Busquem furgoneta

Busquem "flagoneta": buena, bonita, barata.
A poder ser de pocs kilòmetres i de tamany VW Transporter o similar.
Que estigui en bon estat de motor i interior.
Que corri la veu, si us plau!
Merci!

Anyorant els amics...

És coneguda la dita que diu que trobem amics i companys per tot.
Trobem companys (parlo en masculí però sabeu que em refereixo a tots/es) per èpoques i per motius diversos, que ens omplen la vida de color, d'amor i de companyia.

Aquest és un petit retall dels seus sentiments i pensaments per vosaltres, del meu interior. És una dedicatòria perque rebeu el meu suport i per expressar l'afecte que sento, per les experiències viscudes conjuntament i per la vostra manera de ser.

Malgrat la distància, esteu aprop. Us tinc present. A banda i banda dels oceans d'aquest planeta, sento el vostre somriure, veig les vostres mirades còmplices, ens busquem amb els ulls. Aquesta complicitat ens unia, i a vegades la vida ens proposa reptes que fa que ens separem. Però això és sà, bo i natural. Estic orgullosa i contenta que aquests reptes no ens hagin separat per sempre.

Espero que els projectes que engegeu ara prenguin força i de nou ens retrobem amb molts ànims, per compartir rialles, ascencions, escalades, concerts i espectacles.

Vull que sabeu que jo us anyoro, i que recordo els moments viscuts al vostre costat, tant bé que ens ho hem passat, de viatge, de festa, de cap d'any i de vacances. Ha sigut un regal haver-vos conegut, de veritat, i haver compartit amb vosaltres àpoques de la meva vida tant especials.

Heu fet de germà, d'amic i de company. I us tinc un apreci molt especial. Per això crec que aquestes paraules eren necessàries per a que sabeu que la distància ens separa físicament però no mentalment. Espero que rebeu el meu calor, el meu amor però també la meva anyorança doncs us trobo a faltar, malgrat que sempre esteu amb mi.

Un petó i una abraçada molt però que molt forta.

Una companya.

Imatges que em recorden a vosaltres...

Montserrat: Clot de la Mònica, sector la Pastereta

Via Funció clorofíl·lica (130 metres, Vè.)

Avui per celebrar la diada com cal, hem anat a grimpar per les muntanyes del cor de Catalunya, oh!, per Monserrat! com m'agrada...

I érem: jo mateixa, en Sergi i l'Anna, apa, que bé, cordada de tres!

En la foto es veu la seva cara Oest, per tant hem dormit fins tard i hem escalat a partir del migdia, amb solet doncs com que fa força vent, s'agraeix que ens toqui una mica.

L'equipament d'aquesta via són parabolts de color vermell i caldrà portar 12 cintes exprés i material per rapelar i reunions, és clar.

Llarg 1 (30 metres, Vè.): fa un passeig en diagonal ben aprop de la fissura esquerra de la pared, i veurem la primera xapa pintada des de peu de via. Ha començat en Sergi i com que estem a Montserrat i li ha agafat en fred per ser el primer llarg, no li ha molat gaire. Això que volia fer el llarg més curt i més fàcil...

Llarg 2 (50 Metres i Vè): continuo amb aquest llarg i realment és per gaudir, ben assegurat i amb presses ben maques, forats, peus... No hi ha res millor que Montserrat.

El cert és que em fan enveja els de la cordada del costat que fan la Vilmambar i que un dia de pocs ànims vam abandonar amb en Ros. La reunió es troba en una feixa ampla on es pot caminar però tinguent molta cura de les pedres que ens amenacen amb la seva caiguda.

Llarg 3 (50 metres i IV): l'Anna es motiva i continua amb aquest llarg fins el cim de la pared, on hi ha força vent i el sol ja ens escalfa de debó. La part inicial d'aquest IV inicial és molt maca, compacta, amb presses grans i formacions rares. Després ja es tomba més i es troba més descomposta.

Mengem unes galetes superfarcides de xocolata i muntem el ràpel per anar baixant.

El que millor surt a la foto és en Sergi, jejeje...

En tres tirades som abaix i anem a berenar alguna coseta al Bruc.

I què més dir... doncs que... Visca Catalunya!!!

http://www.kpujo.com/catala/resenyes/vnova/pastereta/pastereta.htm##

Collegats: Moles del Pessó

Via Sossis i Patissants (260 metres, Vè. )
Es tracta d'una via senzilla, de poc compromís i ben reequipada amb parabolts. És ideal per a la iniciació en vies de més d'un llarg i alhora per fer un primer tast al conglomerat de la zona de Collegats. Esperem a dissabte a la tarda per tal que tinguem ombra i no passar gaire calor (orientació Sud/Sud-est).

Som una bona colla, entre els que hem vingut de l'agrupació i les que s'han apuntat del curs de "Dones i esports": Manel, Núria, Eduardillo, Anna, Pep, Montse, Sergi, Coral, Esther, Eulàlia, Cati i Irene. Dos cordades fem aquesta via i altres s'apunten a fer la "Último buril" i la "Virgen del Pilar", també molt interessants i de major trajecte en pared. `

Aquest dia formem una cordada femenina i està clar que ens ho passarem bé: Montse, Anna i Esther, que s'apunta a la via llarga per segon cop tot i que reconeix que "l'escalada no és lo seu...", però sempre s'ho passa "pipa", oi, Esther?

I comencem!

LLarg 1: únic pas de la via de més dificultat (V) però perfectament xapat doncs arribem des del terra a posar el primer seguro i de seguida tenim el segon que ens protegeix bé l'inici de la via. A partir d'aquest punt la via és tombada excepte algun pas concret que és més dret però que no supera la dificultat de l'inici. Sortint del primer pas

Bosc intermig

Llarg 2: aquest és un passeig per la vegetació del mig de la pared on haurem de tenir cura de la caiguda de pedres si ens segueixen altres cordades al darrera. Enllacem un tros de cable del descens i arribem de nou a peu de pared per seguir amb la via. Aquí podem fer reunió de nou per evitar el fregament de les cordes.

Llarg 3: segueix un llarg de IV+ en passos molt puntuals però en terreny força fàcil, com una escaleta, i amb els seguros en el lloc i el moment adient per no perdre's per aquell mar de roca.

Eduard i Cati a la tercera reunió

Llarg 4: sortim per la dreta de la reunió, altre cop un pas de IV+ i la resta, xino-xano, recte amunt i fins trobar la següent reunió, de nou en una repisa. Millor anar a poc a poc mirant bé per on van els seguros si no ens podem perdre i fer passejades per la pared...

Llarg 5: última tirada amb tendència a l'esquerra fins arribar a un bloc de roca adjunt a la pared (fissura) per on ens ficarem fins ensopegar la reunió a dalt del cim de la pared. Aquest pas final és molt maco i alhora ben assegurat (IV).

La cordada primera ja som a dalt i esperem als altres amb ganes de compartir uns fastucs i unes rialles mentre gaudim del paisatge i dels últims rajos de sol del dia. La jornada ha estat "light" però amable, entre "rajades" i rialles, compartint amb l'Esther un dia de via llarga, que ha gaudit amb molt de gust, tot i que ara l'amoina la baixada...

Les dos megacordades!

El descens es fa per una mena de "via ferrata" amb cables, corda i cadena, just paral·lel a la via. Alguns trams són petits resalts per una canal fins arribar al camí que ens ha portat a l'inici de la via. Cal anar amb compte l'estat d'aquests materials en punts concrets, millor no enrefiar-se'n gaire. Aquesta baixada sembla per alguns/es més complexe que la progressió de les vies fetes aquest dia. A mi m'agrada!!

La veritat, amb aquesta via ens ho hem passat molt bé, relaxats, tranquils, disfrutant del paisatge, de la companyia i de la natura d'aquest entorn pre-pirinaic.

A la nit ens esperen unes sospreses inesperades: vi, cava i estels a "manta" amb vicav sota un cel de pel·lícula i una nit d'allò més agradable i tranquil·la...
Esperem que no encenguin els espersors a la matinada!!!

Companys/es, enrolleu-vos i afegiu comentaris, si us plau!!

http://www.onaclimb.com/luichy/sossis.htm

Dissabte d'agulles a Montserrat

Via aresta GAM de la Portella petita (inferior)
En Pep proposa per aquest dissabte la via GAM de la Portella inferior que només té tres llargs i podrem acabar al migdia per anar a col·laborar al Parc de Ponent. La via té reequipats els passos de 6a i 6a+ amb parabolts ben aprop que es poden fer amb A0 o amb estreps, si es vol, és clar!

Després d'un intens intercanvi de paraules camí cap a Montserrat, on hem actualitzat informacions respecte a les nostres respectives vides durant aquest mes d'agost, passem pel forn de pà del Bruc i comprem uns croissants i unes "rosquilles" que es veu que al Bruc en diuen "donuts". Què carai és un donut? Jejjeje...

Bé, aparquem i gestionem el material i els trastos per fer la via. I enfilem el camí!! Que fantàstic és caminar per Montserrat quan és d'hora, que fa fresca i encara es nota la rosada de la matinada... Anem identificant les agulles i les vies fins que som a peu de la nostra esvelta agulla.

LLARG 1: són uns 20 metres de III+ que vam fer grimpant, amb compte i per la banda dreta de la paret fins arribar a la R1.

Sempre volen fer-se fotos...Què contents!

LLARG 2: comença en Sergi amb el primer pas de 6a que per no cansar-se (això diu) penja l'estrep i passa amb elegància i sense ni una paraula. Després continua amb Vº i abans d'arribar al següent sostret fa una curta diagonal a la dreta per trobar la reunió. Els tres arribem a la reunió i ens mirem la següent sortida.

LLARG 3: en Pep té ganes d'estrenar de primer el seu nou estret de dinema i tira de primer el següent llarg. Passa les dos primeres xapes (6a+) amb un estil i una tècnica refinada que combina amb el flamant estrep i continua fins el cim de l'agulla amb uns metres de IV+.

Cadascú ho fa com pot...

Un cop dalt fem la felicitació cordial d'escaladors sobradament qualificats (jejejeje), unes fotos i mirades a les agulles i amb un ràpel (cara est) de 20 metres som al terra pensant en fer una altra via.

http://www.onaclimb.com/montsecroq/index.htm#

Via Aresta Brucs de la Bitlla (davant de la Bola del Partió)

L'elecció d'aquesta via també és d'en Pep doncs fa un temps la va fer amb altres companys i recordava un equipament justet però molt bonica de fer. Després de fer una mica el senglar per trobar l'agulla arribem i trobem enfilats a la primera reunió un noi que es diu Pep de Badalona del curs de monitors/es iniciadors/es. Ens comenta que ells abandonen la vioa doncs el següent llarg està net, no hi ha assegurances i s'han deixat els friends i tascons a casa. Vaja! Quina pena! Els nostres també estan al cotxe. Però com que som més valents que ningú (i que ningú ho dubti!!!), apa, sommi amb més alegria que mai a la vida...

LLARG 1: tira la Montse que no ha fet res de primera avui i la sorpresa són 20 metres amb dos espits. Sort que el llarg és de IV que si no... Però igualment millor no miro avall... La reunió té una savina molt gran al costat que fa ombra i són dos espits amb un cordino de mal aspecte i poca confiança. Bé, espero que pugin aquest parell i mirem el següent llarg, que com molt amablement ens havien comentat aquells dos nois, està més net que, que, que... Vaja! que no es veu res de res, això sí, una fissura molt maca per equipar....

LLARG 2: ja ho he dit, estàvem molt valents, i en Pep més que mai. Sommi, tira de primer perquè diu que si no veu res que desgrimpa, que ho veu fàcil. I a més a més que ell recordava haver-la fet i posar alguna baga o alguna cosa, però que la va fer bé. Ara ja sabem com té la memòria... La progressió és senzilla però és clar, sense xapes... Diu que tira, i que tira però encara no ha xapat enlloc, només a la reunió, i ja deu haver fet, no sé, uns 10 metres. I nosaltres a la reunió vinga a patir, doncs per fàcil que sigui, pot passar qualsevol cosa, ja se sap. I per fi... troba un clau!!! Però noi, no sé què li passa que ara xapa, després desxapa, ara xapa, després desxapa, aiiiii... Pep, per favor...!!! I per fi, ja està, però torna a tirar sense res a la vista, uns 10 metres més i un espit i després fins el cim de l'agulla. La tirada és de IV+. Bé, doncs com la primera, uns 20 metres i dos xapes.

De nou, un ràpel de 55 metres molt, però que molt calent (les cordes cremem moltíssim) i a peu de via una altra vegada. No sé en què pensava quan aquell noi de Badalona ens comentava lo de la segona tirada... Bé, ja està feta i tot ha anat molt bé.
Camí de retorn passem pel refugi i megen uns entrepans i prenem unes coca-coles, molt bons però és clar, carets, carets... Que sapigueu que una llauna val 2'80 €, però és clar, la portegen des del pàrquing.

I tornem cap a Granollers que ens queda el tema del Parc de Ponent.

Les vies que farem més endavant: la bola del Partió (si hi ha moral, és clar...I mirem bé l'equipament), l'agulla de l'arbret, la miranda de les bohigues, entre d'altres de l'estil i de la zona.

http://www.kpujo.com/catala/comencar.htm