dimarts, 22 de febrer del 2011
De Santa Fe al Turó de l'Home i les Agudes
El Turó de l'Home i les Agudes, els cims més alts del Montseny.
La vall de Santa Fe, encatifada de faigs, té un aire hivernal i misteriós, enboirada i freda, humida i fosca.
L'itinerari s'inicia al km 22 de la carretera de Santa Fe a St Marçal, al punt on la carretera travessa la riera i trobem un bon aparcament.
Durada: 3 hores en total
Desnivell: 644 m
Dificultat: mitjana, segons mapa i guia excursionista de l'Alpina.
La ruta és perfecte per fer-la amb nens/es, així que fem la sortida amb els nebots, en Pau i la Laura, i el cap de família, el meu germà Loren.
Hi ha clapes de neu gelada. A mesura que avança el matí s'estoven i a mesura que pugem més amunt, omplen la carena de la muntanya.
El dia és fred, però els ànims no decauen.
Ha estat una excursioneta tranquil·la i amable, al seu ritme i aturant-nos aquí i allà per contemplar el bosc en estat hivernal.
La fageda fa goig, sigui primavera, estiu, tardor o hivern.
Quina sort tenir tant aprop el nostre Montseny!
diumenge, 13 de febrer del 2011
La vuelta a la cumbre
Avui la companyia d'uns bons amics m'ha desvetllat la inquietud que durant uns quants anys m'ha portat a pujar i baixar muntanyes, recórrer i descendre rius, pedalejar corriols i saltar engorjats... Aquesta inquietud que durant un temps ha quedat mermada.
Han estat uns mesos de fluixera i d'energies reorientades cap a altres objectius.
Avui han sonat campanes, he vist brots verds d'il·lusió i entusiasme.
Vaig veure tancar-se una porta però avui he vist obrir-se un altre. Espero que no quedi enrera res del que he viscut, em satisfà i m'omple moltíssim recordar-vos un per un, en cada escalada o muntanya.
Tinc ganes de respirar fons, de sentir el vent a la cara, els esbufecs de la meva respiració i dels altres a la meva esquena. Seguir les passes d'algú, compartir converses i rialles.
Avui he decidit que el canvi sóc jo mateixa. Necessito ioga i molta més muntanya.
Gràcies Unamuno.
El cuerpo se limpia y restaura con el aire sutil de aquellas alturas y aumenta el número de glóbulos rojos, pero el alma también se limpia y restaura con el silencio de las cumbres...
Unamuno: "La vuelta a la cumbre"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)