Dueu sempre el "mosquetó dels invents"... Montserrat és un país d'expansions, i aquestes es fan velles i es rovellen; algunes ens les podem trobar sense xapa. Dueu el "MOSQUETÓ DELS INVENTS" en tot moment. Un "mosquetó dels invents" ha de tenir algun tipus de ganxo, un parell de plaquetes recuperables i una petita selecció de cordinos o bagues entre 3 i 6-8 mm de gruix. Això us permetrà obtenir una assegurança de gairebé qualsevol relíquia d'expansió, o equipar algun merlet. I quan us aventureu en vies de fissura, dueu un joc de tascons, o un grapat de friends petits ( per ex. aliens), fins i tot quan la via estigui considerada EQUIPADA.
Això és el que hauríem d'haver fet, prèvia recomanació del llibre Montserrat Rock Climbs. Ens aventurem a la via del Cabra (6a)**** quatre estrelles a la Panxa del Bisbe: una de les millors escalades esportives llargues de grau moderat a Montserrat, completament esquipada. Ei, el peu de via pinta genial, roca vertical amb panxonetes i canto visible...
Temperatura ideal i bon ambient per escalar... Però diu: la primera xapa està molt amunt, però un tascó mitjà col·locat a tocar d'una fissureta... Oixsss.... ens faltava el mosquetó dels invents... No sé si és que haurem d'anar a fer una revisió oftalmotlògica o què però no veiem res, ni la primera xapa ni res, i de tascons tampoc no en duien... Així és que amb mal sabor de boca ens enfilem millor a la via del costat, la via del Davant (5b) ***: pel Davant combinada amb la variant Canaletes és una de les millors vies llargues del seu grau a Montserrat, una aventura inolvidable... Tiro el primer llarg, una llisquent el primer pas però genial fins la R1. Equipament: espits. Veiem la via del costat, la del Cabra, equipament: burils. Ja dèiem nosaltres que no veiem res... Esperàvem uns parabolts lluents, brillants i tipus... cremallera. Què innocents i quines grans expectatives! Total que el llarg 2 de la via del Davant sense equipament fins la variant Canaletes i decidim baixar, un ràpel de 30 i som al terra. VAja! quin mal dia que tenim! estem una miqueta malhumorats, feia dies que no escalàvem sols i teníem unes elevades expectatives de passar-ho bé i a Montserrat, joderrr!
Vaaaaa... Dinem, meditem una estona, petita migdiadeta al solet -l'ambient ha refrescat- i tirem a l'Aresta del Violí (5b) ***-100 metres-, a la Miranda de St. Benet. Què bé! tres tiradetes, ventada de tarda al cim i cap a casa!!
Si fos una miqueta més llarga millor...
Per cert, la zona està genial, el llibre està molt ben ressenyat i les vies són excepcionals... El que no entenc és perquè tothom estava escalant al Gorro Frígid i la Magdalena Inferior amb les vies guapes que hi ha a Sant Benet... L'Elefant, la Momieta, la Prenyada...
Bones escalades...
4 comentaris:
Molt bones, et dono tota la raó amb lo de vies guapíssimes a sant Benet. amb la colla, el dissabte varem pujar a fer, uns la del cabra, uns altres la stradivarius, i uns altres l'aresta del violí. Totes elles genials. Això sí, potser l'única diferència amb gorros, és que entre assegurança i assegurança, s'ha d'escalar una mica més. Salut i felicitats!!!
... hola guapetons !!! Dons si, jo també m´he pillat el llibre i realment es una zona maca. El que dius tu, tothom escalan a gorros i aquesta zona ???
Ben dit, sempre cal portar material extra, dons mai saps, però sigui a Montserrat o un altre llóc.
Rés, un petonàs al dos i fins aviat.
Ei Llembresku! ja pot ser que ens trobèssim uns companys teus baixant la del cabra, deien que el buril del pas de 6a està petat, quina gràcia... ;P Igualment i fins la propera!
Jaumet!! ens agradaria anar a la Gómez Xalmez, la que vas fer amb l'Adrien, però les xapes allunyen i passem por... Jijijijiji... I quin no passa por?
Petonets i a reveure!
bua! la canaletas es una passada de via encara que bastant exposada,en canvi de grau tecnic no demana molt pero e3s exigent mentalment..
Publica un comentari a l'entrada