Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barrancs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barrancs. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de desembre del 2012

TALLERS AUTOSOCORS EN BARRANCS

1-. RÀPEL EN DOBLE, NO PODER CONTINUAR I REMUNTAR CORDA FIXE

Estem baixant i al no poder continuar pel motiu que sigui, ens fem la clau de bloqueig sobre el vuit, col·loquem els aparells de remuntar a una de les cordes i anem pujant. Recordar quedar sempre de dos punts d'anclatge a la corda. Inicialment costa recuperar la corda pel croll per manca de pes a la corda. En corda simple és igual, clau de bloqueig i situar els aparells per dalt.
També hem après el vuit a la italiana per remuntar corda (passar baga pel forat petit) i el nus cor (amb dos mosquetons contraxapats i idèntics).




2-. RAPEL·LAR PER DESPENJAR UNA PERSONA (EN GRUP DE 3) CACOLET ITALIÀ
Un despenja els altres dos, des de la instal·lació. Un s'ha de col·locar sobre l'altre, amb la seva baga d'ancoratge en el puny, per sobre del que carrega el ferit.

3-. SITUACIÓ: RAPEL·LANT NO ENS ARRIBA UNA CORDA
Si hi ha visibilitat amb el company, estrenyem les dues cordes amb força i deixem que passi el cap pel seu aparell assegurador. Mantenim estrenyant fins que arribi al terra.
Si no hi ha visibilitat, fem clau de bloqueig i muntem dos aparells autobloquejadors, un a cada corda, però de forma que estiguin treballant amb contraforces i unir-los amb mosquetons. El que posem a la corda que és curta, ha de bloquejar ascendent i l'altre a la inversa. També podem posar nusos bloquejadors però bidireccionals, per evitar l'error. Llavors desfem la clau de bloqueig i baixem passant el cap de corda curt de forma que aturem la politja.


4-. SITUACIÓ: BAIXEM EN SIMPLE I TENIM UN COMPANY FERIT
Manera directa: el que rapel·la es queda aturat (per exemple nus d'alosa). Baixem per la corda inactiva (de recuperar), fem clau de bloqueig, amb la baga llarga l'agafem pel malló i tallem la seva corda. Compte! El pes del company ens farà baixar a més velocitat, desfer la clau de bloqueig amb cura...

Manera indirecta: igual situació però no podem exposar-nos al perill (cascada forta o altres). Agafem el cap de corda inactiva, fem nus amb bucle a la punta on pengem un puny o bloquejador. Farem una segona instal·lació per alliberar el company i despenjar-lo fins abaix. Aquesta corda inactiva la dirigim a la instal·lació i fem un nus dinàmic amb clau de bloqueig. També podríem assegurar el company amb un vuit del nostre arnés, reenviat a la reunió i amb clau de bloqueig. Col·loquem el puny a la corda activa i tensem molt bé, cap avall, respecte a la nova instal·lació. Llavors tallem la corda del company i fem un nus que faria tope amb el puny. La persona que rapel·lava es queda penjant de la nova instal·lació.  Desfem la clau de bloqueig i la baixem a poc a poc.





5-. POLIFRÈ I POLIPAST
El polifrè consisteix en col·locar politja més un aparell bloquejador, units amb un mosquetó. Fixarem el polifrè a la instal·lació. Tot el que remuntem no baixa.


El polipast: a partir del polifrè, col·locar una altra politja a la corda del surt del polifrè i unir aquesta amb un bloquejador en sentit invers a l'anterior, de la corda que entra a la politja 1. 

Ràpel guiat: tensem la corda activa en una instal·lació inferior i rapel·lem per la corda inactiva. Passem la baga d'ancoratge a la corda activa que està tensa i que ens conduirà fins aquell punt. 


diumenge, 7 d’octubre del 2012

Torrent de l'Eychauda -Pelvoux- Hautes-Alpes

Estiu de 2012...
Estada a Ecrins amb una petita colla del Geamm...
Amb la Marta V i en Sergi S, és impossible negar-se a fer barrancs...
No hi ha excuses, 
no hi ha prou arguments, 
no calen les paraules...
Vam acabar fent un descens molt guapo i super satisfets!
Gràcies màquines!

Topo: 














































A la nit vam haver d'encendre foc per entrar en calor...
L'aigua del barranc era de glaceres que hi havia per dalt la muntanya i caram! Què freda!



Namasté ;)

dilluns, 18 de juny del 2012

Aigua, aigua i més aigua...

Què haig de dir d'una sortida GEAMM en plan romeria i a Rodellar...
Doncs com sempre! Ha estat fantàstic!
Som una bona colla i m'encanta el plantejament d'en Ferran després de desenes d'emails que més que coordinador i organitzar, encara feien la tasca més enrevessada i complexa... 
Finalment... Anarquia!! Estic amb tu Ferran!
Que cadascú voli pel seu compte i es busqui la vida!
Uns a les 11:30 dels divendres encara pel Bruc...
Uns altres dormint ja al càmping del Puente...
Alguns en bungalou, apartament, a la carretera del mateix poble...
Pos mu bien, com aquests de baix!!!


Un petit comité hem decidit fer un barranc i a proposta d'en Nogués, anem a fer el Gorgas Negras+Barrasil. 
Altres escalaran per allà i al vespre ens trobem al bar. Oeee!!


Au! tres hores d'aproximació...
Maca, maca...
Un dolmen de pedra, un poble abandonat, Ordesa al fons...







I per fi hem arribat!




No adjuntaré detalls tècnics del barranc, la xarxa està plena de piades i topos, però si que adjunto les fotos que la Marta V ha fet amb la seva càmara nova que han quedat supermaaaaquesss!!
Gràcies Marta & Sergi!!!



Bé, també voldria comentar la durada del barranc. 
Aproximació: 3 hores
Gorgas Negras: 6h
Barrasil: 3h
Estan contemplats els espais de "cauce abierto" en el que has de caminar creuant el riu, sortint i tornant a entrar...
En fi! ESGOTADOR! però molt, molt maco, el paisatge, la roca, els passos estrets, les gorgues i les senyores badines, que n'hi ha un futimé i més llargues que un dia sense pa. Son enormes!!! 






Hi ha moments que és veritablement màgic i especial progressar pel mig d'un barranc, veient els capritxos de l'aigua, la vegetació com s'hi adapta, les transformacions geològiques... La caiguda de l'aigua, el seu moviment... M'encanta!





 A mig barranc em surt una lleugera molèstia a la engonal que intento obviar però que mica en mica es va fent més notòria i més... 
Fins al punt que em costa aixecar la cama, saltar de pedra en pedra, inclús caminar dins l'aigua. 
Encara ens queda el Barrasil, segon barranc que ens deixarà ben bé al càmping. 








A partir d'aquesta parada per menjar alguna cosa la cosa va anar in crescendo fins el punt que vaig comentar a la resta del grup que agafaria l'escapatòria fins al poble.  






Sort de l'ibuprofè que em va donar en Sergi S. que el dolor va anar minvant i almenys ja podia avançar millor. 












I no s'acaben els caos de roques, les badines, els passos estrets, salts, saltirons i "los oscuros"...





Finalment el Barrasil no va ser tant llarg com em pensava ni tant complex en quant a caos de blocs i tal i vaig relaxar-me, nedant i nedant, contemplant aquella meravella de la natura. 









 Quatre raigs de sol ens acomiadaven el dia i encara ens quedaven un parell d'horetes.








Nedava i nedava, sempre d'esquenes, intentant gaudir d'aquells últims instants...
També les cançons i les veus dels companys/es m'animaven, que si una de patates braves i vinga a riure i fer bromes!!






Fins que va arribar el final...
Allà estava, el pont!

  

Gràcies grupet per aquest dia intens però inoblidable!!

Al bloc d'en Jaume hi ha els detalls de tot el cap de setmana: 

Namasté ;)