Escalada esportiva a Andalusia

La nostra escapada a Andalusia ha estat passada per aigua. Dels 8 dies que hem estat fora, només hem escalat mitja tarda. Per tant, expectatives d'escalada més que frustrades. Malgrat tot, com que som fanàtics però fins a cert punt, ens hem fet un tip de menjar bé, passejar i veure paisatges diversos i pintorescos. La veritat Andalusia... ze lo vale!

Bé, duiem la guia de la Desnivell "Andalucía: guía de escalada deportiva". Per cert, que té molt que millorar i deixa molt per desitjar. Els crockis força malament, falten sectors que esmenen però no amplien... Bé, us recomano que no la compreu: és perdedora i hi ha molts errors. Nosaltres trucarem per fer algunes esmenes, almenys per a que facin les pertinents rectificacions.

Vinga, anem per feina!

1a parada: casi bé a Sierra Espuña (Murcia). Valorem escalar a la paret de Leiva a Sierra Espuña però no duem ressenyes i la cosa no està molt clara. Sabem que hi ha una bona aproximació i la meteo no ens ajuda. Ja indagarem un altre vegada, és tracta d'una paret de 2 kilòmetres de llargada i 180m metres d'alçada. Ara caldria veure si tenim "piiiiip" per obrir una via... Meteo: inestable. Fem unes tapes i a dormir.

2a parada: Cabo de Gata (Almería) Possibilitat de fer escalada en bloc però anar amb compte, no sé si és permès doncs és Parc Natural. Molt maco, penyasegats i platges de sommi. Nosaltres pillem pluges i nuvolusitat variable.

3a parada: el Chorro (Málaga) Jo ja hi havia estat fent esportiva i val a dir que és impressionant només per veure el Desfiladero de los Gaitanes amb el seu "caminito del rey" i les parets d'alçades vertiginoses... Meteo: humitat 100%, pluges i fang per tot arreu. 4a parada: Torcal de Antequera (Málaga). Paratge paisatgístic d'estranyes formacions i característiques geològiques peculiars. Es pot escalar però està regulat temporalment, també és Parc Natural. Cal demanar informació al mateix Parc. Meteo: boira d'espesa a molt espesa i humitat ambiental elevada.

5a parada: Loja (Granada). Ampli sector amb varietat de vies però predominant el 6è grau en amunt. Calcari compacte i alçada màxima uns 70 o 100 metres. Ens trobem una parella de Vic i més o menys estant tinguent la mala sort igual que nosaltres, després ells marxen cap a San Bartolo (CAdis). Meteo: assoleiat però no trobem el sector de vies fàcils encara menys facilitat per la meravellosa guia d'escalada que dúiem. Un noi del poble ens aconsella Alhama de Granada per visitar i fer uns banys termals.

6a parada: amb l'esperit alegre, positiu i entusiasta no decidim abandonar i aquell mateix dia ens apropem a Alfacar (Serra Alfaguara, Granada). Bé!!! escalem un parell de vies fins que enfosqueix i apurem els últims rajos de llum.

7a parada: Alpujarres i Sierra Nevada (Granada). Dia d'esquiada a pistes, Cap d'Any a Granada ciutat i l'endemà turisme pels pobles de l'Alpujarra. Als pobles de Lanjarón i Capileira es pot escalar amb l'ambient d'alta muntanya espectacular. Meteo: regular, sol i variabilitat el dia de pistes i la nit de cap d'any, pluja i més pluja la resta de dies.

7a parada: Alhama de Granada. Banys termals i visita turística. Tapes i canyes, tapes i canyes. Meteo: plujeta i més plujeta, però la gent no es rendeix i es banyen a altes hores de la nit, amb música màquina i tot. Al matí bany d'aigua termal i bon esmorzar. Coneixem una parella asturiana molt trempats també "furgoneteros" i ens expliquem les nostres -podríem dir simpàtiques- experiències per Andalusia, els seus parlars i la seva gent.

7a parada: Naranjito. Peña Cabrera (Diezma, Granada). Encara amb vistes a Sierra Nevada, un calcari vermellòs i fantàstic ens espera, però malgrat tot, pluja, pluja i més pluja. Alerta groga (que no havíem sentit en la vida: vol dir inundacions i tempestes molt fortes) per Sevilla, Cadis...

Aixxxx! I si anem cap a casa a veure la cavalgada de Reis? Encara, com que ens hem portat tant bé, potser ens portaran alguna coseta!!!

I he de dir que segur que m'he engreixat un quilet, però que darrera de l'escalada hi ha més vida, com la vida dels bars, de les barres i de les canyes, dels locals plens de fum i abarrotats, l'olor a fregits i tapes, els crits, el cava, els coets i el raim, de l'Alhambra, el fum que enborinia els espais, les cases que són coves i les coves que són cases, i el flamenc de Granada, i les teteries, l'art i l'arquitectura, el desert, la pluja, els paisatges, els costums, l'artesania... I per descomptat, la GENT I LA NATURA.

Avui, per desesperació, ens hem deixat les puntes dels ditets a Torrelletes (Penedès) i ens hem venjat de la pluja, la guia d'escalada esportiva d' Andalusia i les calories que hem augmentat aquests dies!

A reveure!