La muntanya es vesteix de colors de tardor al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. La vall d'Ordesa és un immens solc esculpit per glaceres on s'alcen vertiginoses fortalesses calcàries a banda i banda del riu Arazas. Es troba envoltada de denses avetoses, pinedes, fagedes, prats espectaculars salts d'aigua i nombrosos cims de 3.000 metres entre els quals destaca el Mont Perdut. 
Població de Torla amb les parets d'Ordesa al fons
Població de Torla amb les parets d'Ordesa al fonsOrientades principalment al sud, les principals parets són el Tozal del Mallo, el Libro Abierto, el Gallinero, la Cascada i la Fraucata. L'escalada a Ordesa és d'extrema dificultat condicionada per la verticalitat de les seves parets, la manca de definició d'alguns passatges, els grans blocs rectangulars i les fissures poc contínues. Diguèssim que no ens hi veuran escalant a nosaltres, els manyos... O qui sap!!
Tozal del Mallo
Enfilem des de la Pradera de Ordesa pel corriol ascendent cap al refugi-mirador de Calcilarruego, per la senda del caçadors, que puja uns 600 metres de desnivell per una magnífica fageda. 
Panoràmica des del mirador
Panoràmica des del mirador A partir de llavors prenem el caminet que a mitja alçada recorre la vessant esquerra de la vall al llarg de la Faja de Pelay. 
El corriol ens porta al circ de Sosao on gaudirem de la cascada de Cola de Caballo i en descendre de nou cap a la Pradera, amb las Gradas de Soaso, les cascades del Estrecho i la Cueva i altre cop espléndits boscos de faig i avets. 
Un altre cop hi tornarem, això segur, i farem la ferrada de la cascada del Sorrosal, que ha quedat pendent i el cim del Mont Perdut és clar, el Cilindro de Marboré, el Tallón, las clavijas del circ de Cotatuero, de Salarons, la Faja de la Flores, la vall de Pineta, el circ de Gavarnie... Sempre ens quedan milers de sortides per fer!!
El corriol ens porta al circ de Sosao on gaudirem de la cascada de Cola de Caballo i en descendre de nou cap a la Pradera, amb las Gradas de Soaso, les cascades del Estrecho i la Cueva i altre cop espléndits boscos de faig i avets. Un altre cop hi tornarem, això segur, i farem la ferrada de la cascada del Sorrosal, que ha quedat pendent i el cim del Mont Perdut és clar, el Cilindro de Marboré, el Tallón, las clavijas del circ de Cotatuero, de Salarons, la Faja de la Flores, la vall de Pineta, el circ de Gavarnie... Sempre ens quedan milers de sortides per fer!!
http://www.clubpirineos.org/index.php/Rutas/Vias-Ferratas/VIA-FERRATA-DEL-SORROSAL-Broto-Huesca.html
3 comentaris:
... uf quins records més macos tinc d´Ordesa. Quan vaig anar amb la Merijou encare no haviem descobert la escalada. Llàstima ... però varem descobrir sensacions increíbles. M¨enrecordo de la faja de la flores i las clavijas de cotatuero !!!
Petonets.
Tothom que conec i que ha tingut la sort d'endinsar-se en aquest paradís ha engendrat infinits sentiments que, desarmant la paraula, esdevenen quasi impossible d'explicar. S'ha de viure!!!
Joan
Felicitats... fa tempsk no hi vaig... hauré de tornar-hi ja!
Un petonet.
Publica un comentari a l'entrada