Avui la companyia d'uns bons amics m'ha desvetllat la inquietud que durant uns quants anys m'ha portat a pujar i baixar muntanyes, recórrer i descendre rius, pedalejar corriols i saltar engorjats... Aquesta inquietud que durant un temps ha quedat mermada.
Han estat uns mesos de fluixera i d'energies reorientades cap a altres objectius.
Avui han sonat campanes, he vist brots verds d'il·lusió i entusiasme.
Vaig veure tancar-se una porta però avui he vist obrir-se un altre. Espero que no quedi enrera res del que he viscut, em satisfà i m'omple moltíssim recordar-vos un per un, en cada escalada o muntanya.
Tinc ganes de respirar fons, de sentir el vent a la cara, els esbufecs de la meva respiració i dels altres a la meva esquena. Seguir les passes d'algú, compartir converses i rialles.
Avui he decidit que el canvi sóc jo mateixa. Necessito ioga i molta més muntanya.
Gràcies Unamuno.
El cuerpo se limpia y restaura con el aire sutil de aquellas alturas y aumenta el número de glóbulos rojos, pero el alma también se limpia y restaura con el silencio de las cumbres...
Unamuno: "La vuelta a la cumbre"
3 comentaris:
No me lies, si no he entendido mal...lo de regalar las cuerdas, las cintas, los "mosketas"!! na de na..que vuelves con mas ganas a la taque...
oleeeeeeeee!!oleeeee oleee oleee!!
si es asi..me alegro un monton
cuidate
Ei Alfredo!!
La meva idea és diversificar més i tornar a fer una mica de tot, caminar, escalar, anar en bibi, fer barrancs quan arribi el bon temps... És a dir, gaudir del temps lliure amb amics de PM com vosaltres i passar-ho booomba!!!
Ens veiem ben aviat ;)
... però per sobre de tot com has dit tu gaudir de nosaltres i nosaltres de tu !!! Gràcies per tenir-vos a tots dos !!!
Publica un comentari a l'entrada