb gent que fa temps que no veus. Una abraçada a tots dos.
No, de por res Jaume...
És molt maca i divertida, especialment com dius, quan et trobes amb amics que fa temps que no veus!!
Publica un comentari a l'entrada