Sedeg a Vilanova de Prades

Una bona colla del Sedeg -17 persones: Laura, Salva, Albert G., Rafa, Raquel, Albert N., Marta, Dani, Fran, Rosa, Montse, Sergi, Eduard, Andreu, Irina, Anna G. i Xavi- i en Salva i la Laura del CEP, hem passat un fabulòs i esplèndid cap de setmana d'escalada a Vilanova de Prades.

Aquest petit poble de la Conca de Barberà és un espai especialment atractiu i acollidor pels escaladors i les escaladores, amb unes franges de roca conglomerada de molt bona qualitat per poder practicar la nostra afició preferida. El pic de Curull (1.023 m.) és el punt més alt de la serra de la Llena. L'escola de Vilanova de Prades compta amb unes 400 vies de entre tots els graus i, tot i que es caracteritza per la seva dificultat, és una de les escoles amb major nombre de vies de 4 i 5è grau de les Serres de Prades. La seva multitud de forats fa difícil l'escalada a vista, però queda del tot compensada amb la majestuositat dels seus moviments, tècnics de peus i força dinàmics.

Nosaltres vam estar el dissabte al sector de Penya Alta, i hem de dir que vam esgotar totes les vies. Entre la colla que èrem i les ganes de tocar roca calenta que hi havia, encara era fosc que provàvem els últims passos.
A l'endemà, vàrem estar al Barranc de Viern. El sector és duret però és un espai molt maco, més proper a la carretera però tot i això força tranquil.
En tot el cap de setmana, cap altre cordada. M'equivoco! Només un parell de nois, el dissabte. Increïble, no creieu?
Val a dir que el dissabte a la nit vam passar una vetllada molt riallera i divertida -oi Rosa?-, amb la fresca de la nit i la companyia d'unes cervessetes i uns vinets gràcies a l'hospitalitat dels més comodons que van dormir als "bungalous"... Jejejjejje ;P

Gràcies per un cap de setmana genial!! Sobretot pel coordinador de la sortida: l'Ardillu!!!!!

Segueixo el joc que ha plantejat en Dani... Endevineu de qui és aquest braç??

CURS D'ESCALADA EN ROCA

del 24 de març al 7 d'abril

L'objectiu del curs es ensenyar les tècniques de progressió i assegurament
i les tàctiques adequades per escalar vies equipades amb autonomia i seguretat.

Més informació a la web: http://www.cepalautordera.cat/

Escalada a Montmany

Avui he anat d'excursió per unes roques que hi ha a Montmany. No he anat sola, és clar, érem una bona colla. Els meus amos i alguns/es més que no coneixia de res. Bé, sí! Ara que ho dic alguna vegada els he vist al pavelló esportiu del poble on vivim, de Palautordera.

El trajecte ha estat llarg i dins el cotxe feia caloreta. LLavors hem parat i tothom ha anat a esmorzar. A mi no em deixen entrar als bars -es veu que molesto- i jo m'he quedat fora descansant i prenent el sol. El poble on hem arribat és tranquil, i la gent és simpàtica, em saluden abans d'entrar al bar. Els meus amos i els altres han estat una bona estona menjant i llavors hem tornat a fer un trajecte en cotxe, aquesta vegada més curt. Hem arribat a un camí amb moltes pendres i forats i més endavant han deixat els cotxes.

LLavors hem baixat per unes roques força empinades -casi em mato- però no he necessitat ajuda. He pogut jo sola. Això sí! gràcies a una tal Rosa que m'ha estirat dels pèls en un moment que casi rodolo barranc avall. Em sembla que s'ha espantat més ella que jo. Des d'aquest diari personal, gràcies noia.

Llavors la gent ha començat a disfressar-se d'una manera molt estranya, amb una mena d'arnesos a la cintura que els apretava força i una cosa al cap, com una escupidera, que els devia fer molta calor. Bufff! quina incomoditat, sort que a mi em deixen anar sense lligar... Això sí, si no m'escapo! Així que quan han acabat i m'ha semblat que es paraven una miqueta a descansar, jo m'he estès per unes bardisses, a la ombra. Allà estava fresqueta, però he hagut de treure durant una bona estona la llengua fins a refredar-me.

La qüestió és que jo estava la mar de bé i de cop i volta, s'apropava algú i em rascava la panxa, m'acaronava el cap i em deia coses. Però no saben que jo no parlo com ells i que per tant, no els puc contestar. Però sí entenc tot el que diuen, els humans acostumen a ser molt simpàtics.

Passada una estona han començat a bufar i deien que feia calor. I és que no callaven! No sé quina mena de coses han fet que cada dos per tres cridaven: reunió!! o deien: pilla! La veritat si tanta calor feia, es podien estar quiets i posar a la ombreta com jo. Però no, pujaven amunt i avall i no semblava pas fàcil. Hi havia un que no es queixava i anava somrient d'un lloc a l'altre. Pel que he sabut més tard era un local de la zona.

I així hem estat tot el matí i jo ho observava tot, des del meu cau improvitzat. Una noia feia fotos, uns altres jugaven amb unes cordes, altres s'agafaven molt fort de les roques...

I cada cop feia més calor, i ells i elles bufaven més fort. També he sentit una noia de taronja que no parava de renegar... Què pesada!

Quan ja semblava que estaven cansats han tornat a recollir les seves coses i hem enfilat caminet amunt. Altre cop aquelles roques! Aquest cop m'ha costat una mica més, però prova superada! I llavors han agafat uns palets de color verd i unes plantetes que fan olor i a mi em provoquen al·lèrgia. Tinc ganes de tornar a casa i jeure tota la tarda, immóvil i tranquil·la.







S'han fet quatre petons i jo ja m'estava col·locant bé al cotxe quan m'ha semblat sentir que la setmana vinent més!! Uffff!!! si fa aquesta calor, millor em talleu la melena. Sort que els meus amos sempre estan pendents de mi i no obliden un detall.

Espero tornar a veure aquesta gent, en el fons m'ho he passat bé. Potser si tornem pel poliesportiu del poble, allà on sembla que s'entrenen per aquestes sortides, els veuré sovint.

Apa, un altre dia més d'aquesta vida "gossa" que porto últimament.

Nuka
Bona setmana!