Escalades hivernals

Escalada al Faraó de baix (Montserrat sud)

Dissabte 1 de desembre...

Fot una rasca del cagar-se...

Un bon esmorzar al Bruc, fent temps per tal que s'escalfi l'ambient...

Però qui diu que a l'hivern no s'estigui bé, arrambat a la paret, amb el sol a l'esquena...

Ja veieu en Sousa, màniga curta el xaval! 

Està clar, entre sessió de bricolatge i bricolatge, s'escapa a grimpar una mica! 

Ai, aquest últim clau que vas clavar, eh, nen! 

I què dir d'en Xavitu...

Que estava motivat a tope!

En Xavi amb la seva elegància, ens deixa a tots al·lucinats!

Avui vas de vermell passió, eh???

Tots ens vam deixar una mica els dits i les pells arran de roca, està clar...

I com sempre aquesta companyia tan descarada dels pit-rojos...

Via Vidal Farreny (V+, 100 metres, Cilindre, Sant Llorenç de Montgai)

Ens trobem una colla a Sant Llorenç de Montgai a proposta de l'Esther, que vol fer l'esperó sud amb el seu príncep!
Abans però passant per Artesa, com no! A menjar marranades i omplir la panxa!

Jo i en Sergi, la Sandra i en Tito fem el Vidal Farreny. 

Una cordada darrera de l'altre. 

En Ferran i l'Alfredo una via de la paret de l'Ós, a una via amb un nom ben estrany i molt llarg... Segur que l'Alfredo tampoc se'n recorda del nom... 

L'Esther i en Jaume la que us comentava, la normal clàssica que tan recomanen. 

Dona gust passejar-se per les parets acompanyats d'aquesta colla!!!

Ah! No us penseu, que tornem a Artesa, fem un dinar-berenar, ens trinquem dues ampolles de vi i cap a casa s'ha dit!

Cresta Disblia, St. LLorenç de Montgai (V+, 155 metres)

Diumenge 4 de març, romeria cap a Sant Llorenç....

Aquí us deixo la piada d'en Jaume, que com sempre és... Immillorable!

Gràcies Jaume per les fotos!

http://ujamaors.blogspot.com/2012/03/paret-de-la-formiguera-s-llorenc-de.html

Ressenya escalatroncs

Ribes-Sabaté (V, 100 mestres)

Anem una colla d'arreplegats: Alfredo, Bladé, Nogués, Xavi, Montse i Sergi camí de Sant LLorenç de MOntgai amb la intenció d'enfilar algunes de les seves parets combinades de calcari i conglomerat, concretament el cim rocòs del Cilindre.

 

Ja sabeu que l'entorn de Sant LLorenç és fantàstic, amb el curs del riu Segre als seus peus, amb la boira humida i espesa que renvolta les parets, els camins... Això si no fa inversió tèrmica!!! Llàstima perque avui no és el cas...

L'Alfredo i en Bladé tiren cap a l'esperó Vidal-Farreny i nosaltres cap a la orientació completament contrària, l'esperó Ribes-Sabaté. Ens segueixen en la via en Jordi N i en Xavi, que hem conegut avui mateix.

La via és força curteta, fet que la fa combinable amb altres de la zona, com per exemple la cresta Disblia, o Tío María.

L1 Recomanem fer R a un arbre que hi ha amb una baga per evitar el fregament si continuem fins la següent reunió.

També podem empalmar L2 i L3 tot i que s'ha de reconèixer que pesen les cordes i també fan fregament per un petit flanqueig.


Ja veieu en Sergi quina cara d'alegria...

Aquí en Nogués arribant a la última reunió...

I la cordada en el seu últim llarg.

Fa fred però aguantem com campions!

...Feia dies que no escalàvem i les sensacions han estat fantàstiques...

M'encanta aquest lema:

Lleida... És la pera!

Via directa de l'Esperó Remacha (St. LLorenç de Montgai)

Hem d' arribar fins al poble de San Llorenç de Montgai. Hi ha dues opcions: desde Camarasa o desde Balaguer. La via es troba gairebé a peu de carretera, sortint de Sant Llorenç de Montgai. La trobem entre la Paret de l'Ós i el Cilindre, fàcilment identificable des de peu de carretera.

A peu de via hi ha una placa que és molt visible.

Dificultat: V+
Material: cintes exprés llargues. Via equipada amb spits, parabolts i claus.

L1 (IV+): primer llarg que s'inicia en placa i després transcorre per la part més facileta de la paret, fins arribar a dos claus junts, llavors passar el següent parabolt i seguidament tirar a la dreta totalment, passada una llastra hi ha la R1.

L2 (V+): pas més mantingut de la via, però ben assegurat. Passada la part desplomadeta llavors tendència a l'esquerra i flanquejar uns 5-6 metres fins localitzar la reunió. L3 (IV+): sortida evident desde reunió i després flanqueig de nou a la dreta fins el següent parabolt. Llavors enfilar per una tirada d'spits que més o menys transcorre per la part de l'aresta de l'esperó. Finalment hi ha un tram de canto bò però vertical i entretingut.

Arribats a dalt, podem rapelar tota la via o bé marxar fent la volta cap a la dreta i baixant pel barranc on acaba la paret de l'Ós.

Segons aquesta ressenya seria la via C, combinant el primer llarg amb la B.

Salut i bones escalades!

ST LLorenç de Montgai-Transsegre i via Garrets-Eusebi

Aquest cap de setmana hem anat cap a la Noguera. La idea era escalar el dissabte a la Paret de la Formiguera -via Martinetti- i el diumenge a Vilanova de Meià -acabar la Camel, per favor!!!-. La qüestió és que els plans no han anat com esperàvem , però total ha estat molt bé.

Dissabte feia un dia variable i per no arriscar-nos vam escalar a Camarassa, al costat del riu (sector Marcando estilo), que per cert, han equipat un munt de bones vies. La pena és que després de pluges, el peu de via és una bassa enorme...

A la tarda veiem la Transsegre, que és divertidíssima... Vam haver de rescatar una colla que estava a punt de la hipotermia, o del coma etílic, perquè anaven... A mesura que la barca s'apropava, venia un tuf d'alcohol, duien unes tajes, que qualsevol arriba a Balaguer...

els rescatats

A la nit tirem cap a Vilanova, amb la idea de a l'endemà fer la via Camel. Però al matí, encara a les 1o estava ennuvolat i decidim tornar i de camí, veure com evoluciona la meteo.

la roca del Arcs invisible darrera la boira

Sortint d'Artesa, pinta bò cap a St LLorenç i ens decidim per anar-hi. La tarda anterior tenien tallada la carretera amb el tema de la Transegre i per això ens vam quedar a Camarassa.
Indaguem el peu de via de la Formiguera, i deduim l'inici de la via Martinetti.
Collons! Pica una mica, no Sergi? Sí, però ja se sap com graduaven a l'època... Vinga, continuem...
Joder! Si deia quatre llargs, i em sembla que no ens hem saltat cap reunió... Bé, haurem fet alguna altra via...
Resulta que la via que hem fet és la Garrets-Eusebi, que és paral·lela a la Martinetti. I també està molt bé! Però un xic més de grau.
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=209

I ben contents cap a casa!!