diumenge, 11 d’abril del 2010

Boy-Roca (6a+/Ae) a l'Elefant




A 1144 m sobre el nivell del mar, l'Elefant és el cim més alt de Sant Benet.
Accedim a Sant Benet prenent el camí de les escales des de la plaça del monestir. Des del refugi (un pèl abans) agafem el camí que passa per una porta de ciment i reixa, a 100 m el camí es bifurca i ens mantenim sempre a l'esquerra del camí principal. Fent unes ziga zagues ja ens situem a la trompa de l'Elefant. Anem ben a la dreta enfilant una canal, des d'allà ja veiem el primer llarg.

Horari: 2'30-3 hores
Orientació: sol tot el dia
Recorregut: 135 metres
Primera ascenció: J.López, M.Roca finals dels 50.
Reequipada per en P.Tutusaus el Juliol de 2008.

"Megaclàssica montserratinai una de les vies més repetides de tot Catalunya. La Boy-Roca s'enfila per la proa de la cara sud de l'Elefant, l'aresta de la trompa, oferint roca implecable de poca dificultat i unes vistes espectaculars. Només el tercer llarg és dret i prou difícil si es fa en lliureperò la major part del personal opta per la versió 4c/Ae"

Estic supercontenta d'haver fet aquesta via i més amb el meu supercompany Albert que és un campió i que com sempre, mai falla a les millors propostes. Havíem mirat vegades i vegades la ressenya i la veritat els llargs aquests que posava "a pèl" no em feien ni mica de gràcia, uns 20 o 30 metres... Ni que siguin de 4t! I la veritat ha calgut una bona mentalització i sobretot prendre-s'ho amb calma, serenitat, només escalar i escalar, mirar amunt, amunt... Ara, quan mires enrera i veus els metres fins la darrera assegurança!!! Aixxxsss, millor tirar endavant i escalar amb seguretat.


LLarg 1. El tiro i que em passo 5 metres per sobre la reunió!!!! jopeta, desgrimpa i flanqueja cap a la dreta...




Llarg 2. 4c supercòmode i dos assegurances!

Llarg 3. 6a+ o Ae. Ell tira mig en lliure, mig descansos, mig Ao, jo en lliure fins que no puc més i trec el meu superestrep nou! amb recuperador i tot, que no cal ajupir-se per recollir-lo... Fifi, estrep, fifi, estrep... I res ja sóc amb ell! Tot i que m'he hagut d'estirar, eh?


Llarg 4. Segueixo amb 4t, 2 assegurances. S'intueixen unes vistes espectaculars...

Llarg 5. Fa cim l'Albert amb dos asseguerances més.

Abraçades i mirades de satisfacció, d'alegria, un lleuger somriure omple els nostres rostres... Gràcies Albert per compartir-ho amb tu!!

I quina dia més bo que fa!!!

Veiem els nostres companys als altres cims: en Jesús i l'Eva a la prenyada (via Gómez-Xàlmet) i Salva, Irina, Mikel, Susana, Xavi i Sandra entre els últims llargs i el cim del Gorro Frígid (via Carles).

St Salvador i la mòmia al fons



Antic monestir i actual refugi de Sant Benet

Namasté penya ;)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats!
Quin dia més bonic us va fer...no?
Ara que anem més relaxats. a veure si coincidim....t'haig d'explicar...millor dit...ensenyar una coseta...
Petonets!

Montse ha dit...

Ehhh??? ensenyar una coseta? quan vulguis! ;P

JAUME ORS ha dit...

... uy uy això d´ensenyar cosetes ... Felicitats per la via Marimontse, aquesta està pendent però hem fa yuyu !!!! Petonets.

Alfredo ha dit...

Troooooooooompa, me alegro por la via, la de alaito la tengo pendiente la GEDE

cuidaros