les tres Pèls Roges

Les tres pèl roges (Anna B., Carol i Montse) ens llevem amb intenció d'aproximar-nos on estan els/les nostres companys/es del SEDEG, a St. LLorenç de Montgai, però a mida que conduim ens cauen quatre gotes sobre el parabrises i se'ns cauen els ànims per anar tan lluny.

Refem els plans i ens apropem a Montserrat. Després de fer una caminadeta pel caminet de l'arrel tot contemplant les magestuoses parets i les sinuoses vies que les recorren, decidim anar cap a Collbató a tirar una mica d'esportiva. I un cop allà doncs ens treiem una mica el mono i enfilem les agraïdes i amables parets del sector Pèl Roja.

Salut i força!!

Boy-Roca (6a+/Ae) a l'Elefant

A 1144 m sobre el nivell del mar, l'Elefant és el cim més alt de Sant Benet.
Accedim a Sant Benet prenent el camí de les escales des de la plaça del monestir. Des del refugi (un pèl abans) agafem el camí que passa per una porta de ciment i reixa, a 100 m el camí es bifurca i ens mantenim sempre a l'esquerra del camí principal. Fent unes ziga zagues ja ens situem a la trompa de l'Elefant. Anem ben a la dreta enfilant una canal, des d'allà ja veiem el primer llarg.

Horari: 2'30-3 hores

Orientació: sol tot el dia

Recorregut: 135 metres
Primera ascenció: J.López, M.Roca finals dels 50.
Reequipada per en P.Tutusaus el Juliol de 2008.

Veure reequipament aquí: MOLT INTERESSANT!

"Megaclàssica montserratinai una de les vies més repetides de tot Catalunya. La Boy-Roca s'enfila per la proa de la cara sud de l'Elefant, l'aresta de la trompa, oferint roca implecable de poca dificultat i unes vistes espectaculars. Només el tercer llarg és dret i prou difícil si es fa en lliureperò la major part del personal opta per la versió 4c/Ae"

Estic supercontenta d'haver fet aquesta via i més amb el meu supercompany Albert que és un campió i que com sempre, mai falla a les millors propostes. Havíem mirat vegades i vegades la ressenya i la veritat els llargs aquests que posava "a pèl" no em feien ni mica de gràcia, uns 20 o 30 metres... Ni que siguin de 4t! I la veritat ha calgut una bona mentalització i sobretot prendre-s'ho amb calma, serenitat, només escalar i escalar, mirar amunt, amunt... Ara, quan mires enrera i veus els metres fins la darrera assegurança!!! Aixxxsss, millor tirar endavant i escalar amb seguretat.

LLarg 1. El tiro i que em passo 5 metres per sobre la reunió!!!! jopeta, desgrimpa i flanqueja cap a la dreta...

Llarg 2. 4c supercòmode i dos assegurances!

Llarg 3. 6a+ o Ae. Ell tira mig en lliure, mig descansos, mig Ao, jo en lliure fins que no puc més i trec el meu superestrep nou! amb recuperador i tot, que no cal ajupir-se per recollir-lo... Fifi, estrep, fifi, estrep... I res ja sóc amb ell! Tot i que m'he hagut d'estirar, eh?

Llarg 4. Segueixo amb 4t, 2 assegurances. S'intueixen unes vistes espectaculars...

Llarg 5. Fa cim l'Albert amb dos asseguerances més.

Abraçades i mirades de satisfacció, d'alegria, un lleuger somriure omple els nostres rostres... Gràcies Albert per compartir-ho amb tu!!

I quina dia més bo que fa!!!

Veiem els nostres companys als altres cims: en Jesús i l'Eva a la prenyada (via Gómez-Xàlmet) i Salva, Irina, Mikel, Susana, Xavi i Sandra entre els últims llargs i el cim del Gorro Frígid (via Carles).

St Salvador i la mòmia al fons



Antic monestir i actual refugi de Sant Benet

Namasté penya ;)

Semana Santa 2010

Aquestes vacances han estat una combinació de GEAMM+REDES EN RED+amigues+nous amics+escalada molt xunga.

Primer dia, DIJOUS: arribem a Riglos i sopem amb la colla riglera a l'alberg del poble. Per l'endemà tenen pensades unes de bones així que després d'unes bromes van a dormir i nosaltres cap a la furgo.

DIVENDRES: ens trobem amb les nenes (Jud+Laia+Ione) i un amic, en Jesús.
Direcció: Ruesta, poble de la província saragossana, que es troba a camí entre el pirineu d'Osca i el navarrès. Fou un poble "abandonat" literalment per la construcció de l'embalse de Yesa, que va suposar la inundació de les seves terres de conreu, i per tant, del mode de subsistència dels seus habitants. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre cedeix aquest poble el 1988 a la Confederació General del Treball d'Aragó, dintre de la política de recuperació d'aquests pobles abandonats.
I què coi anem a fer a aquest poble? doncs xarxes, sí xarxes (http://www.redesenred.net/: podem.cat, xarxa pel decreixement, podemos sureste, red de apoyo mutuo, red anticapitalismo Galicia, Caracol Zaragoza, Gaia -Portugal- ...). 4 dies de DECREIXEMENT, PERMACULTURA, AUTOGESTIÓ, AGROECOLOGIA, ECONOMIA SOLIDÀRIA, SOBIRANIA ALIMENTÀRIA... EN FI, VIURE SENSE EL CAPITALISME.
Anècdota! hem après una mica de autoconstrucció amb cases de palla, per flipar!
www.casasdepaja.org
Hem fet ioga, après de plantes remeieres, repoblació...
I macrobiòtica!

FINS DIUMENGE: cansadets de les llegums i els cereals, l'avena i el miso, tirem cap a Vadiello, allà ens retrobem amb els amics GEAMM.
Res, una via i para de comptar, però les nenes s'hi enfilen i ho fan la mar de bé! En Jesús, un crack, en mitja horeta es pela 4 vies: V+, 6a, 6a+ i 6b, amb dos cigronets per agafar-se. Ja tenim qui ens obri les vies.

DILLUNS: anem amb en Ferran (geammclub) i en Jesús cap a Alquézar, per veure el poble i admirar els desploms ataronjats i grisos, el que se'n diu escalar, poca cosa. Asseguro en Jesús que acaba obrint un 7a (per favor!) i jo em penjo com un fuet, però el meu dit diu: pupa!!!
fins un altre!!