dimarts, 28 de febrer del 2012

Inauguració rocòdrom Centre Excursionista de Palautordera

Ja tenim uns metres més per tibar de valent al rocòdrom del CEP!
Aquí algunes fotos de la nova adquisició...



 Club Excursionista Palautordera

dilluns, 27 de febrer del 2012

Fou de Bor a la Cerdanya


En motiu del 50è. aniversari del Gieg, anem a fer la Fou de Bor a la Cerdanya i de pas, a retrobar-nos amb companys que fa temps que no veiem i que com sempre, ens acullen de forma carinyosa i simpàtica. 

La Fou de Bor es una cova amb més de 3.173 metres de galeries explorades, que s'inicien a la Tuta Gran, que és la boca d'entrada. 
Inicialment la galeria és ample, però aviat es fa més estreta i segueix amb uns passos de gatera que ens obliga a arrossegar-nos fins a la sala Cerdanya. Llavors ens trobem amb un sifó d'aigua i fang, que es pot buidar amb galledes. A partir de llavors entrem a la galeria Canela: farcida de formacions que s'han donat lloc al llarg dels anys i anys. Com sempre, fascinant observar tot allò que esdevé quan es respecta la natura. Aquesta galeria és gran i permet progressar-hi de peu dret. 



Som una bona colla! El GIEG fa molts anys que està en marxa!


Avui hi ha espeleòlegs que han fundat el GIEG unes dècades enrere, també els fills/es d'altres aficionats, avis i iaies, amics i coneguts... Hi ha un bon grup de nens i nenes que seran el futur del GIEG, tothom hi és convidat!




Les vistes des de la seva boca d'entrada són espectaculars... Malgrat aquest any el Pirineu està sense neu...



Aquí en Sergi reptant per la primera gatera


Aquest és un dels passos més estrets, però amb traça i paciència acabes passat tot arrossegant el cos com una sargantaneta... 






 A la foto superior podem veure algunes estalactites excèntriques de la galeria Canela. 


I les que pengen del sostre com espaguetis... Amb les gotetes d'aigua a punt de caure...



L'aparença és de força estretor però no és tota l'estona així, hi ha galeries més espaioses, on pots caminar de peu dret i amb amplades de 2 o 3 metres. 


 A la Cristine i en Diego feia molt que no els veiem!!! I la veritat que ens aquestes condicions... És molt divertit!


Aquesta és la boca d'entrada, amb en Francesc Mas i en LLuís explicant batalletes d'espeleòlegs experts... 


Finalment al xalet-refugi de la Molina, que és d'en Marçal, fill d'un veterà espeleòleg del club, dinem tots plegats i bufem les espelmes d'aquest super 50è aniversari del Grup d'Investigacions Espeleològiques de Granollers. 

Aquí teniu la topo:


diumenge, 19 de febrer del 2012

Per sempre més

Per sempre més no escoltarem la teva rialla
per sempre més no veurem els teus ulls blaus
per sempre més estaràs com fins ara, entre nosaltres, 
per sempre i per mai més. 
Mirea, des d'aquest raconet meu, una record per sempre. 

Castanyer gros d'en Cuc


Un diumenge gèlid de febrer ens desprenem suaument dels llençols per fer una passejada al voltant de casa, el poble veí de Cànoves. 
No matinem gaire, ens abriguem més que de sobres i fem drecera cap allà passant pel mercat de Sant Antoni.
La gent ja tragina amunt i avall, amb bosses de compres, carros, cabassos... 
És una sort tenir mercat el diumenge, si més no, et deus prendre el dissabte de forma més tranquil·la, tens temps a l'endemà per fer les compres de la setmana. 
Arribem al pàrquing i una noia molt amablement, ens envia de nou cap al poble, l'aparcament és ple, no podem deixar-ho en cap marge... Quina gràcia noia!
Reculem enrere, tenint en compte que no volem que ningú ens espatlli aquest plàcid diumenge. Trobem un trencant que diu: Veïnat de muntanya. Com? 
de Muntanya? Com som uns tafaners, cap allà que hi anem. 
Caram! Una pista s'enfila, dreta i pedra-gossa, però no per això... Menys curiosa! Arribem a Sant Salvador, una església tot estranya... Deixem el cotxe i tirem per una pista de sorra gelada, basses de vidre esclaten als nostres peus, mentre inspirem l'aire fresc de la muntanya. 
Uns 40 minuts i ja hi som!
Trobem el castanyer: un arbre monumental, de només uns 15 metres d’alçària però amb un tronc de 14 de perímetre. 




L’interior és buit i en ell hi vivia un carboner.






 Pantà de Vallforners


 Can Quintana

Es tracta d'una excursió molt apte per fer amb canalla, gossos o el que vulgueu, això sí respecteu l'entorn, sembla ser que el pobre castanyer té moltes visites i fa que es deteriori considerablement. 
Posteriorment hem dinat a Can Quintana, restaurant de carta limitada (calçot, amanida, embotits i brasa) però molt amables i ràpids. 



San Salvador

AL CASTANYER D’EN CUC PER SANT SALVADOR I CAN CUC DE MUNTANYA

Desnivell 400 m. 
Durada 3:30 h, 5.5 km. 
Itinerari circular senyalitzat.
Des de Granollers prenem per la carretera N-251 cap a Llinars del
Vallès i, a l’alçada de Castellar del Vallès, trenquem per la BV-5108
per arribar a Cànoves.

A Cànoves, pel costat de l’esgésia i en direcció N, prenem la
carretera que va cap el pantà de Vallforners. Abans d'arribar al pantà girem a mà esquerra cap al veinat de muntanya, per una pista sinuosa i que supera un fort desnivell. 

Arribem a l’ermita neogòtica de Sant Salvador, que està a tocar i podem deixar el cotxe en aquest punt. 

Després seguim la nostra ruta per la pista que hem deixat i passem
per la font de la Moixera, a la nostra dreta en un revolt, i per davant
de la masia de can Cuc de Muntanya. A la dreta tenim la masia i a
l’esquerra la vall. Al fons hi ha el pantà de Vallforners.
Seguim recte pel camí principal, deixant una desviació que surt de
pujada a la nostra dreta. La pista segueix recta cap el sot de la
Baga d’en Cuc i arribem a una cruïlla amb uns indicadors.
Seguint les indicacions, anem cap a la dreta i després deixem una
altra desviació que puja per la dreta al restaurant de can Bosc.

Així arribem al castanyer Gros d’en Cuc, a l’esquerra de la pista.

Un altre dia voltarem per aquests indrets a la recerca dels passats d'en Sergi... Ja us explicarem!