dilluns, 13 de juliol del 2009

Via Lapònia (V+/Ae, 150 m) Roca Gran de la Portella

En un sentit ampli, Lapònia (en sami Sameadnäm, en suec Lappland, en finès Lappi) designa el país dels Samis. És llavors una regió boreal europea, situada al nord de la península escandinava (al nord de Noruega i Suècia), al nord de Finlàndia i al nord de la península de Kola a Rússia. Lapònia està situada en gran part més enllà del cercle polar àrtic. El Cap Nord és el punt més septentrional d'Europa (de fet, està situat sobre la petita illa de Magerøya molt a prop del continent).
Ni temperatura sota zero, ni rens, ni ossos bruns, ni neu ni gel ni res de tot això...
Estàvem a Montserrat i feia força calor. Ens decidim per la Lapònia, amb alguns passets entretingudets d'artificial i orientada a l'oest. Grau d'exposició i compromís baix. Llargària: 150 metres, via equipada, material cintes exprés i estreps. Ideal per l'estiu i per compartir amb bons amics.
La Portella gran al centre
L1 V+/Ae: es decideix en Sergi. L'inici és molt divertit, estàs dintre una cova que relament sí que és Lapònia, doncs és fresqueta, fresqueta... Es fa un petit flanqueig a l'esquerra, després sobre una repisa fins arribar a una canaleta que escalem en diedre fins sortir ben bé de la cova. Llavors escalem en artificial fins que més o menys s'acaba una bona fissura i a la dreta la R1. 35 metres



L2 V+: tiro jo decidida i amb ganes i sortim per un terreny fàcil fins un pas delicat i amb panxona molt ben protegit. Seguidament fàcil fins la R2 que està situada sota una bauma. 45 metres



R2
L3 V+/Ae: surt l'Albert un xic a la dreta, s'enfila recte amunt fins trobar uns passos desplomadets que supera en artificial fins tornar en lliure cap a la dreta i R3. 30 metres



L4 IV: continua en Sergi amunt i només superar alguns petits ressaltets fins la següent R. 30 metres més
L5 IV+: continuo amb l'últim tram que s'inicia molt a la dreta, puja vertical amb uns cantells molt bons i a gaudir fins la última R, ja al cim. 20 metres

Descens: 50 metres de ràpel per la vessant nord-est
La resta de penya: en Salva, la Marta i l'Anna per la Saca Gran i la Laura, en Xavi i en Dani per l'agulla de l'Arbret. Felicitats als que s'ha estrenat en via llarga de forma autònoma i que han gaudit també d'un dia perfecte d'escalada per Agulles...
Visca el SEDEG! i...

A per més escalades!!!

3 comentaris:

lux ha dit...

eii!
ja veig que us va agradar! molt xula! felicitats!
i no hi havia boires a agulles?
Per gorros anaven i venien...s emblaven fantasmes...;)

i..ens anem veient!

Anònim ha dit...

Estic desitjan anar a escalar amb tu per llegir despres l'escrit.
Un petonas!
Sergi.

Unknown ha dit...

Eis ! sembla força fresqueta aquesta via ! es pot fer en una tarda ?? i molt xulo l'inici, original !

A veure quan ens veiem !!

petons !

:-)