Òpera prima 6a *** al Gorro Frigi

Horari: 1.5-2.5 hores

Dificultat obligada: 5b

Recorregut: 165 metres

Primera asc.: G. Arias, E. Fabra, M.Pedro, Juliol de 1985.

Es tracta d'una via relativament llarga, mantingudeta i molt ben equipada amb bolts de color groc. Segueix una canaleta esculpida per l'aigua. Superecomanable!!!

Aproximació: com que hem estat dormint fins tard i les oportunitats no es poden deixar perdre, agafem el cremallera de Sant Joan -per celebrar-ho, és clar!-i arribem a peu de via en aprox. uns 15 minuts.

Llarg 1+2: 4c + 4b. Perfectament enllaçables, en total una tirada de 45 metres. Tira en Sergi.

Llarg 3: un passet guapo de 5c i perfectament protegit. Passa la Montse.

Llarg 4: pas clau de la via (6a) però generosament equipat i perfecte per fer Ao. Li tira en Sergi i els dos fem trampes... Què us penseu? Ja ho vam provar ja... Però... Un altre cop serà!

LLarg 5 i cim: una escaladeta en diedre de 5b en conglomerat... Tiro amunt i entre boires es divisa la creu, les fites... Es fa ús de la creu per muntar la R.

Totes les reunions són rapelables en el cas que calgui abandonar.

Descens: cables i cadenes equipats per la via normal.

Quin fred carai!!

Arribem al cotxe i en Sergi...

I el mòvil? On tinc el mòvil?? (veu nerviosa i cada cop més estressada)... Merda! merda! merda! A peu de via, joder! Vaig amunt!

Corre que es fa de nit nano!

Sort que vam fer l'aproximació pel cremallera...

Bones escalades,

i namasté.

escalem per Sant Benet

Dueu sempre el "mosquetó dels invents"... Montserrat és un país d'expansions, i aquestes es fan velles i es rovellen; algunes ens les podem trobar sense xapa. Dueu el "MOSQUETÓ DELS INVENTS" en tot moment. Un "mosquetó dels invents" ha de tenir algun tipus de ganxo, un parell de plaquetes recuperables i una petita selecció de cordinos o bagues entre 3 i 6-8 mm de gruix. Això us permetrà obtenir una assegurança de gairebé qualsevol relíquia d'expansió, o equipar algun merlet. I quan us aventureu en vies de fissura, dueu un joc de tascons, o un grapat de friends petits ( per ex. aliens), fins i tot quan la via estigui considerada EQUIPADA.

Això és el que hauríem d'haver fet, prèvia recomanació del llibre Montserrat Rock Climbs. Ens aventurem a la via del Cabra (6a)**** quatre estrelles a la Panxa del Bisbe: una de les millors escalades esportives llargues de grau moderat a Montserrat, completament esquipada. Ei, el peu de via pinta genial, roca vertical amb panxonetes i canto visible...

Temperatura ideal i bon ambient per escalar... Però diu: la primera xapa està molt amunt, però un tascó mitjà col·locat a tocar d'una fissureta... Oixsss.... ens faltava el mosquetó dels invents... No sé si és que haurem d'anar a fer una revisió oftalmotlògica o què però no veiem res, ni la primera xapa ni res, i de tascons tampoc no en duien... Així és que amb mal sabor de boca ens enfilem millor a la via del costat, la via del Davant (5b) ***: pel Davant combinada amb la variant Canaletes és una de les millors vies llargues del seu grau a Montserrat, una aventura inolvidable... Tiro el primer llarg, una llisquent el primer pas però genial fins la R1. Equipament: espits. Veiem la via del costat, la del Cabra, equipament: burils. Ja dèiem nosaltres que no veiem res... Esperàvem uns parabolts lluents, brillants i tipus... cremallera. Què innocents i quines grans expectatives! Total que el llarg 2 de la via del Davant sense equipament fins la variant Canaletes i decidim baixar, un ràpel de 30 i som al terra.

VAja! quin mal dia que tenim! estem una miqueta malhumorats, feia dies que no escalàvem sols i teníem unes elevades expectatives de passar-ho bé i a Montserrat, joderrr!

Vaaaaa... Dinem, meditem una estona, petita migdiadeta al solet -l'ambient ha refrescat- i tirem a l'Aresta del Violí (5b) ***-100 metres-, a la Miranda de St. Benet. Què bé! tres tiradetes, ventada de tarda al cim i cap a casa!!

Si fos una miqueta més llarga millor...

Per cert, la zona està genial, el llibre està molt ben ressenyat i les vies són excepcionals... El que no entenc és perquè tothom estava escalant al Gorro Frígid i la Magdalena Inferior amb les vies guapes que hi ha a Sant Benet... L'Elefant, la Momieta, la Prenyada...

Bones escalades...

Navegada en veler... ehem , ehem...

Bé, aquest fet demostra que som uns apassionats de la muntanya però que també ho som del mar. I especialment de la navegació pel mar... La navegació a vela. Uffffs! mira que ens agraden coses...
Contant que el dia 15 de Juny va ser l'aniversari d'en Sergi (uaaaaauuuu 32 tacos!!), doncs fem una passejada en veler de regata amb el Club de Vela del Port de Mataró, que organitzen sortides de 3 hores, en torn de matí i de tarda.
Aquest és el "decisión 7.5". Sí, sí, 7.5 metres d'eslora i mireu si hem apres coses: és un veler de regata, no de creuer. Aquests últims serien els que duen camarot a dintre.

En Sergi, en la foto següent, desplega les veles del vaixell, la davantera és diu Gènova i la posterior, la Major. Amb les cordes resulta que sí que tenim una mica de traça... Ah! i amb els nusos... Si és que el món de la muntanya i el mar són molt semblants...

També vam apendre a portar el timó, cosa que a mi personalment se'm va donar fatal... I que el mapa al mar es diu carta marítima, la brúixola és el compàs... El pal que la vela Major és la botavara... En fi, mooooltes coses... Gràcies al nostre patró, a l'Esteve.

Aquí es pot veure, anàvem ben tombats!!! Fins i tot aquesta maniobra amb les veles té un nom que ara no recordo... Quina passada! és un moment realment emocionant!!
Altres velers de navegació pels voltants... Va fer un dia esplèndid i una temperatura ideal... Fins i tot ens vam fer una capbussada a alta mar!
Aquest és un regalet per en Sergi que és un grumet en potència: la melena a l'aire, la mirada perduda a l'horitzó, el timó a la mà... Mireu quina planta!!

Felicitats i per molts anys més!!!