Toscana-Mont Blanc

Buuuuuuuuuffff...
Que difícil és fer un resum de les vacances...
Hi ha tants paisatges per descriure!
Hi ha tantes sensacions per explicar!
Hi ha tantes anècdotes per riure!
Hi ha detalls organitzatius que comentar!
Etc, etc...
Però com sempre 4 paraules i un bon complement fotogràfic ajuda molt.
Primera fase del viatge, la Toscana italiana: Manarola (Chinque Terre), Lucca, Pisa, Vincci, Florència, Sant Gimignano, Siena...
Paisatges, momuments, art, cultura, calor, bons àpats, passeigs romàntics, postes de sol, calma...

Segona part del viatge: Tour del Mont Blanc i Chamonix.
Hem de donar les gràcies a les aportacions tècniques i organitzatives d'uns amics, la Lorena i en Francesc i en Xavi i la Laura, que l'han fet en anys anteriors.

La Tour de MOnt Blanc és una ruta que rodeja tot el massís del Mont Blanc i que es fa majoritàriament a l'estiu, que no requereix equipament d'alta muntanya -piolet o grampons-, sino d'una bona motxil·la a l'esquena i la roba adequada pels canvis precipitats de la metereologia. Es necessari fer cada dia unes 6 o 9 hores de marxa, passant dos o tres collats de 500 metres de desnivell, mai per sobre dels 2.700 metres. Això sí, contemplant a curta distància glaceres, aristes clàssiques d'escalada i pics més importants del massís. La sort és que la nit es pot fer en dortoirs (dormitoris), gites d'etape, albergs o refugis i càmpings, fet que permet fer la jornada al propi gust.


Recorre tres païssos: Itàlia, Suïssa i França. Es necessari dur mapes excepcionals de L'Institut Géographique National de França. La Tour completa es pot fer en 9 dies, us aconsellem el llibre: Cándido Muñoz: Tour de MOnt Blanc, la vuelta al macizo en 9 etapas. Desnivel ediciones.
Bé, com que no som caminaries de mena, vam decidir fer-nos la proposta de fer-ne , almenys, la meitat. Així que vam arribar a Courmayour (Itàlia) per la vall d'Aosta, vinguent de la regió de la Toscana. La veritat és que enyoràvem la fresca i trepitjar una mica de muntanya. Amb la vall d'Aosta ja ens vam anar ambientant en el que serien els Alps, allà ja pots contemplar les grans muntanyes de Gran Paradís, etc. Per un altre any!


Passegem per Courmayor i us podeu imaginar... Una pijoterisme total! Organitzem les motxil·les per un màxim de 4 dies, fem les compres d'última hora i mirem la meteo. Hi ha 4 dies de bonança espectacular i això vol dir... Que farà solet que t'hi cagues! Visca!
Deixem la furgo -pobreta- a un aparcament del poble i girem la vista un cop i un altre, pensant que al tornar la volem trobar al mateix lloc i en el mateix estat.


Primera jornada

Courmayour-Refugi Elena: aquesta etapa la vam fer en 9 hores, a un ritme lent però constant, passant pel refugi Bertone i Bonatti, amb unes vistes a la muralla sud del massís brutals... Mont Blanc, Dent du Géant, Jorasses... Fem una carena de la vall Ferret, preciosa, que es pot arribar en cotxe des de Courmayour de manera que compartim part del camí amb famílies que passegen, avis, etc. Tot i que hi ha moments de solitud... És preciós, estem flipant!
Segona jornada
Refugi Elena-Relais d'Arpette: passem pel gran Col Ferret, la Peule... Fins a Champex i llavors al Relais. Notem la duresa i llargada de la jornada anterior, sobretot als peus i genolls. Després de la dura pujada al gran col de Ferret, amb la seva imponent glacera de Pré de Bar, girem sobre el Mont Dolent i tenim al davant el gran panorama suís. El gran col de Ferret separa Itàlia i Suïssa, la vall d'Aosta i i el Cantó Valais. A l'arribar a Ferret, població de la següent vall, agafem una de les variants poc ortodoxes que ens explica el llibre... És a dir, un autobús que ens deixa a Champex. Tinc els peus escaldats i amenacen d'unes ampolles terribles. Descansem, mengem i a mitja tarda avancem una mica més fins al Relais d'Arpette, el nostre agradable però car refugi per aquesta nit. La següent etapa es mereix un bon sopar i un massatge de peus... Mmmmm...

Tercera jornada
Relais d'Arpette-Trient: passem un pas espectacular anomenat la Fenêtre d'Arpette, una finestra que sobre a la glacera de Trient per un collet entre dos gendarmes rocossos a 2.665 metres... Baixem a 1.583 de cop fins al Chalet du Glacier i d'aquí a Trient, població suïssa de la vall. Dormim a la gite d'Etape la Gardenie i coincidim de nou amb un grup d'andalussos que fan la tour completa mentre que perdem de vista a un grup de noies vasques que pujen fins a Coll de Blame per les Grands. Gràcies pels ànims i la companyonia!!!

Quarta jornada
Trient-Col de Posettes-La Tour: agafem la variant de Vallorcine per ser més solitària i enfilem un bon collat, sort que els anem acabant... Flanquegem pel darrera veient la vall de Vallorcine i arribem al coll de Possettes, amb una vista impressionant del massís per la cara nord... És molt impressionant veure aparèixer, amb la mirada a l'horitzó i des dels parts herbosos del collat... El Mont Blanc, generós de neu i gel, amb les agulles de Chamonix, els Drus... Anem seguint les indicacions a la Tour i vinga, un altre desnivell negatiu del cagar-se! Arribats a la vall, ràpid, ràpid, agafem un bus fins Chamonix... No m'ho puc creure... Civilització! Turistes! que no tour-istes!

Així acabem la nostra particular forma de fer la Tour amb les seves variants poc ortodoxes, diguem-ne, i esperem l'arribada del bus que ens creuarà pel túnel de Mont Blanc de nou a Itàlia.
Un cop a Courmayour anem amb presses a veure com està la furgo... I ens la trobem... en perfecte estat! Bé, la bateria de la nevera esgotada... Però tot intacte!

Com que necessitem descansar una mica i refer-nos, fem dos dies tranquils.
Creuem de nou a França pel Col du Grand Saint Bernard, antic pas d'un país a l'altre, mític per les seves heroiques llegendes i històric per les invasions dels normads, romans... A més també es característic la tasca que van fer els gossos de sant Bernard, que rescataven persones perdudes a la muntanya.

A Chamonix ja preparem dos dies d'escalada a esportiva: les Gaillands i les Sources de l'Aveyron i dos excursions: el Gran Balcó i el mirador de Brevent.
L'esportiva està bé però hi ha una munió de persones a tots els sectors i has d'estar buscant les vies, esperant i demanant tanda. A les Sources només ens trobem una cordada però allà les vies són més difícil i la veritat, que fa força calor si el sector no té una determinada altitud. Per un altre any, no dubtarem i anirem als sectors de Brevent, més alts i menys massificats. A més, també hi ha vies de vàrios llargs.

Les excursions són genials, amb poca dificultat tens unes vistes garantides del massís, tot i que si no utilitzes els remuntadors mecànics, siguin cabines, telefèrics, remuntadors de pistes d'esquí entre d'altres, tens un desnivell d'entrada força elevat. Així que van fer compatible una cosa amb l'altre.
La situació a Chamonix, les Bossons, Argentiere és ideal per fer activitats de qualsevol tipus: parapent, ràfting, escalada en roca, en gel, alpinisme, senderisme i trekking, btt, barranquisme... És el paradís de les activitats a l'aire lliure, esportives o d'aventura.
Anem esgotant els dies i les hores, però també les nostres forces... Teníem previst fer un tomb també per Zermatt o bé de tornada els Ecrins, Vercors... Però haurà de ser un altre any perque en unes poques hores ja som de nou a casa descarregant les fotos i pensant en la piada.
Buffff... Ara ja bufo menys, no ha estat ni taaaan llarg ni taaaaan difícil.

By Namasté ;)