Els Graus

Aquest diumenge... A Montserrat! precisament a Collbató, sector els Graus.

Quedem amb l'Albert, la Rosa i en Fran i en Jordi, amb el que fa dies que no ens trobem ni per escalar ni per entrenar al rocòdrom.

Al bar ens veiem amb en Pere T., l'Anna X., l'Esther i la Carla, companys del GEAMM. Ells aniran a fer uns tres llargs a la Pared de la Codolosa, ben aprop de les coves de Salnitre.

Avui li apretem força, estem animats i a "tranques i barranques" van sortint les vies.

En Jordi, per fer dies que no escala, té la musculatura i la tècnica més que apunt!!

En Sergi, que s'ho pensa un parell de vegades, però que ens obre una via un xic més dificileta. Ah! I també l'Albert! Quins campions!

I la Rosa i en Fran, a muerte apretant i esgotant les forces a tope!!!
Ha estat un dia genial recompensat per unes birretes i de nou amb la companyia dels de Mataró al casal del Bruc.

Ens esperem MOLTES noves aventures ;)

Més escalades

Rosa, Sergi, Xavi, Anna, Carla ( del GEAMM) i Montse.

-Sí, avui ens acompanya la Carla i tenim l'honor de que ens expliqui les seves recents aventures per Perles. Està feta una màquina!!!-

8:00 matí a Granollers. Destinació: Moja, l'estimada i odiada font de l'Ametlló.

Una servidora i la Rosa amb la intenció de provar les vies i veure com ens va el tema de l'entrenament. Aix... Em sembla que hem de baixar les expectatives... Tenim panallons als dits i jo el canell amb pupa d'un pinyo amb bici del dia anterior. Hauríem d'anar a jugar a cartes, no a escalar... Però el fanatisme és el fanatisme.


Vies del dia que fem entre tots:
Distribucions gasianes V
Bavaresa V+
Crisis V+ (***)
¡? Sense nom 6a
Polvo ancestral 6a (la meva preferida***)

Sempre dic que si faig algun dia aquesta via de primera, llavors ja puc comptar que tinc el 6a, però com que encara no l'he fet, no ho dic :(

Carla escalfant motors

Les mans, els dits, els peus, la pell, el coco... Desitjant de tocar la roca i escalar. De superar-nos, de treballar i fer força, de palpar les presses, de sentir satisfacció i plaer per l'escalada. M'agrada sentir com escalo i el vent suaument recorre la pell, els cabells i jo tranquil·lament em relaxo i només escalo. Però la concorreguda Font de l'Ametlló aquest dia està més a petar que mai.

Què més voldria escalar en una paret perduda i solitària d'un país exòtic!!!

Tot arribarà...

sobre literatura...

Andando la vida.

Una historia de secretos, aventuras y emociones.

Pati Blasco.

Edicions: Desnivel.

Senzillament emotiu, sensible i intimista.

Us el recomano.

Tu què ets? Papallona o tortuga?

endevina, endevinalla...

On estem?

molt a prop de casa...

Sunny in Torrelletes

Hem tornat amb més força i motivació que mai, així que el dilluns dia 5 anem a Torrelletes -Penedès- a cremar les calories i a matxacar "literalment" la pell de les puntes dels dits. És un sector petitet però fantàstic per l'hivern. Es tracta d'un calcari rugós i amb moltíssimes formacions en forma de gotes d'aigua, de variat tamany, fet que provoca que hi hagi presses en forma de forats, regletes, pinces... Però sobretot presses doloroses d'agafar per la pell estovada i tendre de l'hivern.

Quedem amb la Rosa i en Francesc, l'una del SEDEG -i habitualment fotografia en d'aquest bloc, jejejje :P-, i l'altre de Palautordera, però coneguts entre ells a través de sortides populars i diverses del SEDEG.

Tenim poques hores: cavalgada de Reis a la tarda, compres d'última hora, tortells de Reis van i venen... Així que després d'esmorzar a l'Arboç, anem cap a sector amb el solet assegurat per l'esquena. Allà la Rosa es troba a un company del curs de monitors, l'Òskar o Passarell, que també gaudeix de les vies "punxegudes" amb la seva companya, la Núria.

Cadascun fa unes tres vies, el cel s'enteranyina -m'agrada aquesta paraula però no la sensació que comporta- així que tornem cap a casa satisfets i contents de la nostra escapadeta d'última hora.

Les vies que fem són:

Pica'm l'ullet V

Diedre de la Figuera V+

Rucasana V+

Sense nom (entre les anteriors i amb químics) V+/6a

El foradet 6a+ (de segones, merci K.)

Tela marinera 6a
JA estan aquí les fotos!!!!

Merci Passarell per les teves fantàstiques instantànees!!

Escalada esportiva a Andalusia

La nostra escapada a Andalusia ha estat passada per aigua. Dels 8 dies que hem estat fora, només hem escalat mitja tarda. Per tant, expectatives d'escalada més que frustrades. Malgrat tot, com que som fanàtics però fins a cert punt, ens hem fet un tip de menjar bé, passejar i veure paisatges diversos i pintorescos. La veritat Andalusia... ze lo vale!

Bé, duiem la guia de la Desnivell "Andalucía: guía de escalada deportiva". Per cert, que té molt que millorar i deixa molt per desitjar. Els crockis força malament, falten sectors que esmenen però no amplien... Bé, us recomano que no la compreu: és perdedora i hi ha molts errors. Nosaltres trucarem per fer algunes esmenes, almenys per a que facin les pertinents rectificacions.

Vinga, anem per feina!

1a parada: casi bé a Sierra Espuña (Murcia). Valorem escalar a la paret de Leiva a Sierra Espuña però no duem ressenyes i la cosa no està molt clara. Sabem que hi ha una bona aproximació i la meteo no ens ajuda. Ja indagarem un altre vegada, és tracta d'una paret de 2 kilòmetres de llargada i 180m metres d'alçada. Ara caldria veure si tenim "piiiiip" per obrir una via... Meteo: inestable. Fem unes tapes i a dormir.

2a parada: Cabo de Gata (Almería) Possibilitat de fer escalada en bloc però anar amb compte, no sé si és permès doncs és Parc Natural. Molt maco, penyasegats i platges de sommi. Nosaltres pillem pluges i nuvolusitat variable.

3a parada: el Chorro (Málaga) Jo ja hi havia estat fent esportiva i val a dir que és impressionant només per veure el Desfiladero de los Gaitanes amb el seu "caminito del rey" i les parets d'alçades vertiginoses... Meteo: humitat 100%, pluges i fang per tot arreu. 4a parada: Torcal de Antequera (Málaga). Paratge paisatgístic d'estranyes formacions i característiques geològiques peculiars. Es pot escalar però està regulat temporalment, també és Parc Natural. Cal demanar informació al mateix Parc. Meteo: boira d'espesa a molt espesa i humitat ambiental elevada.

5a parada: Loja (Granada). Ampli sector amb varietat de vies però predominant el 6è grau en amunt. Calcari compacte i alçada màxima uns 70 o 100 metres. Ens trobem una parella de Vic i més o menys estant tinguent la mala sort igual que nosaltres, després ells marxen cap a San Bartolo (CAdis). Meteo: assoleiat però no trobem el sector de vies fàcils encara menys facilitat per la meravellosa guia d'escalada que dúiem. Un noi del poble ens aconsella Alhama de Granada per visitar i fer uns banys termals.

6a parada: amb l'esperit alegre, positiu i entusiasta no decidim abandonar i aquell mateix dia ens apropem a Alfacar (Serra Alfaguara, Granada). Bé!!! escalem un parell de vies fins que enfosqueix i apurem els últims rajos de llum.

7a parada: Alpujarres i Sierra Nevada (Granada). Dia d'esquiada a pistes, Cap d'Any a Granada ciutat i l'endemà turisme pels pobles de l'Alpujarra. Als pobles de Lanjarón i Capileira es pot escalar amb l'ambient d'alta muntanya espectacular. Meteo: regular, sol i variabilitat el dia de pistes i la nit de cap d'any, pluja i més pluja la resta de dies.

7a parada: Alhama de Granada. Banys termals i visita turística. Tapes i canyes, tapes i canyes. Meteo: plujeta i més plujeta, però la gent no es rendeix i es banyen a altes hores de la nit, amb música màquina i tot. Al matí bany d'aigua termal i bon esmorzar. Coneixem una parella asturiana molt trempats també "furgoneteros" i ens expliquem les nostres -podríem dir simpàtiques- experiències per Andalusia, els seus parlars i la seva gent.

7a parada: Naranjito. Peña Cabrera (Diezma, Granada). Encara amb vistes a Sierra Nevada, un calcari vermellòs i fantàstic ens espera, però malgrat tot, pluja, pluja i més pluja. Alerta groga (que no havíem sentit en la vida: vol dir inundacions i tempestes molt fortes) per Sevilla, Cadis...

Aixxxx! I si anem cap a casa a veure la cavalgada de Reis? Encara, com que ens hem portat tant bé, potser ens portaran alguna coseta!!!

I he de dir que segur que m'he engreixat un quilet, però que darrera de l'escalada hi ha més vida, com la vida dels bars, de les barres i de les canyes, dels locals plens de fum i abarrotats, l'olor a fregits i tapes, els crits, el cava, els coets i el raim, de l'Alhambra, el fum que enborinia els espais, les cases que són coves i les coves que són cases, i el flamenc de Granada, i les teteries, l'art i l'arquitectura, el desert, la pluja, els paisatges, els costums, l'artesania... I per descomptat, la GENT I LA NATURA.

Avui, per desesperació, ens hem deixat les puntes dels ditets a Torrelletes (Penedès) i ens hem venjat de la pluja, la guia d'escalada esportiva d' Andalusia i les calories que hem augmentat aquests dies!

A reveure!

Aquest diumenge pre-nadal hem fet la primera sortida post-curset a Collsuspina.

El dia ens acompanya, malgrat l'ambient és hivernal i les carreteres i els camps estan blancs de la gelada. A peu de via, fa calor i podem escalar en màniga curta i en un ambient superagradable. Ens hi hem apuntat una bona colla: Rosa, Fran, Salva, Albert, Andreu, Xavi, Sandra, Albert, Raquel, Tomàs i família, Montse i Sergi, Carolina, Anna... M'he deixat algú?
Esperem que el ritme de sortides i de motivació de la gent es mantingui així per molt de temps.
Ànims a la resta de penya i a escalar s'ha dit!!

Fran i RosaAlbert i RaquelJust Sandra és una campionaXavi

Rosa obrint via

Després de la cerveseta de rigor, ens arribem fins el pavelló esportiu de Granollers a muntar el Parc Infantil de Nadal, que s'obrirà els dies 27, 28 i 29 de Desembre. Ajudem a montar el rocòdrom infantil, la tirolina, el pont tibetà... Allà hi ha en Rafa i en Tomàs que organitzen tot el muntatge. Ja m'hauria agradat a mi que montessin aquestes històries quan era petita...

Eduard i Josep LLuís muntant l'estructura del rocòdrom

Com que ja estic de vacances -sí, ho sé..., sóc una afortunada- i la Rosa i la Judith també, doncs sortim el dilluns al matí, fem una esquiada a la Masella i dormir al Xalet-Refugi de la UEC, que té en Marçal a la Molina. Ohh... quina neu, quin àpat, quina pau i tranquil·litat... A l'endemà les opcions són diverses: pujar a Montmalús, el Pessons, als estanys de la Pera, Prat de Cadí i canal del Cristall... Finalment com el cotxe no passa per la pista d'accés a Estana -aproximació per la Canal del Cristall- ens decidim per Aransa i fer una raquetada fins els Estanys de la Pera, i si ens donés temps, fer el Perafita. Malgrat les nostres ganes i el nostre positivisme, arribem a la bassa de Comabella i mengem un entrepà i fem un petit son gaudint de l'aire pur, net i fresc de la muntanya.

el trio raquetero

La Rosa "raquetant"

vistes al Cadí -una passada!-

De moment això és tot!

Bones Festes i sobretot,

BONES ESCALADES!

GRÀCIES AMIGUETS/ES

Via directa de l'Esperó Remacha (St. LLorenç de Montgai)

Hem d' arribar fins al poble de San Llorenç de Montgai. Hi ha dues opcions: desde Camarasa o desde Balaguer. La via es troba gairebé a peu de carretera, sortint de Sant Llorenç de Montgai. La trobem entre la Paret de l'Ós i el Cilindre, fàcilment identificable des de peu de carretera.

A peu de via hi ha una placa que és molt visible.

Dificultat: V+
Material: cintes exprés llargues. Via equipada amb spits, parabolts i claus.

L1 (IV+): primer llarg que s'inicia en placa i després transcorre per la part més facileta de la paret, fins arribar a dos claus junts, llavors passar el següent parabolt i seguidament tirar a la dreta totalment, passada una llastra hi ha la R1.

L2 (V+): pas més mantingut de la via, però ben assegurat. Passada la part desplomadeta llavors tendència a l'esquerra i flanquejar uns 5-6 metres fins localitzar la reunió. L3 (IV+): sortida evident desde reunió i després flanqueig de nou a la dreta fins el següent parabolt. Llavors enfilar per una tirada d'spits que més o menys transcorre per la part de l'aresta de l'esperó. Finalment hi ha un tram de canto bò però vertical i entretingut.

Arribats a dalt, podem rapelar tota la via o bé marxar fent la volta cap a la dreta i baixant pel barranc on acaba la paret de l'Ós.

Segons aquesta ressenya seria la via C, combinant el primer llarg amb la B.

Salut i bones escalades!

XIV Curs d'Iniciació a l'escalada de Granollers

Al llarg del mes de Novembre la secció d'escalada SEDEG de l'Agrupació Excursionista de Granollers ha portat a terme el XIVè curs d'Iniciació a l'Escalada en roca. El curs ha contat amb la participació de dotze alumnes amb el fet especial i extraordinari de tenir 9 noies i 3 nois.

Les sortides programades han estat a Solius, Sot del Bac, Vilanova de Meià i Montserrat. Tal i com estava previst en les sessions teòriques s'han impartit coneixements de vies equipades d'un llarg -esportiva- i de més d'un llarg -clàssica-.

Els participants a més a més d'aprendre les tècniques i maniobres necessàries per escalar vies d'escalada en roca amb seguretat, han pogut gaudir d'unes sortides molt aprofitoses i exigents en qüestions tècniques i físiques.

Pel que fa a la metereologia, val a dir que malgrat portar-se a terme en el mes de Novembre -mes fred i amb dies curts de sol- la majoria de sortides pràctiques s'ha pogut gaudir del sol i d'una temperatura amable, excepte el darrer dia a Montserrat, donat les nevades i el refredament generalitzat de la temperatura a tot Catalunya.

La veritat és molt agraït veure com membres de la secció del SEDEG i altres entitats (AGRUPE Mataró-Pere T. i Anna X.) estem posant de la nostra part per tirar endavant el curs, amb il·lusió, empenta i energia. A més a més, els ànims, l'interés i la curiositat dels participants del curs fa que ens agafem amb més entusiasme aquest esdeveniment.








La seva incorporació a la secció és i serà una alenada d'aire fresc i renovat, amb reptes que proposar, aventures que programar i sortides a la muntanya que de ben segur seran una nova etapa per a tots nosaltres.

A tots ells/ES, monitors/col·laboradors i alumnes...

GRÀCIES i BONES ESCALADES!

UN PETONET A TOTHOM!!!